Joventut daurada

Contes de l'era del jazz

Francis Scott Fitzgerald.

Traducci¨® de Xavier P¨¤mies

Edicions 62

302 p¨¤gines. 21,50 euros

De la triple i excessiva exig¨¨ncia que acostumen a haver de suportar certs escriptors nord-americans, prestigi, riquesa i celebritat, a Francis Scott Fitzgerald (St. Paul, Minessota, 1896 - Hollywood, 1940) li va fallar en vida la primera, per b¨¦ que el temps en va rehabilitar la rellev¨¤ncia, com a m¨ªnim als Estats Units, entre el bo i millor de la generaci¨® perduda -sobretot per El gran Gatsby i Tendra ¨¦s la nit , al costat dels contes del seu admirat Hemingway i dels poemes d'E. E. Cummings, i amb Faulkner com a referent irreductible a banda-, fins a fer just¨ªcia a l'escriptor m¨¦s proper a l'efervesc¨¨ncia melodram¨¤tica d'una ¨¨poca en qu¨¨ el seu pa¨ªs va esdevenir el protagonista principal de l'economia i la pol¨ªtica mundials.

Scott Fitzgerald ¨¦s l'autor m¨¦s proper al bullici melodram¨¤tic d'una ¨¨poca

Els contes en qu¨¨ un jove que acostuma a ser ric, ben educat i una mica rom¨¤ntic festeja o flirteja amb una noia, la perd com qui perd la flaire d'una flor i despr¨¦s la recupera per casar-s'hi en una festa feli? van ser la font d'ingressos m¨¦s estable en la carrera liter¨¤ria de Fitzgerald. Els publicava d'un en un i sempre amb bons r¨¨dits en revistes populars, i despr¨¦s els recollia amb t¨ªtols atrevits com ara el primer, Flappers and Philosophers ( Fresques i fil¨°sofs ), o el segon i seductor Contes de l'era del jazz, tradu?t ara pel sempre impecable Xavier P¨¤mies, un aplec que pertany a l'¨¨poca que es desplega entre l'¨¨xit assolit amb precocitat de la primera novel¡¤la, En aquest costat del parad¨ªs i la gestaci¨® de la tercera i encara m¨¦s coneguda El gran Gatsby.

A pesar que a l'hora de recollir en volum els contes de l'era del jazz Fitzgerald hi va voler afegir unes introduccions breus, descriptives del contingut de cada pe?a, plenes de comentaris ocurrents i d'apunts biogr¨¤fics que anticipen el darrer Cheever i altres deliq¨¹esc¨¨ncies postmodernes, i que ho va fer amb la intenci¨® de donar unitat a un conjunt heterogeni, afegir m¨¦s mat¨¨ria a la feina editada en revistes i afavorir el perfil professional amb qu¨¨ havia fet fama, l'¨²nic nexe d'uni¨® entre els contes es produeix en les diverses versions anecd¨°tiques de l'esquema de la noia espavilada o descarada i l'heroi genteel. S¨®n relats de llengua planera i f¨®rmula efica?, d'un estil m¨¦s dirigit a seduir el lector que a desplegar una peculiar manera de dir, i que amb el temps esdevindrien en la reiteraci¨® m¨¦s desencisats, m¨¦s incisius en l'an¨¤lisi, i sobretot m¨¦s greus; magn¨ªficament proclius a mostrar les tensions entre la realitat i el desig, amb personatges incapa?os d'afrontar les dificultats a venir, icones d'una decad¨¨ncia que Scott Fitzgerald pretenia convertir en el signe dels temps -una tesi v¨¤lida, en tot cas, per al Vell Continent- i que era m¨¦s aviat o sobretot l'excreci¨® d'un c¨²mul d'experi¨¨ncies personals.

De l'heterogeni aplec final, m¨¦s enll¨¤ dels contes lleugers d'amor i glamur, n'hi ha alguns que figuren per un motiu o altre en les antologies nord-americanes del per¨ªode, contes com ara El diamant m¨¦s gran que el Ritz, en qu¨¨ una an¨¨cdota fantasiosa com ¨¦s la creaci¨® d'una immensa muntanya de diamant serveix de punt de parten?a d'un rep¨¤s a les conseq¨¹¨¨ncies de l'afany de lucre del nord-americ¨¤ en boga, o la raresa de El curi¨®s cas d'en Benjamin Button, una hist¨°ria convertida no fa gaire en pel¡¤l¨ªcula, en qu¨¨ el personatge principal neix vell i segueix el curs invers a l'acostumat, fins a morir nad¨®, i sobretot en l'espl¨¨ndid retrat coral de rerefons realista amb aire d'hist¨°ria amarga de John Dos Passos que t¨¦ com a escenari Nova York, El Primer de Maig -un conte escrit just abans de l'aparici¨® de En aquest costat del parad¨ªs -, en qu¨¨ combina la hist¨°ria d'un frac¨¤s anunciat, vaivens de parelles en parties nocturnes i retrats d'escenaris socials on convoca tot el talent per despullar en poques p¨¤gines la futilitat d'una joventut que havia superat la Gran Guerra per¨° encara jugava amb bombolles de sab¨®.