"El m¨¦s important ¨¦s el plaer"

Una mica t¨ªmid, cosa curiosa en un artista acostumat a estar sobre l'escenari, i nervi¨®s en veure's obligat a parlar de si mateix per donar a con¨¨ixer els seu nous treballs, Pascal Comelade (Montpeller, 1955) es passejava l'altre dia amb un piano de joguina a la m¨¤. ?s el seu instrument, all¨° amb qu¨¨ quasi b¨¦ tothom l'identifica, per¨° la seva m¨²sica, per descomptat, no ¨¦s de joguina sin¨®, diuen els cr¨ªtics, una de les aportacions m¨¦s interessants a l'escena musical del pa¨ªs. Queda clar amb la doble entrega discogr¨¤fica que fa aquests dies. Per una part, el recopilatori del seu treball dels noranta en la caixa-disc La catedral d'escuradents i, per l'altra, el nou disc Friki serenata , tots dos publicats per Discmedi.

"Que sigui rock o el ball de l'¨¤liga ¨¦s el mateix. Al final tot ¨¦s m¨²sica popular"

Pregunta. Per qu¨¨ aquest recopilatori ara?

Resposta. ?s senzill. Entre 1992 i 2002 tenia contracte amb la Virgin, amb qui vaig gravar 15 discs. El 2003 Emi va comprar Virgin, de la que depenia el petit segell amb el que treballava, i ho vam deixar. Aix¨° volia dir que a partir de llavors tot el meu material va quedar descatalogat, fora del mercat. De cap manera vull reeditar aquests discs ni tornar-los a posar al mercat tal qual, per aix¨° ja hi ha les botigues de segona m¨¤ o Internet, per¨° em semblava interessant fer el recopilatori d'aquesta d¨¨cada precisa.

P. Com ha fet la recopilaci¨®?

R. ?s una tria molt personal en qu¨¨ m'he passat quasi tres anys. Una mena de plat combinat on he mirat de posar una mica de tot buscant exemples molt precisos del que vaig fer. Per exemple, agafo un valset amb piano de joguina dels molts que vaig escriure en aquell temps. Es tracta que no hi hagi cap repetici¨® i que tot sigui diferent. ?s la meva tria. He mirat de preservar all¨° que em semblava m¨¦s interessant procurant que el disc fos coherent.

P. A la caixa hi ha dos discs pr¨°piament recopilatoris - Anemic cinema (1992-1996) i El pianista del antifaz (1996-2002) -, per¨° encara n'hi ha dos m¨¦s que fan la recopilaci¨® tem¨¤tica. I a Sub-versions de salon s'hi troba, a m¨¦s de les seves col¡¤laboracions amb Robert Wyatt o Toti Soler, una genial versi¨® de l 'Smoke on the Water de Deep Purple tocat amb una guitarra de joguina. Per qu¨¨ tant d'amor a les versions?

R. Sempre m'han agradat. Als vuitanta gaireb¨¦ la meitat dels discos eren versions, ara nom¨¦s en faig dues o tres per disc. He fet un resum del que a mi em semblava el millor. S¨®n com un conjunt de les meves obsessions musicals. M¨²sica de pel¡¤l¨ªcula, rock dels anys seixanta i setanta, un parell de col¡¤laboracions... L'altre disc tem¨¤tic, Hiparxiologi del plat combinat s¨®n tamb¨¦ versions per¨° de material tradicional catal¨¤. ?s una q¨¹esti¨® generacional. ?s la m¨²sica que s'escoltava al carrer o a la r¨¤dio als anys 70. El que compta ¨¦s que ¨¦s m¨²sica tradicional on tot est¨¤ barrejat. Que sigui rock and roll o el ball de l'¨¤liga ¨¦s el mateix. Al final ¨¦s la mateixa m¨²sica, material popular. Per¨° en cap moment faig folk. No. ?s m¨²sica instrumental popular.

P. Tamb¨¦ inclou un llibret amb el cat¨¤leg de les seves pintures i collages. Sembla el mateix.

R. S¨ª. Joguines, collage , c¨°mic, pop. ?s el meu m¨®n tant a la imatge com a la m¨²sica.

P. I el disc nou?

R. Vaig comen?ar a preparar-lo a mitjans de l'any passat i recull el repertori actual que toquem ara amb l'orquestra, on tots el m¨²sics s¨®n de Barcelona.

P. Aquesta mescla de passat i present reflecteix la seva evoluci¨®?

R. No tinc aquests conceptes del passat, el present o el futur. Per mi ¨¦s la mateixa vida, les mateixes obsessions. S¨ª, ja no tinc tup¨¨, per¨° nom¨¦s tinc una vida i una colla de gent que m'acompanya.

P. Ara t¨¦ m¨¦s p¨²blic.

R. B¨¦, als vuitanta era una producci¨® underground en un m¨®n underground d'on no vaig sortir fins als noranta. Per¨° la manera de fer musica, d'anar pel carrer o de pujar a l'escenari ¨¦s la mateixa.

P. Quan s'escolta la seva m¨²sica un es queda content.

R. El m¨¦s important ¨¦s el concepte de plaer. Als vuitanta, al per¨ªode punk o postpunk, viv¨ªem en el caos integral. A vegades penso que va ser el millor per¨ªode de la nostra vida i d'altres veig que no, que va ser el m¨¦s gris. I als noranta van comen?ar els problemes conceptuals amb la teoria, amb aix¨° de com definir la m¨²sica, l'avantguarda... Per¨° ho he deixat de banda tot. Ara el m¨¦s important ¨¦s continuar amb aquest intent de trobar el meu propi discurs i, sobretot, el plaer, el plaer. Em considero un enemic de qualsevol tipus de dogma. Ja s¨¦ que ¨¦s una visi¨® una mica individualista, per¨°...

P. No es pot parlar d'escola, per¨° s¨ª d'una generaci¨® o un grup de gent molt determinat en qu¨¨ hi seria vost¨¨, Enric Casassas, Victor Nubla, Max, Perejaume, Sisa, Pau Riba...

R. Riba i Sisa van ser grans referents. Quan vaig arribar a Barcelona l'any 73, em comprava tots els seus discs. Va ser un gran luxe poder fer anys despr¨¦s alguna col¡¤laboraci¨® amb el Pau, i un disc sencer amb el Sisa. Qui m'ho havia de dir! Aquesta gent ¨¦s la que va fer la feina, nosaltres vam arribar despr¨¦s. ?s veritat que hi ha coses en com¨², encara que sigui dif¨ªcil d'explicar.

P. Un altre que es podria incloure al grup seria Carles Santos. Encara que el seu piano ¨¦s de veritat.

R. Seria un somni total tocar amb ell encara que fos un minut.

P. Viu entre Fran?a i Catalunya. No li crea problemes?

R. Tinc dues vides, aix¨ª ha estat sempre. Visc dues realitats i, s¨ª, ¨¦s una mica esquizofr¨¨nic. M'encanta la cultura catalana i hi ha un punt que penso que s¨®c catal¨¤. Per¨°, no. Encara que visc a Ceret, al peu del Canig¨®, que antigament era Catalunya, all¨° ¨¦s franc¨¨s, tant des del punt de vista cultural com pol¨ªtic. La refer¨¨ncia all¨¤ ¨¦s Par¨ªs. De fet, a Fran?a tinc una altra discogr¨¤fica. Encara que el 85 % de la meva feina ¨¦s a Catalunya.

P. I per qu¨¨ viu all¨¤?

R. Perqu¨¨ ¨¦s el meu paisatge, el necessito per viure.