Picassos 'shunga'

Que a Picasso li agradava el sexe m¨¦s que als ¨®ssos la mel ¨¦s cosa sabuda. Tota la seva obra destil¡¤la erotisme i aix¨ª ha quedat clar a les diverses exposicions sobre el tema que s'han fet aquets darrers anys. El que no era tan conegut ¨¦s que atresorava una excel¡¤lent col¡¤lecci¨® d'estampes er¨°tiques japoneses i que aquestes, a m¨¦s, li varen influir, encara que fos inconscientment, en algunes de les s¨¨ries de gravats de tem¨¤tica amorosa. Concretament, i encara que no hi hagi una estricta correspond¨¨ncia formal, s¨ª que poden trobar-se curioses coincid¨¨ncies de composici¨® en la manera d'acoplar-se els amants o en l'inter¨¨s per for?ar la posici¨® de manera que es vegin ben clars els genitals amb p¨¨ls (mai millor dit) i senyals. Una mica com fan els shunga japonesos, la versi¨® er¨°tica del ukiyo-e , on la delicadesa del dibuix no impedeix mostrar els coits amb tot el seu detall.

?s amb aquest sentit que es pot considerar tot un esdeveniment l'exposici¨® que ahir es va inaugurar al Museu Picasso de Barcelona, on es podr¨¤ veure fins al 14 de febrer del 2010. Per primera vegada s'exhibeixen, en contraposici¨® a l'obra de Picasso, 19 dels 61 gravats que formaven part de la seva col¡¤lecci¨® privada. Moltes d'aquestes estampes eren shunga , nom que es podria traduir com a "imatge primaveral" (po¨¨tica manera de definir el sexe), i que tamb¨¦ eren conegudes com a higa , que significa "imatges secretes".

Aquest ¨²ltim, Imatges secretes , ha estat el nom escollit per aquesta mostra. Per la refer¨¨ncia a les estampes i tamb¨¦ al fet que eren imatges amagades pel mateix artista ja que molt pocs li coneixien aquesta passi¨®. Un d'ells fou Brassa?, qui, en el seu llibre Conversaciones con Picasso (Turner, 2002), explica: "L'art mai no ¨¦s cast, em va dir un dia tot ensenyant-me les planxes er¨°tiques d'Utamaro, estampes de gran bellesa, en les quals els sexes, en primer pla, despullats de tota cruesa, sorgeixen en un frenes¨ª estrany com vegetals estranys d'un paisatge estrany, fuetejats per una estranya tempesta".

Aquesta "influ¨¨ncia secreta" de les estampes japoneses a l'obra de Picasso ¨¦s en part una hip¨°tesi, per¨° tamb¨¦ el fruit d'una exhaustiva investigaci¨® de l'equip del museu que sorgeix, curiosament, d'una intu?ci¨®.

Tot va comen?ar el 2007 quan el director del Museu Picasso de Barcelona, Pepe Serra, va anar a visitar una exposici¨® sobre art i sexe al Barbican Centre de Londres ja que el centre li havia deixat obra. "Encara que molt allunyades dels gravats de Picasso, hi havia unes estampes japoneses que em varen sorprendre perqu¨¨ hi havia quelcom de familiar amb les de l'artista", explicava ahir Serra. "De tornada a Barcelona v¨¤rem comen?ar a investigar i trob¨¤rem un peu de p¨¤gina al cat¨¤leg de l'exposici¨® que feia pocs anys hav¨ªem dedicat a la col¡¤lecci¨® particular de l'artista on s'explicava que en un inventari dels seus b¨¦ns s'hi havien classificat 61 estampes japoneses, la majoria de tem¨¤tica er¨°tica. Parl¨¤rem amb tots els hereus i aconseguirem que ens deixessin els gravats, que s'exposen aix¨ª per primer cop i, a m¨¦s, a la investigaci¨® que han realitzat Mal¨¦n Gual i Ricard Bru, els dos comissaris de l'exposici¨®, s'han trobat noves coind¨¨ncies de les quals fins ara no sab¨ªem res".

Fou aix¨ª com el que havia de ser una petita exposici¨® de gabinet va anar creixent fins a acabar convertint-se en tota una delicatessen per a amants de l'artista, i tamb¨¦, de l'erotisme. "Per avan?ar-me a qualsevol comentari penso que l'erotisme dels shunga ¨¦s una lli?¨® de com s'ha d'entendre i viure la sexualitat", afegeix Serra, que coment¨¤ que a la porta de la mostra nom¨¦s hi haur¨¤ un escuet cartell on s'advertir¨¤ al p¨²blic que s'hi exposen imatges amb sexe expl¨ªcit.

Imatges secretes ¨¦s estrictament una exposici¨® tem¨¤tica. Es concentra en la relaci¨® entre Picasso i les estampes japoneses centrant-se en dos per¨ªodes molt concrets que es corresponen a aquells en qu¨¨ l'erotisme omnipresent de l'artista ¨¦s encara m¨¦s evident i expl¨ªcit. Aix¨° passa a la seva joventut i a la seva vellesa. En el primer cas amb un Picasso ansi¨®s de sexe, vigor¨®s, amb un punt ir¨°nic i amb certs rampells de masclisme decimon¨°nic. En el segon, amb un Picasso ja molt gran que b¨¤sicament juga al voyeur per¨° que no deixa de tenir alegria i ironia a l'hora de representar la sexualitat. La mostra, situada al primer pis del museu, est¨¤ organitzada en aquests dos grans apartats que alhora s¨®n tem¨¤tics i cronol¨°gics i que tenen sempre un petit ep¨ªleg relacionat amb la t¨¨cnica o la tem¨¤tica de les estampes japoneses. El muntatge, de 102 peces, ¨¦s elegant amb tocs japonitzants que busquen donar una certa intimitat al visitant.

El primer gran apartat abra?a tot el que es podria dir el japonisme que, ja una mica desfasat, va viure Picasso a la seva joventut. El cert ¨¦s que aquest gust per l'est¨¨tica del Jap¨® havia tingut molt m¨¦s impacte en la generaci¨® anterior. El 1885, per exemple, a Barcelona hi havia botigues especialitzades en art oriental i fins i tot un museu japon¨¨s. Aquest fou l'ambient que es va trobar Picasso quan va comen?ar a estudiar, i la mostra inclou alguns exemples de revistes especialitzades o llibres d'artistes japonesos que, b¨¦ a Llotja o a casa d'altres pintors m¨¦s grans, podien haver estat facilment a l'abast de Picasso. Ni que fos per aix¨°, queda clar que l'artista no va ¨¦sser del tot ali¨¨ a aquest gust per la l¨ªnia estilitzada i els colors plans que tant varen fascinar els postimpresionistes. Un petit ¨¤mbit es dedica tamb¨¦ a la ex geisha i despr¨¦s ballarina d'¨¨xit Sadayakko, que va veure actuar tant a Par¨ªs com a Barcelona, i un altre de m¨¦s gran a la influ¨¨ncia que tingueren alguns temes de les estampes nipones, com la de la dona que copula amb un pop.

La segona part, el moll de l'os de l'exposici¨®, ¨¦s la que es dedica a mostrar la relaci¨® entre les estampes japoneses de la seva pr¨°pia col¡¤lecci¨® i els gravats que va realitzar als anys seixanta. Aqu¨ª ¨¦s on l'espectador es delita amb les comparacions possibles entre unes i els altres. Explica Mal¨¦n Gual que "no es pot parlar d'influ¨¨ncia sin¨® de di¨¤leg". Per¨°, afegeix, s'hi troben coincid¨¨ncies tant en la manera en qu¨¨ s'acoplen els cossos formant-ne un de sol -especialment a la s¨¨rie de L'abra?ada , de 1963- com en la manera de fer evidents els genitals en les escenes amoroses de la s¨¨rie Rafael i la Fornarina , de 1968, exemple evident de la mescla de refer¨¨ncies que emprava Picasso en els seus treballs. Tamb¨¦ es veu aquest c¨°ctel de tradicions en una altra s¨¨rie de banyistes en qu¨¨, explica Gual, la refer¨¨ncia ja no ¨¦s Ingres sin¨®, sembla, els gravats japoneses d'aparen?a m¨¦s moderna i desenfada que tenia.

I ¨¦s que els gravats que tenia eren realment espectaculars. Segons Ricard Bru, la qualitat de les estampes "¨¦s excepcional, tant pel nivell dels artistes com pel ben conservades que estan". La majoria pertanyen al que es considera l'¨¨poca daurada del ukiyo-e , la segona meitat del segle XVII, i s¨®n de grans noms com Kitagawa Utamaro, Kikukawa Eizan o Nishikawa Sukenobu. Sembla ¨¦sser que la majoria dels gravats els va comprar abans de 1944 i havien format part de la col¡¤lecci¨® del diplom¨¤tic Philippe Berthelot, que els havia comprat al mateix Jap¨®. Tot i aix¨ª, segons explica Diana Widmaier a l'imprescindible cat¨¤leg, segurament Picasso va tenir aquestes estampes mig oblidades durant molt de temps fins que, amb motiu del seu trasllat al mas de N?tre-Dame-de-Vie a Mougins, els va redescobrir. Llavors, to i que mai va deixar d'¨¦sser prototip del mascle ib¨¨ric, li varen fer revifar a la vellesa algunes de les alegries de la joventut.