Lectures de Mandelstam

Dos anys despr¨¦s que ?ssip Mandelstam publiqu¨¦s i divulgu¨¦s el seu poema dedicat a Stalin (1933) -era cosa f¨¤cil divulgar la poesia a la R¨²ssia de l'¨¨poca, perqu¨¨ tothom la memoritzava-, el dictador, que hi havia llegit que tenia "els dits de les mans curts i grossos com els cucs", entre altres galanies, va telefonar personalment a Boris Pasternak per demanar-li la seva opini¨® sobre aquest amic seu poeta, un dels m¨¦s grans de la literatura russa del segle XX. La llegenda diu que Pasternak no va saber ben b¨¦ qu¨¨ respondre, potser a causa de la covardia: no fos cas que, per fer un elogi del seu amic, Stalin decid¨ªs matar dos ocells d'un sol tret i enviar Mandelstam a l'altra punta de R¨²ssia -cosa que va acabar fent-, i amb ell el futur autor de Doctor Zhivago. Diuen que, llavors, Stalin li va deixar anar per tel¨¨fon aquesta frase famosa: "Si jo hagu¨¦s tingut un amic abocat a un gran perill, l'hauria defensat m¨¦s b¨¦ que vost¨¨". IMandelstam, amb la seva dona i gran bi¨°grafa d'ell, Nadejda, se'n va anar exiliat a Vor¨®nej. Abans ja hi havia hagut d'altres exilis i repressions, i despr¨¦s vindria l'exili final, el de 1938, a Vladivostok, on Mandelstam va morir el mes de desembre.

Ara tenim la sort de disposar demagn¨ªfiques versions en la nostra llengua d'una tria de poemes del gran escriptor rus a c¨¤rrec d'Helena Vidal -eslavista de gran categoria, que em fa l'efecte que ha abandonat la Universitat de Barcelona per la porta petita, com sembla que sigui el dest¨ª dels millors professors que encara hi queden-, filla d'un altre eslavista, august, i espectadora, per atzars de la convulsa hist¨°ria d'Espanya del segle XX, de la penosa situaci¨® de la R¨²ssia sovi¨¨tica abans de la seva relativa, molt relativa, democratitzaci¨®: aix¨° del tsarisme i de les dictadures ¨¦s una cosa que sempre dura m¨¦s temps que qualsevol instituci¨®.

El cas ¨¦s que Helena Vidal ha fet la seva tria particular entre el conjunt dels poemaris de l'autor. Elsa Triolet, per exemple, va publicar una antologia famosa de poesia russa a Seghers (1965), i a causa del seu contracte matrimonial (o cosa semblant) amb Louis Aragon, nom¨¦s va incloure un poema del nostre escriptor en el seu llibre, que, per descomptat, no era la dita "Oda a Stalin". Ales lletres hisp¨¤niques, Jes¨²s Garc¨ªa Gabald¨®n -que ha estat un dels mandelstamians m¨¦s conspicus del panorama ib¨¨ric-, s¨ª que la va incloure, i, molt leg¨ªtimament, va fer una tria -del tot dissemblant de la d'Helena Vidal- en la qual hi predomina el ress¨° de l'est¨¨tica del grup que va fundar el mateix Mandelstam: el dit "acmeisme", paraula derivada d'una veu grega que vol dir "cimal", i moviment que va significar una revitalitzaci¨® del millor simbolisme i la tradici¨® cl¨¤ssica posats en dubte pels futuristes i, molt especialment, la revifalla de la idea que la poesia ¨¦s sempre existencial o no res. Tatiana Roy, una altra francesa que admirava aquest poeta, va fer-ne una altra tria, Po¨¨mes (?ditions de l'Age d'Homme, 1984), que, potser pel fet que es va imprimir a l'ang¨¨lica Su?ssa, tampoc no tradu?a gaireb¨¦ cap dels poemes veritablement sagnants i compromesos de Mandelstam, llevat dels "Versos al soldat desconegut".

Aquesta petita hist¨°ria editorial d¨®na una idea de les circumst¨¤ncies per les quals es difonen, en una llengua estrangera, les obres de determinats poetes que, per ser tan bons, resulten de vegades inc¨°modes als uns, de vegades als altres. Si un servidor hagu¨¦s de comprar dos llibres de la poesia d'?ssip per fer-se'n una idea prou general, no tindria cap dubte: l'antologia de Garc¨ªa Gabald¨®n (Igitur, 1998) i aquesta que comentem avui (Quaderns Crema, 2009): es complementen. La primera tiram¨¦s als postulats est¨¨tics i quasi parnassians de l'acmeisme; la segona, que m'ha semblat impressionant, es decanta moralment per una s¨ªntesi de les experi¨¨ncies viscudes per l'ant¨°loga i les viscudes per l'autor. Helena Vidal ha vessat al catal¨¤ amb molta efic¨¤cia els versos octosil¡¤l¨¤bics i alexandrins (o haur¨ªem de dir-ne hexam¨¨trics, com ja indicava Joseph Brodsky en un assenyalat article del llibre Menos que uno?) de l'original, entre els quals hi figuren els seg¨¹ents, que, com hem dit, els ciutadans russos sabien de cor fins fa molt poques d¨¨cades: "No ha pas vingut encara al m¨®n | alhora m¨²sica i paraula, | en cada cosa viva es guarda, | per ella tot es correspon" -de ress¨° clarament baudeleri¨¤-; "No ¨¦s cosa d'homes adre?ar-se a l'?reb, | la nostra cera ¨¦s l'arma i el combat. | L'home afronta la sort quan fa la guerra, | la dona mor tot invocant el fat" (de "Tristia", mig ress¨° d'Ovidi, mig de l'Elegia III de Tibul); "Privat que m'heu de mars i empenta en terra llarga [sembla Ausi¨¤s March!] | i fent recalcar el peu per c¨®rrer camp hostil, | ?qu¨¨ n'heu aconseguit? Poca cosa i covarda: | encara moc els llavis, no m'heu fet emmudir" (poema escrit a l'exili de Vor¨®nej, i reflex del costum de Mandelstam de fabricar els versos amb els llavis abans de posar-los per escrit). En suma: un gran esdeveniment en el panorama de l'edici¨® de poesia de l'any que es va acabant, mentre el temps -ho deia el mateix poeta- no fa m¨¦s que perdurar.