"Aquest carall de Polls"

Cinc minuts abans que caigui el tel¨®. Mem¨°ries de tota una vida dedicada al teatre

Esteve Polls

Viena Edicions

1.024 p¨¤gines. 28 euros

Cinc minuts abans que caigui el tel¨®, el gruixut volum de mem¨°ries d'Esteve Polls (Barcelona, 1922) ¨¦s un document extraordinari per con¨¨ixer -i comprendre- la dilatada singladura vital i art¨ªstica, tan plena de vicissituds, d'aquest ambici¨®s director de teatre. El relat dels m¨¦s de seixanta anys consagrats a l'escena en contextos i pa?sos diferents permet d'assistir, des del testimoni singular d'un home obstinat que ho rememora amb ira i passi¨®, a una part de la hist¨°ria teatral catalana de la segona meitat del XX. Amb una capacitat d'evocaci¨® formidable, Polls enceta l'autobiografia en la infantesa i la clou, despr¨¦s d'una cr¨ªtica pirot¨¨cnica en qu¨¨ no se salva gaireb¨¦ ning¨², amb una mena de comiat apote¨°sic del regne dels vius.

Les seves mem¨°ries no s'estan de fer tantes giragonses, incisos, anades i vingudes del passat al present com li plau. Ara b¨¦, m¨¦s enll¨¤ de les confessions -algunes d'¨ªntimes-, de l'adscripci¨® a un sui generis "pensament dret¨¤" i de la recreaci¨® d'unes din¨¤miques teatrals concretes, all¨° que en constitueix el fil narratiu ¨¦s, sens dubte, la intensa actuaci¨® com a "home de teatre". Dels escenaris d'aficionats de la d¨¨cada dels quaranta o dels primersmuntatges a l'aire lliure, a l'Orfe¨® Gracienc o al Teatre Romea, durant els cinquanta, fins a la "marginaci¨®" dels darrers trenta anys, Polls ens duu per tots els episodis d'una visceral, inesgotable i aventurera dedicaci¨® al teatre: It¨¤lia, Fran?a, Espanya, Argentina, Col¨°mbia, Costa Rica, Euskadi i Catalunya.

L'activitat fren¨¨tica de Polls en diversos escenaris de latituds i conjuntures ben diferents, i en les coordenades d'un teatre de signe comercial de qualitat, li ha perm¨¨s d'atresorar un extens repertori d'obres de la dramat¨²rgia de tots els temps (Eur¨ªpides, Shakespeare, Goldoni, Sagarra, Lorca). De les seves perip¨¨cies, Polls en ressegueix els deliris de grandesa i els fracassos m¨¦s sonats, els ¨¨xits art¨ªstics i les p¨¨rdues financeres...Rememora el pas conflictiu per institucions com ara el Teatro Nacional Popular de Colombia, la Compa?¨ªa Nacional de Teatro de Costa Rica o el Teatro Nacional de Barcelona. I hi fa desfilar "la seva gent": Germ¨¢n Schroeder, Marsillach, Salvat, Espert, de qui reivindica "certa paternitat formativa".

L'autobiografia generosa, desbordant, pol¨¨mica d'"aquest carall de Polls" (Sagarra dixit) t¨¦ un doble motiu conductor, persistent: una voluntat de deixar testimoniatge d'un temps massa oblidat i, alhora, una indissimulada acritud davant del desagra?ment del pa¨ªs. Ali¨¨ a l'embafadora correcci¨® pol¨ªtica, Polls passa comptes amb noms i cognoms, s'esplaia de gust a tort i a dret, es plany de la indifer¨¨ncia amb qu¨¨ s'ha tractat el teatre dels "anys negres" o carrega fort contra la pol¨ªtica teatral convergent. La sinceritat extrema a l'hora d'explicar-se, la seva leg¨ªtima defensa, t¨¦ com a deix aspre una egolatria, un victimisme i una autojustificaci¨® -desmesurats i imp¨²dics- que converteixen el llibre, a estones, en un memorial de greuges molt -massa- personalista. Llevat d'aquest llast feixuc, les mem¨°ries inc¨°modes de Polls resulten imprescindibles -un punt entranyables i fascinants- per fer-se c¨¤rrec del teatre d'un passat tan recent com malconegut.