L'altre Riba

Enguany es commemora, amb simposis i homenatges, el cinquantenari de la mort de Carles Riba. L'efem¨¨ride hauria d'ajudar a sostreure el poeta de la m¨ªstica universit¨¤ria que ha imbu?t la seva figura. La seva condici¨® de cr¨ªtic i traductor ha fet obviar massa sovint que era tamb¨¦, i sobretot, poeta. Un poeta que, sota la cuirassa d'humanista, "hagu¨¦ lo cor salvatge", per dir-ho amb un vers d'Ausi¨¤s March que ell sempre va tenir molt present. Referent gaireb¨¦ ¨²nic entre dues Catalunyes partides per la Guerra Civil, Riba va haver de sostenir sobre les seves espatlles tota una cultura. Com ja va apuntar Gabriel Ferrater, "Riba tot sol va constituir durant molts anys l'¨²nic equivalent individual de la nostra societat liter¨¤ria inexistent, i l'¨²nica garantia propera de la perviv¨¨ncia de la nostra literatura".

En un article recent, publicat a la Revista del Col¡¤legi de Doctors i Llicenciats amb el suggestiu t¨ªtol "Qui t¨¦ por de Carles Riba?, el professor de la UB Jordi Mal¨¦ observava que la poesia de Riba no ha rebut la mateixa consideraci¨® que la de Salvador Espriu i J. V. Foix, que compten amb fundacions dedicades a difondre el seu llegat. Riba ha estat ben estudiat dins el clos universitari, per¨° fora de la facultat no ha tingut la mateixa sort, i sembla que poetes posteriors que el tenien per mestre, com ara Gabriel Ferrater o Joan Vinyoli, hagin connectat m¨¦s amb les noves generacions i hagin deixat m¨¦s petjada.

Ning¨² no pot negar que Riba ha tingut sort amb els estudiosos que l'han editat. Disposem d'una bona edici¨® de la seva poesia completa, feta per Enric Sull¨¤, per¨° la darrera edici¨®, revisada i ampliada l'any vuitanta-vuit a Edicions 62, no s'ha arribat a esgotar ni a reeditar.

Potser tant Riba com Espriu, t¨°tems de la p¨¤tria, van haver de suportar una quota de representaci¨® simb¨°lica que els va resultar feixuga? Hi ha qui pensa que ha estat just al rev¨¦s: "Riba sempre li ha anat gran, a la cultura catalana. Ara per ara, Jordi Cornudella, editor del Grup 62, veu m¨¦s probable una edici¨® de butxaca de la poesia de Riba, com ja s'ha fet amb Vinyoli o Espriu, que no pas un rellan?ament de les Obres Completes. Tamb¨¦ tenim la correspond¨¨ncia ribiana, que Carles-Jordi Guardiola va editar a la Magrana, una compendiosa biografia de Jaume Medina, i les traduccions dels cl¨¤ssics grecollatins que la Fundaci¨® Bernat Metge mant¨¦ vives. Qui t¨¦ por, doncs, de Carles Riba? El respecte i la veneraci¨®, aqu¨ª m¨¦s que justificades, sovint allunyen l'afecte i maten l'amor. Riba no ha desvetllat els mateixos debats encesos que Josep Carner va provocar ara fa uns anys. Una figura indiscutible corre el perill de suscitar la indifer¨¨ncia. Potser ha predominat la noci¨® que Riba sabia fer versos perqu¨¨ era un savi, quan potser era m¨¦s aviat al contrari. El savi s'ha menjat el poeta. L'humanista ens ha amagat l'home.

Qui era, realment, Carles Riba? Joan Riba, un n¨¦t de poeta nascut als anys seixanta i que no va arribar a con¨¨ixer personalment el poeta, confessa que "per a una part dels n¨¦ts la figura de l'avi ha estat una bona llosa, i com a figura mitificada i referent ineludible dins el m¨®n cultural i literari catal¨¤, ha estat complicada de desxifrar". Joan Riba, ling¨¹ista de professi¨®, reconeix que no ha sintonitzat mai amb l'autor de Les Elegies de Bierville : "Veig el meu avi com una persona en la qual el discurs mental ha dominat fins al punt d'eclipsar la part emocional", afirma. "Segons el meu parer, en ell imperava un discurs obsessionat pel rigor, la perfecci¨®, la puresa, que podien arribar a ser asfixiants". En aquest sentit, l'actitud rebel i lis¨¨rgica del seu germ¨¤ gran, el cantant Pau Riba, m¨¦s enll¨¤ de l'esperit de revolta pr¨°pia dels anys seixanta, tamb¨¦ es podria entendre en clau familiar.

Riba era un home cerebral, certament, per¨° tamb¨¦ apassionat, i els col¡¤legues que el van arribar a tractar personalment en donen fe. Josep Maria Castellet, editor em¨¨rit i supervivent m¨¤xim de tota una ¨¨poca, explica a Seductors, il¡¤lustrats i visionaris que "Riba impressionava pel seu rigor intel¡¤lectual, pel seu sentit de la llengua i per la precisi¨® amb qu¨¨ exposava les seves idees", per¨° tamb¨¦ quan posava el seu mal geni sobre la taula. Era un home vehement, per¨° que vivia sotm¨¨s a una forta repressi¨® interior, una tensi¨® que podia esclatar amb una gran viol¨¨ncia. Castellet rememora un pol¨¨mic col¡¤loqui de poesia a Formentor. Riba s'havia entaulat en un duel una mica absurd amb Robert Graves. Un atac desmesurat de Graves a Virgili va encendre Riba i l'un i l'altre, explica Castellet, es van enganxar en una baralla en qu¨¨ "es van llan?ar, com si fossin punyals, citacions d'Homer o de Virgili en versi¨® original, ¨¦s a dir, en grec i en llat¨ª". El p¨²blic va quedar una mica esfere?t amb aquella reacci¨® de Carles Riba. I "el qui va acabar de pagar els plats trencats va ser Blas de Otero perqu¨¨ Riba va qualificar de tonter¨ªas les idees d'Otero sobre l'¨²s po¨¨tic del llenguatge del carrer".

S¨®n an¨¨cdotes que, sense desmer¨¨ixer la seva gran qualitat intel¡¤lectual, humanitzen el personatge. Carles Riba, exemple d'integritat moral i profunditat espiritual, a vegades tamb¨¦ era hum¨¤, com aquell dia que va rebre a casa seva Salvador Espriu i dues amigues, Am¨¤lia Tineo i Carme Boy¨¦, i al cap d'una estona d'escoltar els versos del jove Espriu es va quedar adormit. Despr¨¦s la seva dona, Clementina Arderiu, va salvar la situaci¨® com va poder desfent-se en elogis davant d'Espriu.

?s una cultura tan petita que no el pot digerir", afirma el poeta Albert Roig. "Carles Riba ¨¦s un d'aquells poetes dif¨ªcls que si no tenen una cultura institucionalitzada al darrere com tenien T.S. Eliot o Paul Val¨¦ry, queden una mica desemparats", declara el poeta i professor de la UB Carles Miralles. "?s una figura tan immensa que aquest pa¨ªs no se la pot acabar". Albert Roig ho diu d'una altra manera: "El mirall de Riba ¨¦s Val¨¦ry. Per¨° passa que els francesos poden tenir un Val¨¦ry, per¨° Catalunya no pot tenir Riba". Asseveracions com aquestes no ajuden a superar l'etiqueta de poeta dif¨ªcil. "La poesia, sobretot la de Riba, necesita ser rellegida, ser compresa i no pas entesa i prou. ?s el plaer del text que s'ha perdut i ens ha deixat m¨¦s que lectors, consumidors", sost¨¦ el poeta Carles Camps Mund¨®.

Durant d¨¨cades, una n¨°mina respectable de catedr¨¤tics han mantingut la flama encesa estudiant devotament la figura de Riba. Despr¨¦s d'anys de tenir-lo sota estricta observaci¨®, tothom est¨¤ d'acord que ha arribat l'hora que li donin l'alta acad¨¨mica i la seva poesia surti al carrer. "La figura de Riba s'ha encarcarat a la universitat", afirma Roig. "La seva poesia perviu, com passa amb Rilke o Val¨¦ry, a trav¨¦s dels que el saben llegir. Als que no el saben llegir, els arriba a trav¨¦s de Vinyoli o Ferrater, que li fan de filtre". Camps Mund¨® explica per qu¨¨ la seva poesia es mant¨¦ encara avui inaccessible per a molts: "La poesia que es porta avui dia ¨¦s la dita de "de l'experi¨¨ncia", com si en Riba no n'hi hagu¨¦s d'experi¨¨ncia! ?s a dir, tot all¨° que en altres contextos en dir¨ªem fer safareig, ara en diem fer poesia, com a resultat d'una mala lectura de la poesia angloxasona. Riba recicla la seva experi¨¨ncia no cap al particular, sin¨® cap al universal".