L'amistat entre m¨¤gia i ci¨¨ncia

Robert Houdin (1805-71), fundador de la m¨¤gia moderna, recorda a les seves mem¨°ries que a alguns espectacles "de l'escamoteig" li deien "f¨ªsica recreativa" i va ser un col¡¤lega seu, l'arist¨°crata De Rov¨¨re, qui per fugir d'aquesta denominaci¨® es va inventar el "pomp¨®s t¨ªtol" de "prestigitador" ("de presto digiti, agilitat amb els dits"). Per¨° no ¨¦s gens estrany que parlessin de f¨ªsica. Alguns efectes dels espectacles de m¨¤gia, dels que semblen desmentir les lleis de la natura, comencen a ser emulats per la ci¨¨ncia. Els trens d'alta velocitat japonesos leviten per sobre de rails magn¨¨tics. La fot¨°nica aconsegueix teletransportacions en el m¨®n nanotecnol¨°gic. Hi ha avions constru?ts amb metamaterials que es fan invisibles als radars. I a l'inrev¨¦s. Molts trucs de la m¨¤gia tenen un deute amb la f¨ªsica ¨°ptica, la mec¨¤nica o la psicologia cognitiva. Aquesta ¨¦s la tesi de Jordi Cam¨ª, director del Parc de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona, m¨¤gic amateur , i inspirador, amb Jorge Wagensberg, de l'exposici¨® Abracadabra que avui s'obre a Cosmocaixa. Una exposici¨® sobre la relaci¨® entre la m¨¤gia i la ci¨¨ncia.

"Es tracta de reivindicar els fonaments cient¨ªfics de l'il¡¤lusionisme des del moment que la m¨¤gia surt del m¨®n religi¨®s o del frau i es converteix en espectacle. El m¨¤gic no fa servir el truc per estafar el babau. El fa servir per fabricar il¡¤lusi¨®. ?s un dramaturg, no un taumaturg", comenta Cam¨ª.

Les habilitats del m¨¤gic interessen, tamb¨¦, als cient¨ªfics. La literatura de la psicologia cognitiva t¨¦ m¨¦s d'un treball fet amb col¡¤laboraci¨® de m¨¤gics, persones amb una particular habilitat per desviar l'atenci¨® de l'espectador ( misdirecci¨® en l'argot d'aquest art). Cam¨ª cita Persi Diaconis, un professor de matem¨¤tiques de la Universitat de Standford, que t¨¦ una documentada bibliografia sobre la combinaci¨® de cartes i, com a m¨¤gic, alguna baralla porta el seu nom.

Muntar aquesta exposici¨® ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ molta m¨¤gia no es pot mecanitzar, no es pot fer sense m¨¤gics. Per aix¨°, l'espai m¨¦s gran ¨¦s una sala amb taules i cartes. Des de l'escenari virtual, el gran Tamariz d¨®na una s¨¨rie d'indicacions que si el p¨²blic segueix obedient aconseguir¨¤ crear un efecte. "Es tracta d'unes filmacions gravades expressament per a l'exposici¨® que permeten al visitant ser les dues coses alhora: el m¨¤gic i el seu espectador", comenta Wagensberg, director cient¨ªfic de la Fundaci¨® La Caixa. Wagensberg destaca la paradoxa de la m¨¤gia que sembla vulnerar les lleis de la natura servint-se d'aquestes mateixes lleis. "Es tracta", diu, "d'aprofitar els defectes del cervell per crear una realitat improbable".

A l'exposici¨® hi ha efectes ¨°ptics, comen?ant pel cinema, una joguina basada en la persist¨¨ncia retiniana i que m¨¤gics com Meli¨¨s van fer art. Altres exemples s¨®n l'habitaci¨® d'Ames, un invent d'un oftalm¨°leg als anys quaranta. La seva estructura trapezoidal crea una geometria enganyosa que fa gegants la gent petita i viceversa. Tamb¨¦ hi ha la roda de colors de Newton que, girant, fabrica el color blanc. Com sempre, el p¨²blic pot ser protagonista. Un escenari presentar¨¤ el seu cap atrapat en una teranyina com Andre Delambre al final d'aquell irrepetible film, encara que ho intent¨¦s Cronenberg, que va ser La mosca (1958).

L'exposici¨® tamb¨¦ t¨¦ un petit apartat dedicat als usos fraudulents. Els trucs dels tril¡¤lers i bruixots. S'explica, per exemple, la porta del temple d'Her¨®, segle II a. C., que s'obria sola obeint les ordres dels sacerdots, els ¨²nics que coneixien l'exist¨¨ncia d'un sistema hidr¨¤ulic amagat, l'aut¨¨ntica divinitat que la movia. Aix¨°, ¨¦s clar, no ¨¦s m¨¤gia.

Avui, pugen el tel¨® a Cosmocaixa.