La hist¨°ria immortal

Aix¨ª s'anomena la novel¡¤leta que Isak Dinesen -de fet, Karen Blixen, 1885-1962- va publicar l'any 1955 en el llibre de narracions Skaebneanekdoter, An¨¨cdotes del dest¨ª . El llibre d'aquesta escriptora danesa va aconseguir una certa notorietat per tota la seva obra, per¨° molt en especial per una de les narracions que inclo?a el llibre citat, La hist¨°ria immortal . Orson Welles la va dur al cinema genialment i gr¨¤cies a aix¨°, afegint-hi la prou reeixida pel¡¤l¨ªcula Impressions d'?frica , basada en una altra novel¡¤la de la Blixen que narra les seves experi¨¨ncies en una plantaci¨® de caf¨¨ africana, l'obra d'aquesta escriptora es va convertir en una de les obres de refer¨¨ncia de la literatura danesa del segle XX, tradu?da a moltes lleng¨¹es.

" La hist¨°ria immortal' ¨¦s la millor narraci¨® de Karen Blixen"

La hist¨°ria immortal -traducci¨® de Maria Rossich, Barcelona, Viena Editorial, 2009- ¨¦s una d'aquelles obres breus que basten per donar anomenada de segles -no direm "eterna", perqu¨¨ la literatura escrita potser s'acabar¨¤ un dia- al seu autor. Candide tot sol hauria donat gl¨°ria a Voltaire, com Un coeur simple l'hauria donada a Flaubert, o com Indian Camp l'hauria donat a Hemingway. Un sempre s'imagina un escriptor que, cautel¨®s i savi, hauria escrit un sol llibre en tota una vida, una llarga vida, amb el qual hauria aconseguit la fama i les del¨ªcies perennes dels lectors.

La hist¨°ria narrada per Dinesen ¨¦s admirable: a un comerciant acabalat, resident a la col¨°nia xinesa de Canton, antip¨¤tic i gens sociable, li agrada d'escoltar la lectura de les ensopid¨ªssimes actes dels exercicis econ¨°mics de l'empresa que li recita un empleat, comptable. Un bon dia, l'empleat li narra una hist¨°ria diferent -perqu¨¨ s'ha de tenir molta resist¨¨ncia per prendre com a narraci¨® extractes de comptes-, que guardava, en versi¨® hebrea i traducci¨® a l'angl¨¨s, en un bagul antic. ?s un passatge del llibre d'Isa?es: "Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran. Llavors el coix saltar¨¤ com un c¨¦rvol i la llengua del mut cridar¨¤ de goig, perqu¨¨ l'aigua ha brollat al desert, han nascut torrents a l'estepa." El ric comerciant, Mister Clay -que vol dir argila, en angl¨¨s, i ¨¦s el nom que surt a la B¨ªblia per designar la mat¨¨ria amb qu¨¨ va ser fet el primer home-, descobreix, ja a les portes de la mort, el misteri de la literatura de ficci¨®: li molesta que Isa?es predigu¨¦s coses que encara no s'han esdevingut, per¨° l'empleat li assegura que la literatura t¨¦ all¨° que Arist¨°til ja havia previst a la seva Po¨¨tica : no cal que hagin succe?t; nom¨¦s cal que algun dia poguessin esdevenir-se.

Llavors ve la narraci¨® principal del llibre: tots els mariners del m¨®n s'expliquen la hist¨°ria segons la qual un home que no podia tenir fills i no sabia a qui llegar la seva immensa fortuna va llogar, d'una banda, un mariner que feia estada a un port, i de l'altra una dama de la ciutat, amb el prop¨°sit de tenir descend¨¨ncia. Clay coneixia la hist¨°ria, per¨° no hi creia. El seu empleat sabia que era una hist¨°ria que s'explicava a tots els vaixells del m¨®n, i que, per tant, tenia el mateix que tenen tots els mites: s¨®n una narraci¨® efica?, per¨° mai no han estat veritat, ni ho seran.

El comerciant decideix, com ¨²ltim acte de poder emanat de la seva riquesa, fer realitat aquell conte. Tria un mariner de bona planta al moll, lloga la filla d'un home que ell mateix havia portat al su?cidi, i els fa passar una nit junts, en un llit matrimonial que Clay no havia fet servir mai com a tal cosa, perqu¨¨ s'acompleixi, ja no el dest¨ª, sin¨® senzillament la l¨°gica de la faula que anava en boca dels mariners. La manera com Dinesen porta la hist¨°ria ¨¦s prodigiosa, per¨° hem de dir que la manera com la va culminar Welles encara ¨¦s millor, mentre dir aix¨° no signifiqui cap dem¨¨rit per a aquest gran llibre.

Aix¨° ¨¦s tot: ¨¦s una narraci¨® que presenta un mite -una llegenda-, i en la qual aquest mite es converteix en una cosa real per efecte de tres elements plegats: Clay, que no llegia literatura ni hi creia, vol assegurar-se que les hist¨°ries que es narren tenen o tindran algun dia realitat -el mateix que va fer Cervantes en donar categoria de "fets esdevinguts", a la segona part del Quijote, als fets purament narratius que s'havien produ?t a la primera-; Clay no vol morir sense descend¨¨ncia; i la descend¨¨ncia de Clay es superposa a la "descend¨¨ncia" o a la transcend¨¨ncia quotidiana d'una faula.

Clay diu al cap¨ªtol IV, despr¨¦s d'haver sentit la hist¨°ria del mariner: "Si aquesta hist¨°ria encara no ha tingut mai lloc, jo m'ocupar¨¦ que passi ara. No m'agraden les fantasies, no m'agraden les profecies. ?s insensat i indecent dedicar-se a coses irreals. A mi m'agraden els fets. M'assegurar¨¦ que aquesta fantasia sigui un fet."

Clay tenia poder per aconseguir que la llegenda es convert¨ªs en veritat. Per¨° el fet ¨¦s que, si aquell mariner de la nostra hist¨°ria hagu¨¦s explicat mai el que li havia succe?t, els seus o?dors segur que haurien pensat que narrava per en¨¨sima vegada el mite de sempre. Per aix¨° hi ha tanta gent que creu que hi ha m¨¦s veritat en la literatura que en l'exist¨¨ncia.