Una veu molt original

L'expedient de Josef

Kalteis

Andrea Maria Schenkel. Traducci¨®: Jordi Jan¨¦-Llig¨¦

Proa

200 p¨¤gines. 16 euros

De tant en tant, sorgeixen veus originals i diferents en la novel¡¤la negra. N'¨¦s un exemple la francesa Fred Vargas i, anys abans, el tamb¨¦ franc¨¨s Daniel Pennac i la seva saga dels Malauss¨¨ne, que van rompre els motlles del g¨¨nere. Ara la nova veu ve d'Alemanya, Andrea Maria Schenkel, que, amb dues novel¡¤les, negres, negr¨ªssimes, sense detectius ni policies, atrapa els lectors des de la primera fins a l'¨²ltima p¨¤gina.

Quin ¨¦s el seu secret? Com diu ella, "les hist¨°ries s'expliquen per si mateixes". Schenkel empra estructures molt treballades, crea ambients opressius, tenebrosos, mant¨¦ un ritme endimoniat, amb un llenguatge sobri, ni una paraula de m¨¦s.

La primera, Tann?d, el lloc del crim , situada als anys cinquanta a Tann?d, un poble de la Baviera rural on tota una fam¨ªlia, nens inclosos, ¨¦s brutalment assassinada. L'escriptora reconstrueix els fets a trav¨¦s dels ve?ns els quals ens van mostrant com eren els Danner, una fam¨ªlia esquerpa amb molts secrets per ocultar.

La segona, L'expedient de Josef Kalteis , que va sortir fa poc, ¨¦s encara millor i m¨¦s complexa. Transcorre a Munic, als anys trenta del segle XX. De fet, la novel¡¤la comen?a pel final. L'octubre de 1939 se li denega l'indult a Josef Kalteis, un ciutad¨¤ alemany, ari i, a m¨¦s a m¨¦s, membre del Partit Nazi. Es decreta l'execuci¨® immediata de la condemna i s'ordena el m¨¦s estricte secret de sumari. No es comunicar¨¤ a la premsa, ni tan sols al diari oficial del partit. ?s guillotinat.

Qu¨¨ diantre ha fet el jove nazi perqu¨¨ se l'executi amb tanta pressa i amb tant de secret?

Schenkel creua hist¨°ries i m¨¦s hist¨°ries. El llarg interrogatori a qu¨¨ ¨¦s sotm¨¨s en Kalteis nom¨¦s d¨®na respostes, no hi ha preguntes, i no t¨¦ p¨¨rdua, s'alternar¨¤ amb les hist¨°ries. La central ¨¦s la Kathie, una jove guapa i morena que va a Munic per trobar feina, en principi de minyona d'un advocat, un artista o una fam¨ªlia rica, per¨° aviat ho descarta. Les seves amigues li aconsellen que es busqui un xicot ric que la mantingui. Les coses empitjoren i se n'acaba anant al llit amb qui li pagui una habitaci¨®. Per¨° no t¨¦ intenci¨® de rendir-se, ha anat a Munic per ser feli? i ho ser¨¤. N'est¨¤ conven?uda.

La Kuni tamb¨¦ havia anat a Munic a buscar feina, anava en bicicleta i es dirigia a casa del seu germ¨¤. No hi va arribar mai. L'Herta sempre feia el mateix recorregut en bicicleta i sempre a la mateixa hora, per¨° segons el testimoni d'un transportista, un dia un home l'aguaitava rere un arbre. L'Erna tornava sola a casa una nit quan un home que portava una gorra d'esport se li va creuar pel cam¨ª. No se la va tornar a veure. La Marlis se'n va anar a fer una volta en bicicleta. El 30 de maig de 1934 se la va donar per desapareguda.

Schenkel recrea ambients meravellosament b¨¦. Era natural que aquells fets brotessin en el substrat corromput de la Rep¨²blica de Weimar; la democr¨¤cia ¨¦s una ¨²lcera cancerosa, una font d'elements antisocials. Un assass¨ª en s¨¨rie estava en llibertat i els nazis no ho anaven a permetre.