La recerca de Proust

La primera frase d'una novel¡¤la ¨¦s un repte per a un escriptor, i tamb¨¦ per a tot traductor. Aix¨° val, especialment, per a l'obra magna de Marcel Proust (1871-1922), ? la Recherche du temps perdu , la primera frase de la qual, "Longtemps, je me suis couch¨¦ de bonne heure", amaga el prop¨°sit de la novel¡¤la entera: presentar l'estat mig de vetlla mig de son que permet una anamnesi, a sacsejades, com a base de la po¨¨tica d'aquest enorme llibre. En el cas del traductor, en la primera frase s'hi desvela el to general que far¨¤ servir en la seva translaci¨®. Aix¨ª, per exemple, Pedro Salinas no l'encertava gaire quan tradu?a: "Mucho tiempo he estado acost¨¢ndome temprano"; ¨¦s molt millor: "Durante mucho tiempo me acost¨¦ temprano", tal com va escriure Estela Canto. Mauro Armi?o va caure en una gran extravag¨¤ncia quan va posar-hi: "Me he acostado temprano, hace mucho", que despr¨¦s va corregir: "Mucho tiempo me acost¨¦ temprano", sense que sigui cap meravella. Carlos Manzano, que ha acabat recentment la darrera traducci¨® en castell¨¤ de La recerca proustiana, va retornar a la f¨®rmula m¨¦s senzilla: "Durante mucho tiempo, me acost¨¦ temprano", amb una coma innecess¨¤ria al mig. (La meva teoria ¨¦s que Proust puntua de vegades com un asm¨¤tic, a batzegades, igual com Flaubert puntua per mediaci¨® de l'oralitat.)

"Combray' d¨®na la pauta per entendre tota 'La Recherche "

El llibre sencer nom¨¦s ha estat tradu?t a Catalunya, fins ara, una vegada: ¨¦s la versi¨® que va encetar Jaume Vidal Alcover i va acabar la seva dona, Maria Aur¨¨lia Capmany. L'any 1986, Vidal havia ofert als lectors, a Llibres del Mall, un tast del que m¨¦s endavant faria in extenso . En aquella ocasi¨® va escriure: "Durant molt de temps, me n'he anat a jeure d'hora". ?s molt discutible que Vidal faci servir una forma verbal de pret¨¨rit indefinit -"me n'he anat"- en comptes del pret¨¨rit perfecte perifr¨¤stic -"me'n vaig anar"-, que es correspon m¨¦s exactament amb la t¨°nica de tot el llibre. Per¨° Jaume Vidal, despr¨¦s de pensar-hi uns quants anys, va enviar l'any 1990 una versi¨® definitiva a la impremta (via Columna), en qu¨¨ hi posava una cosa que era un veritable tour-de-force : "Durant molt de temps, em vaig colgar dejorn". Aqu¨ª, i en avant, va esclatar, potser, l'aplaudiment dels mallorquins, per¨° tamb¨¦ la perplexitat de la major part dels catalans, que no van entendre, amb excepcions, ni el verb "colgar-se" ni l'adverbi "dejorn".

Doncs b¨¦: acaba de sortir a les llibreries (Barcelona, Viena Edicions, 2009, traducci¨® de Josep Maria Pinto) la primera part del primer llibre de En cerca del temps perdut , ¨¦s a dir, Combray . La traducci¨® ¨¦s admirable, merit¨°ria i pulcra -la primera frase est¨¤ b¨¦, encara que hi falti una preposici¨®-, i nom¨¦s cal que el traductor, si continua aquesta tasca extenuant, pari atenci¨® a no confondre "travessia" per "travessa", no caigui en el pleonasme "el seu propi" i "la seva pr¨°pia", i elimini tots els adjectius possessius innecessaris, molt usuals en franc¨¨s i m¨¦s encara en angl¨¨s, per¨° que en catal¨¤ han portat a una barroeria tan gran com: "Messi s'ha fet mal a la seva cama dreta", com si (ell) es pogu¨¦s fer mal a la cama d'un altre . S¨®n min¨²cies, per¨° ¨¦s bo anotar-les en benefici de la totalitat del projecte. Mil vegades superior a la de Vidal, la seva traducci¨® sens dubte ho ¨¦s.

A Combray , Proust va indicar les claus del conjunt del llibre i l'estrat¨¨gia narrativa de tota la Recherche . Es tractava d'allunyar-se d'una tradici¨®, secular, de narrar en tercera persona, cosa que, suposadament, oferia objectivitat a tota novel¡¤la i permetia al lector situar-se confortablement en el teixit de la ficci¨®: va apuntar-ho Benveniste en assenyalar que la tercera persona ¨¦s la d'un qualsevol concret, i, alhora, d'un tothom dispers i universal. El tema inicial -que ocupa ni m¨¦s ni menys que cinquanta p¨¤gines- ¨¦s el del pet¨® sol¡¤licitat per la criatura Marcel (i no tant criatura) a la seva mare, que de vegades s'entretenia amb els convidats a sopar, i, doncs, trigava a acotxar i besar el fill gran al pis de dalt. Aquesta adoraci¨® de Proust per la seva mare -que, en el llibre, es barreja i es confon amb la que sent per l'¨¤via- ¨¦s una de les poques coses que de Proust va entendre la minyona que ell va tenir els tretze o catorze ¨²ltims anys de vida. La bona C¨¦leste Albaret, en confessions recollides per Georges Belmont, no va tenir cap dubte a considerar aquesta passi¨® filial de Proust com la causa eficient de tota la seva obra. Aix¨° s¨ª: pel que fa a la c¨¤rrega d'homosexualitat que porta el llibre, la minyona fidel va considerar que era fruit de la maledic¨¨ncia popular. Albaret, que era llesta, va puntualitzar amb encert que no sempre s'ha de confondre el "jo" del narrador amb l'home Marcel Proust. Per¨° les biografies han demostrat que l'autor no va fer mai altra cosa, en escriure, que presentar la seva hist¨°ria, i la Hist¨°ria tamb¨¦, com un destil¡¤lat inevitablement lligat a una mem¨°ria personal i intransferible. ?s com si la separaci¨® infantil entre ell mateix i el cos de la seva mare hagu¨¦s obert un buit que nom¨¦s podia omplir-se, amb permanent melancolia, en les p¨¤gines d'un dels millors estils que s'hagin mai donat en llengua francesa.