B¨¨lgica no oblida Ferrer i Gu¨¤rdia

B¨¨lgica ha viscut amb notable inter¨¨s el centenari de l'afusellament de Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia. La traject¨°ria del pedagog, anarquista i ma?¨® catal¨¤, fundador de l'Escola Moderna, ha tingut un especial inter¨¨s en un pa¨ªs que mant¨¦ m¨¦s de 70 carrers amb el seu nom. Pedagogs, juristes i ma?ons l'han recordat aquest mes d'una manera especial.

La Facultat de Dret de la ULB (Universitat Lliure de Brussel¡¤les i la Haute ?cole Francisco Ferrer, HEFF), de nivell universitari, han organitzat exposicions, debats i tallers per recordar el pensament i l'obra de Ferrer i Gu¨¤rdia.

Va ser especialment suggestiu l'acte de la revisi¨® del proc¨¦s Ferrer organitzat per les facultats de dret de la ULB i d'Alacant. L'acte va consistir a fer una doble simulaci¨®. Per una part, es va reproduir en base als documents hist¨°rics tal com va ser el proc¨¦s, amb testimonis falsos i sense acceptaci¨® de les proves presentades pel seu advocat, que va finalitzar a la sent¨¨ncia del tribunal que va ser la condemna a mort.

Despr¨¦s, es va fer la simulaci¨® del judici amb totes les garanties jur¨ªdiques previstes legalment i el resultat va ser l'absoluci¨®. La professora Soledad Ruiz de la Cuesta, de la Universitat d'Alacant, que va participar en l'acte, explica que "en el judici real de Ferrer, el Tribunal no va deixar presentar gaires proves especialment diverses de testificals, com la de la seva companya, que acreditava la impossibilitat material de les acusacions, perqu¨¨ Ferrer no era en el lloc dels fets". El mes que ve, la Universitat d'Alacant t¨¦ previst celebrar un acte de record a Ferrer i Gu¨¤rdia.

En el m¨®n de l'educaci¨®, la veneraci¨® dels pedagogs belgues per al creador de l'Escola Moderna tenia arrels molt profundes. La Lliga de l'Ensenyament havia fundat al 1872 l'Escola Model, que, tres anys m¨¦s tard, va comen?ar a funcionar com a primera escola privada laica. Els homes de la Lliga eren lliberals progressistes, lliurepensadors, anticlericals i la majoria francma?ons.

L'Escola Model preconitzava la pedagogia intu?tiva i activa, perseguia l'educaci¨® integral i es creava el propi material did¨¤ctic perqu¨¨ considerava inadequats els manuals existents. L'Escola Model va servir d'inspiraci¨® i referent al ministre del Govern lliberal Pierre Van Humbeeck per fer la primera llei org¨¤nica de l'ensenyament primari de 1879. La llei establia que cada comuna havia de tenir almenys una "escola prim¨¤ria laica i neutra". La reacci¨® dels bisbes va ser brutal i es negaren a donar l'extremunci¨® als professors de les escoles oficials i al pares que hi portaven els fills. Al cap de cinc anys, els cat¨°lics tornaren al poder i restauraren l'antic sistema.

En els ambients lliberals belgues sempre es va veure un paral¡¤lelisme entre l'Escola Model de Brussel¡¤les i l'Escola Moderna de Ferrer i Gu¨¤rdia. L'Escola Moderna, fundada al 1901, promovia l'ensenyament racionalista i l'educaci¨® integral. Els seus principis eren la coeducaci¨® de sexes i classes socials; l'aprenentatge de la solidaritat; la prohibici¨® dels c¨¤stigs i el respecte a l'autonomia del nen. Amb aquest background com¨² ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil entendre la solidaritat que va despertar Ferrer i Gu¨¤rdia quan a B¨¨lgica es va con¨¨ixer la seva condemna a mort l'octubre de 1909.

En els materials que han preparat els professors i alumnes de la HEFF per commemorar el centenari del seu afusellament, es refereixen al "pedagog anarquista catal¨¤ que volia -a trav¨¦s de la seva escola mixta i laica- combatre el monopoli de l'ensenyament religi¨®s i la submissi¨® dels alumnes al determinisme social".

Precisament a l'exposici¨® organitzada pel departament de pedagogia de la HEFF, del c¨¨ntric carrer Lemonnier, ha destacat un text ben il¡¤lustratiu del pensament de Ferrer: "la coeducaci¨® dels pobres i dels rics facilita el contacte entre els uns i els altres en la innocent igualtat d'inf¨¤ncia: a trav¨¦s de la igualtat sistem¨¤tica de l'escola racional es pot construir la bona escola necess¨¤ria i reparadora". Guy Fox, psicopedagog del centre i impulsor de l'exposici¨®, destaca que els valors de Ferrer com "la la?citat, l'escola mixta i la racionalitat" eren els que estaven ja molt arrelats a Brussel¡¤les.

?s significatiu que un dels tallers que s'han fet aquesta setmana tenia com a lema "La pedagogia pot canviar el m¨®n?". El professor Guy Hattiez record¨¤ que, al seu pa¨ªs, la guerra escolar oberta per la llei de 1879 i la tornada al sistema antic cinc anys m¨¦s tard posaven de manifest que "la pedagogia no havia aconseguit canviar el m¨®n de la nostra B¨¨lgica benpensant".

A Catalunya, l'experi¨¨ncia de l'Escola Moderna va ser inicialment un ¨¨xit. Al 1906 ja comptava amb 36 escoles i m¨¦s de mil alumnes. Per¨°, a conseq¨¹¨¨ncia de l'atemptat frustrat contra Alfons XIII, que va causar 24 v¨ªctimes mortals, Ferrer va ser empresonat durant m¨¦s d'un any i l'Escola Moderna va haver de tancar. Despr¨¦s del judici, Ferrer va ser alliberat per falta de proves i torn¨¤ a Brussel¡¤les per agrair l'ajuda rebuda i a Par¨ªs, on fund¨¤ la Lliga Internacional per a l'Educaci¨® Racional de la Inf¨¤ncia.

Despr¨¦s, a partir de 1917 i especialment durant la Segona Rep¨²blica a Catalunya es va registrar un nou impuls de les escoles racionalistes on nom¨¦s a l'¨¤rea de Barcelona funcionaven m¨¦s de 30 centres. Per¨° el moviment no va tenir prou for?a com per provocar un canvi en l'ensenyament oficial a Espanya.

Hattiez va assenyalar en canvi que, a Fran?a, el ministre Jules Ferry va aconseguir tirar endavant les lleis de 1881 i 1882 que feien obligat¨°ria l'educaci¨® per a nens i nenes de 6 a 13 anys, i va instituir la gratu?tat i la?citat de l'escola p¨²blica mentre que recordava que "al 1920, Espanya, amb retard dels seus ve?ns, comptava encara amb un 52% d'analfabets i milions de nens sense escolaritzar".

Tamb¨¦ a Brussel¡¤les, el Centre d'Acci¨® Laica (CAL) va organitzar actes per "revifar la flama del pensament lliure en ocasi¨® del centenari de l'execuci¨® de Francesc Ferrer". En el seu suplement Espace de Libert¨¦s , assenyalava que "amb independ¨¨ncia de les controv¨¨rsies sobre el personatge, el que importava en aquesta data d'aniversari era fer present el fruit del seu combat per la llibertat de pensament i l'ensenyament alliberador per a tots". I acabava recordant que "els seus contemporanis, ¨¨muls o successors, com Jules Ferry, Isabelle Gatti de Gamond, Pierre van Humbeeck, C¨¦lestin Freinet o Ovide Decroly han guardat viu i materialitzat el somni inacabat de Ferrer". "Un somni", afegia, "que no t¨¦ res d'ut¨°pic i que el CAL ret l'homenatge que li pertoca".