Veus d'una ?frica mestissa

Un riu que es diu temps, una casa que es diu terra

Mia Couto.

Traducci¨® de N¨²ria Prats Espar

Edicions 62

280 p¨¤gines, 21 euros

Quan fa un parell d'anys es discutia si a la Fira de Frankfurt s'havia de portar escriptors catalans en castell¨¤, el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargall¨®, va argumentar que "Mia Couto ¨¦s de Mo?ambic per¨° pertany a la literatura portuguesa". Tenia ra¨®, en part, si entenem l'adjectiu com "en portugu¨¨s". I dic en part basant-me en el mat¨ªs posterior de Bargall¨®: "Aix¨° passa a totes les literatures, excepte les orals". L'obra del mo?ambiqu¨¨s Mia Couto (1955) cobra plena significaci¨® en el fet que, escrita en la llengua oficial del seu pa¨ªs, que parla el 90% d'una poblaci¨® la meitat de la qual ¨¦s analfabeta, incorpora tamb¨¦, en el fons i en la forma, elements del mosaic de les altres 42 lleng¨¹es de Mo?ambic, amb poca o nul¡¤la tradici¨® escrita (cap d'elles t¨¦ una paraula per dir cultura ).

Autor prol¨ªfic, contista, novel¡¤lista i periodista, poeta quan escriu versos i en molts girs de la seva prosa, Couto ¨¦s la figura m¨¦s reconeguda a escala internacional, d'una literatura genu?nament mo?ambiquesa no nom¨¦s perqu¨¨ ¨¦s mestissa (escriu en un portugu¨¨s amb peculiaritats morfol¨°giques locals i inclou paraules de les lleng¨¹es orals), sin¨® perqu¨¨ planteja les contradiccions d'un pa¨ªs que, un cop assolida la independ¨¨ncia el 1975, es va abocar a una guerra civil (1977-1992), reflectida sobretot en la seva primera novel¡¤la, Terra somn¨¤mbula (1992).

Ara arriba la quarta de les sis que ha publicat, situada en el que podr¨ªem anomenar el "desencant" del Mo?ambic actual. L'itinerari del jove Mariano, de retorn a l'illa natal de Luar-do-Ch?o pel funeral del seu avi, patriarca del clan, ¨¦s l'eix d'una novel¡¤la molt coral, plena de personatges que es relacionen i parlen amb el protagonista explicant versions contraposades dels fets. Menys esquem¨¤tica que El balc¨® del frangipani, l'altra novel¡¤la de Couto tradu?da al catal¨¤, Un riu que es diu temps... segueix el gradual redescobriment per Mariano de la seva terra i dels seus or¨ªgens: "Abans m'entristia que aqu¨ª no hi hagu¨¦s ciutat, una cantonada al costat de l'altra, els angles rectes dels camins. Ara, on poso els ulls, m'agradaria veure-hi ¨²nicament boscos [...] una terra que ning¨² pogu¨¦s embrutar ni robar". No ¨¦s ecologisme barat, sin¨® constatar que la revoluci¨® mo?ambiquesa -en qu¨¨ Couto, blanc fill de colons, va participar activament- ha decebut expectatives, substituint una elit pol¨ªtica per una altra, generant noves discriminacions i racismes i donant l'esquena a l'africanitat. Aix¨ª, la novel¡¤la, cr¨°nica familiar, esdev¨¦ tamb¨¦ cr¨°nica, l¨²cida per¨° no pessimista, de les dificultats d'una jove democr¨¤cia, i reivindica una comunitat en qu¨¨ els morts no s'enterren, sin¨® que es "planten", perqu¨¨ "el mort ¨¦s una cosa viva", i en qu¨¨ les dones, abans de banyar-se al riu, li demanen perm¨ªs per entrar-hi.

La traducci¨® sona b¨¦ en general, tot i algunes descurances i literalismes. En un text que es vol proper a l'oralitat, queda poc natural eliminar l'article, sobretot en di¨¤legs, quan s'esmenta alg¨² pel seu nom ("Vols trobar Miserinha", i no "Vols trobar la Miserinha"), i en canvi ¨¦s incorrecte, per calc del portugu¨¨s, referir-se a "el moss¨¨n Nunes" i no a "moss¨¨n Nunes". Hi ha vacil¡¤lacions (alguns personatges ara es tracten de tu, ara de vost¨¨) i errors com traduir flutuar per "fluctuar" (¨¦s "flotar"), per¨° es transmet b¨¦ la creativitat verbal de Mia Couto ("desbaratabalat", "malbucejar", dones "provocalentes").