El tret perfecte

El bala perduda

Kurt Vonnegut

Traducci¨®: Pepa Rosi?ol

Editorial Fonoll

270 p¨¤gines. 20 euros

L'any 1961 Hannah Arendt va cobrir com a reportera el judici contra el criminal Adolf Eichmann. Al llarg d'aquell judici el responsable de la log¨ªstica dels camps d'extermini nazis es va revelar com una persona molt mediocre, amb escasses llums intel¡¤lectuals i, sobretot, com una pe?a diminuta i obedient de l'ample engranatge destructiu de qu¨¨ formava part. La grisalla d'un individu actuant com un aut¨°mata sota unes condicions burocr¨¤tiques que l'exoneren i li impedeixen de tenir consci¨¨ncia de la seva criminalitat va ser designada per Arendt amb l'expressi¨® de la banalitat del mal. Una de les caracter¨ªstiques de la literatura de Kurt Vonnegut (Indian¨¤polis, 1922-2007) ¨¦s exposar la banalitat del mal, mostrar que els grans processos industrials de l'assassinat tamb¨¦ es nodreixen de superficialitat, normalitat greg¨¤ria, inconsci¨¨ncies i apagada moral.

Humor negre, escriptura fragment¨¤ria i dosi de surrealisme marquen aquest llibre de Vonnegut

Despr¨¦s d'haver publicat la seva obra m¨¦s c¨¨lebre, Escorxador-5 , Vonnegut va ser encimbellat com a icona de l'antibel¡¤licisme. Eren temps propicis per a aquest tipus d'estandarditzaci¨® de la seva literatura: aquella novel¡¤la (publicada l'any 1969, quan Nixon comen?ava a retirar les tropes de Vietnam) relatava l'experi¨¨ncia de Vonnegut com a soldat i presoner dels nazis en la Segona Guerra Mundial, el seu testimoni directe de la destrucci¨® de la ciutat de Dresden. Per¨° un cop passats tots aquests anys, l'obra de Vonnegut perdura gr¨¤cies a la seva sinceritat, gr¨¤cies a una ¨¤gil arquitectura que permet la justificaci¨® convincent de salts temporals surrealistes, i gr¨¤cies a l'atemporalitat de mostrar la viol¨¨ncia dissimuladament larvada en les formes quotidianes de la cultura i la vida civil.

Amb el t¨ªtol prec¨ªs d'El bala perduda , que rubrica l'excel¡¤lent traducci¨® de Pepa Rosi?ol, s'amplia la n¨°mina d'obres d'aquest gran autor del segle XX tradu?des al catal¨¤. El bala perduda es va publicar el 1982 i compta amb dues traduccions al castell¨¤. En una l¨ªnia postmoderna de valoraci¨® de l'escriptura fragment¨¤ria, l'humor negre, la metanarrativitat i el surrealisme (Thomas Pynchon i Robert Coover en l'horitz¨®), aquesta novel¡¤la planteja un centre narratiu molt d¨²ctil. Amb una veu en primera persona s'exposen les vicissituds de Rudolph Waltz, un antiheroi marcat per un desgraciat accident d'infantesa. A El bala perduda Vonnegut ratifica que no ¨¦s un traficant de cl¨ªmaxs i que les seves trames de ficci¨® estan al servei d'una funci¨® al¡¤leg¨°rica molt rica. A trav¨¦s d'un encadenament minimalista de causes i efectes (que se simbolitza en la compra d'una aquarel¡¤la de Hitler, en una col¡¤lecci¨® d'armes, en una s¨¨rie de vides devastades i en la corrupci¨® silenciosa d'una llar de foc constru?da amb material radioactiu) el lector assistir¨¤ a una corprenedora mostra de la tensi¨® c¨°mplice entre la viol¨¨ncia individual i la viol¨¨ncia col¡¤lectiva. La mirada de Vonnegut sempre exhala un esto?cisme de deix sarc¨¤stic: la deshumanitzaci¨®, la guerra i el cinisme s¨®n criticats de forma corrosiva al mateix temps que s¨®n presentats com a atributs inevitables de la naturalesa humana. La visi¨® d'una ciutat assolada per una bomba de neutrons, en qu¨¨ la vida s'ha extingit per¨° es conserven intactes totes les formes de la cultura, no pot ser una lli?¨® m¨¦s c¨¤ustica. ?s la llum negra de l'alta literatura.

La compra d'una aquarel¡¤la de Hitler ¨¦s un dels elements de causes i efectes minimalistes que hi ha a La bala perduda.