Elogi dels pets

Una publicaci¨® molt recent -Jonathan Swift, El beneficio de las ventosidades , Madrid, Sexto Piso, 2009- ens permet avui de parar atenci¨® a un dels temes m¨¦s recurrents a la literatura universal, escatol¨°gic en el sentit vulgar de la paraula, ¨¦s a dir, els pets, la merda i el cagar. Els grecs no van parlar-ne gaire, almenys a la vista de la literatura popular que ens n'ha pervingut: Arist¨°fanes o el tard¨¤ Lluci¨¤ de Sam¨°sata en s¨®n una excepci¨®. Els llatins s'hi adelitaven, i aix¨ª ho veiem a la S¨¤tira I. 8 d'Horaci (Adesiara, 2008), en qu¨¨ hi llegim: "Tot i que s¨®c una figuera, eixamplant b¨¦ les anques vaig deixar anar un pet tan sonor com l'explosi¨® d'una bufeta, i elles van sortir corrent cap a la ciutat. T'hauries mort de riure veient com Can¨ªdia perdia la dentadura i a S¨¤gana li queia la perruca del cap". Marcial, a l' Epigrama XII. 77, relata: "Mentre saludava J¨²piter amb reiterades preg¨¤ries, dre?ant-se, Et¨® -no Etoo!-, al Capitoli, va amollar un pet. Tothom es pos¨¤ a riure, per¨° el mateix pare dels d¨¦us, contrariat, va castigar aquest client. Despr¨¦s d'aquesta vergonya, el pobre Et¨®, quan vol pujar al Capitoli, es dirigeix abans a les comunes de Patercli i hi peta deu i vint vegades. Per¨°, per b¨¦ que prengui les seves precaucions contra aquests sorolls, estreny les natges quan saluda J¨²piter". (De fet, el respecte pels d¨¦us de Gr¨¨cia i Roma va caure tan avall al segle puixant de la burgesia, que Offenbach, a la seva adaptaci¨® del mite d'Orfeu i Eur¨ªdice, fa que J¨²piter, al final de l'opereta, en comptes de llan?ar un llamp contra Orfeu, li engegui un pet molt estentori).

"Mereix el pet m¨¦s lloan?a que reprovaci¨®"

L'Edat Mitjana ¨¦s pr¨°diga en literatura sobre l' ars petandi , o art de fer pets, i aix¨ª ho acrediten moltes fonts: Dante, tan tocat i posat, li dedica l'¨²ltim vers del Cant 21 de l' Infern : "Ed elli [Barbariccia] avea del cul fatto trombetta"; Chaucer en parla al "Conte del moliner", als Canterbury Tales ; per¨° el nostre Francesc Eiximenis, que era frare, es limita a dir, en un passatge del Ter? del Cresti¨¤ , que "lo quart punt de qu¨¨ havem damunt dit que en ell est¨¤ nodriment ¨¦s en esquivar offenses, ?o ¨¦s, en fer per guisa que negun de res no haja desplaer aix¨ª que no hoja res que li despl¨¤cia ne veja res qui.l puxa agreujar, ne senta neguna mala olor de persona ne de lloch". El Renaixement veuria n¨¦ixer -tamb¨¦ pot ser cosa ap¨°crifa, naturalment- una famosa Laus petandi , o Elogi del pet , d'un suposat Ortuinus Gratius (1542), reeditat a Barcelona (P¨°rtic, 1970), amb un prefaci del llicenciat Petau (pseud¨°nim, sens dubte); i Rabelais, al cap¨ªtol XXVII de Pantagruel , diu que aquest, imitant Panurge, "nom¨¦s amb un pet va fer que la terra tremol¨¦s en m¨¦s de nou lleg¨¹es a la rodona, a resultes de la qual cosa, en corrompre's els aires, va engendrar m¨¦s de cinquanta-tres mil homenets nans i estrafets".

Ja a l'¨¨poca moderna, als Essais , I. 21, Montaigne ens ennova que va con¨¨ixer una persona tan b¨¨stia, que "durant quaranta anys va fer servir el cul com a expirador principal, fins que es va morir d'aquesta pr¨¤ctica". Quevedo ¨¦s un dels grans autors espanyols amics de la caca i dels pets, i per aix¨° va escriure un opuscle fam¨®s i celebrat, Gracias y desgracias del ojo del culo , en qu¨¨ diu que "se ha de advertir que el pedo antes hace al trasero digno de laudatoria que indigno de ella": ja som, com qui diu, a l'explosi¨® barroca (mai tan ben dit) del culte al pet i la merda com ho demostra un poema del nostre Rector de Vallfogona, "A un assumpto ll¨¨pol": "No ser¨¤ persona cuerda | ni manco estimada en res, | ni tampoc bon portugu¨¨s | qui dir¨¤ mal de la merda. | Que encara que sia verda, | blanca, negra parda o groga, | no ¨¦s just que ning¨² se moga | per dir que sia dolenta, | perqu¨¨, encara que ¨¦s pudenta, | ¨¦s antiqu¨ªssima droga".

El m¨¦s interessant de tot ¨¦s que diversos autors, Swift entre ells, hagin considerat les ventositats una cosa paral¡¤lela i sim¨¨trica a la capacitat dels homes de fer m¨²sica per la boca, ¨¦s a dir, cantant o tocant un instrument de vent. Ho recull Sant Agust¨ª a La ciutat de D¨¦u ; ja hem vist que Dante tamb¨¦ s'expressa en aquest sentit, i Joyce contraposa, a l' Ulisses , els pets de Leopold Bloom al cant de les sirenes. Potser per aquesta tradici¨®, almenys dos homes de deb¨° van guanyar-se la vida emetent pets a la manera musical: el catal¨¤ Joseph Pujol (1857-1945) va arribar a guanyar set vegades m¨¦s que Sarah Bernhard per petar musicalment al Moulin Rouge de Par¨ªs, per a admiraci¨® de mitja Fran?a; i em sembla que encara ¨¦s viu l'anomenat Mr. Methane (el Senyor Met¨¤, gas que produeix la pudor dels vents intestinals), un nord-americ¨¤ que tamb¨¦ es va guanyar molt b¨¦ la vida exhibint les seves habilitats pet¨ªvoles : hi ha un v¨ªdeo a Internet en qu¨¨ engega uns pets musicals que fan com una mena de baix continu a una versi¨® per a teclat del "Danubi Blau". Com ja s'ha dit: el cul ¨¦s l'altra cara de la cara, ¨¦s el revers dels encantaments musicals d'Orfeu, i per ell queda ennoblit el pet, elevat a la categoria de fill d'Euterpe i Erato a la vegada. Patam, patum; petem, petem!