La veu que sobreviu al Gulag

Poemes

?ssip Mandelstam

Versions d'Helena Vidal

Quaderns Crema

96 p¨¤gines. 15 euros

A Fahrenheit 451 (novel¡¤la de Ray Bradbury, pel¡¤l¨ªcula de Truffaut) hi ha una escena inoblidable en qu¨¨ el protagonista descobreix una colla de dissidents que memoritzen les obres m¨¦s importants de la hist¨°ria. Aix¨° passava en una societat imagin¨¤ria on els llibres estan prohibits i no hi ha altra manera de conservar-los que la transmissi¨® oral, en espera d'un temps m¨¦s propici en qu¨¨ es puguin tornar a imprimir. I aix¨° passava tamb¨¦ en l'imperi sovi¨¨tic. Nadejda, la dona d'?ssip Mandesltam, va aprendre de mem¨°ria molts textos seus perqu¨¨ era l'¨²ltim recurs per amagar-los d'aquesta gent que truquen de matinada, i no era un cas ¨²nic. Ara que celebrem, la majoria, i lamenten, alguns, la caiguda del mur de Berl¨ªn, val la pena recordar aquestes coses. Recordar, per exemple, que Mandelstam va caure en desgr¨¤cia perqu¨¨ va compondre un epigrama contra Stalin, de setze l¨ªnies, ni tan sols publicat; alg¨² va sentir-l'hi recitar i va c¨®rrer a denunciar-lo. Despr¨¦s v¨¦nen cinc anys d'una davallada a l'infern, que comencen amb el desterrament als Urals i acaben amb la mort en un camp de treballs for?ats, el 1938. No es tracta de cap poema especialment bo, ni ¨¦s representatiu de la seva manera de fer; ¨¦s com si, amb un estirabot que poguessin entendre, hagu¨¦s decidit fer-ho f¨¤cil als qui tard o d'hora l'haurien de condemnar, donat que el r¨¨gim com m¨¦s va menys suportaria el pensament lliure i nom¨¦s toleraria la ret¨°rica propagand¨ªstica.

Les versions de Mandelstam que fa la traductora Helena Vidal s¨®n, tamb¨¦, poemes

Mandesltam va n¨¦ixer el 1891 a Vars¨°via, capital d'una Pol¨°nia llavors redu?da a la condici¨® de protectorat rus; fill de fam¨ªlia jueva, va esdevenir aviat, despr¨¦s d'haver estudiat tamb¨¦ a Par¨ªs i a Heidelberg, ciutad¨¤ de Sant Petersburg, una ciutat pensada per ser el mirador a Europa d'una R¨²ssia il¡¤lustrada que no ha arribat mai a ser. Com a poeta va comen?ar adscrit a l'acmeisme, una reacci¨® contra el simbolisme rus que, contra l'ambig¨¹itat i el misticisme impostat d'aquest, vindicava una expressi¨® directa a trav¨¦s de les imatges, m¨¦s clara i, per dir-ho aix¨ª, neocl¨¤ssica. Mandelstam el defineix com una nost¨¤lgia de la cultura universal, cosa m¨¦s aplicable encara a la seva pr¨°pia evoluci¨® com a poeta. Gr¨¨cia, Roma i la B¨ªblia s¨®n sempre presents, aix¨ª com l'ambici¨® d'una unitat, si no impossible, cada cop m¨¦s llunyana. "Tot va ser abans, tot torna novament / i el do de recon¨¨ixer ¨¦s l'¨²nic guia", diu en un dels seus poemes m¨¦s coneguts, Tristia , de 1918, remetent-se ¨°bviament a Ovidi, que tamb¨¦ va morir lluny de la ciutat, en un exili certament m¨¦s confortable.

Joseph Brodsky, premi Nobel 1987, t¨¦ un breu assaig sobre Mandesltam -recollit a Menos que uno (Versal, 1986)- en qu¨¨, parlant de la dificultat de traduir-lo, diu que caldria "tenir o desenvolupar un sentiment semblant en relaci¨® amb la civilitzaci¨®". Si aix¨° ja sembla prou dif¨ªcil, m¨¦s ho ¨¦s adquirir el bagatge de coneixements necessari per descodificar el ventall de refer¨¨ncies que Mandelstam desplega. Per¨° qu¨¨ queda d'un poema si al lector li calen, per copsar-lo, unes notes interpretatives a peu de p¨¤gina que no se li ofereixen? Aquesta pregunta val per molta poesia de Baudelaire en avall, acad¨¨micament celebrada per¨° desconnectada del p¨²blic; si a m¨¦s pretenem accedir-hi en una traducci¨®, v¨¦nen ganes de rendir-se.

Helena Vidal ¨¦s conscient d'aquestes dificultats, i ha afrontat el repte amb la barreja de decisi¨® i humilitat que requereix. Ens ofereix una tria de 34 poemes -"que he viscut com a experi¨¨ncies personals"- representatius de l'evoluci¨® de Mandelstam, i les seves versions s¨®n, tamb¨¦, poemes -com els originals, hi ha versos ben comptats i rimes, encara que nom¨¦s assonants-. I, com per constatar la complexitat inexhaurible de l'autor, ens d¨®na, en la introducci¨®, algunes pistes referents ¨²nicament a dos dels textos. "No copsar aquests detalls no minva pas l'impacte po¨¨tic"; per¨°, si ens els perdem, l'innegable impacte de les seves imatges ¨¦s bastant inferior al que el poeta havia intentat provocar.