El gran experiment

Txevengur

Andr¨¦i Plat¨®nov.

Traducci¨®: Miquel Cabal

Edicions de 1984

486 p¨¤gines. 20 euros

Amb el relat de l'experi¨¨ncia en marxa de la Revoluci¨® Russa en una petita prov¨ªncia que sembla la fi del m¨®n i que concep com la fi de tot, Andr¨¦i Plat¨®nov va topar amb una censura consensual entre pol¨ªtics i comissaris de la cultura que va impedir-ne la publicaci¨® autoritzada, i que va postergar la seva influ¨¨ncia entre el bo i millor de la literatura de categoria del seu temps. Les seves obres no publicades van circular despr¨¦s de manera clandestina entre els escriptors i els intel¡¤lectuals russos, en especial entre els cr¨ªtics amb el r¨¨gim, per¨° la censura va durar fins a mitjan d¨¨cada de 1980 i va impedir que Txevengur se situ¨¦s de costat amb l' Ulisses de Joyce o El proc¨¦s de Kafka, entre d'altres, com una de les obres m¨¦s significatives de la primera meitat del segle XX.

La dist¨¤ncia inabastable entre el que se somia o s'imagina i el que al capdavall es realitza, amb el Quixot com a rerefons, ¨¦s la mat¨¨ria liter¨¤ria de la novel¡¤la, amb creacions tragic¨°miques com ara la d'un dels dos protagonistes de la perip¨¨cia, l'home d'acci¨® Kopionkin, que cavalca sobre un cavall anomenat For?a Prolet¨¤ria i que no para de parlar de la meravellosa tomba de l'estimada Rosa Luxemburg, i que, al costat de l'orfe Dv¨¤nov, al qual arrossega com a un cavaller cap a l'aventura, peregrina cap al futur sobre una terra erma i m¨ªsera fins a crear un codi a partir de l'impossible i trobar el lloc on dur-lo a terme: la comuna de Txevengur, un indret allunyat de tot on una colla d'il¡¤luminats fan la revoluci¨® i filosofen sobre el m¨®n a venir. ?s en aquesta, la darrera part de la novel¡¤la, on la visi¨® cansada i apocal¨ªptica de Plat¨®nov conflueix amb el to sat¨ªric de G¨®gol i la pietat de Tolstoi o de Tx¨¨khov pels personatges.

Amb tot, el tret distintiu del relat s¨®n les subterr¨¤nies hist¨°ries reals que convoca, les sequeres de les regions russes riques en cereals i la fam de principis de la d¨¨cada de 1920, els enfrontaments armats abans de l'establiment del gran ordre sovi¨¨tic, i les confiscacions, les massacres, la presa de poder d'homes pobres o empobrits que creen comit¨¨s revolucionaris i que fan decrets sorgits del no-res, el buit despr¨¦s d'haver deixat enrere el tsarisme; la r¨¨plica m¨¦s real que liter¨¤ria de la revoluci¨® en marxa en un espai marginal respecte als centres de poder, dels camperols, els pastors, els obrers, les matrones i les mestresses, amb la creaci¨® d'una llengua nova que ¨¦s alhora fidel a la llengua parlada i a la llengua de les discussions pol¨ªtiques i els informes burocr¨¤tics; una amalgama genial que aplega les grolleries i els estirabots m¨¦s divertits amb les abstraccions te¨°riques i els dols m¨¦s ineludibles.

La capacitat de Plat¨®nov per assumir la llengua nova d'un nou m¨®n que concep com un conf¨ª enmig de la ru?na de l'anterior, i de ser alhora fidel a la llengua de l'home local, irrepetible i gaireb¨¦ inescrutable, amb la indifer¨¨ncia que aix¨° suposa cap a la llengua liter¨¤ria pr¨¨via, ha estat celebrada entre d'altres per admiradors de la seva obra com ara Joseph Brodsky, que el considerava gaireb¨¦ intradu?ble, i Alexandr Soljenitsin, que se sorprenia de l'apropiaci¨® que feia de la llengua popular espont¨¤nia i del desinter¨¨s amb qu¨¨ s'acarava a les formes cultes heretades del passat. Txevengur ha estat considerada simult¨¤niament una utopia i la fi d'aquesta utopia. Com tota gran obra, permet acumular i contenir tota mena d'interpretacions. ?s apta per al riure i per a la pena, la gravetat i la lleugeresa, i transmet de seguida una sensaci¨® de profunditat dels fets esdevinguts que fa que semblin immediats, i alhora imbu?ts d'una estranya sensaci¨® de pertinen?a a un altre m¨®n, suspesos entre els vius i els morts, com en un experiment on conviuen extremades les esperances m¨¦s grans i les m¨¦s dolgudes desolacions.