"Veig menys risc, menys bogeria"

Ha estat Titus Andr¨°nic, Lear i Pr¨°sper, que ja ¨¦s un trio shakespeari¨¤. Tamb¨¦ ?dip, V¨¤nia, Platonov i Tenorio. Fins i tot Abraham i Serrallonga. Aix¨° en teatre. En cinema ha fet, entre molts altres papers, de Companys, ni m¨¦s ni menys, i de Felip IV (que va fer executar Serrallonga!: quina paradoxa). La carrera del nostre actor menys brechti¨¤, Ferm¨ª Reixach (Lloret de Mar, 1946), membre de Comediants, de Joglars, del Lliure, ¨¦s llarga i est¨¤ plena de grans moments. Per¨° sens dubte un dels cims ¨¦s Diari d'un boig, de Gogol, on fa el paper del funcionari desequilibrat rus Poprixin, que, segons la seva pr¨°pia confessi¨®, de vegades veu i sent unes coses "que ning¨² no veu ni sent mai" (a part que es creu el rei d'Espanya). Reixach, un Reixach aleshores acabat d'arribar de la seva gran aventura teatral a Nova York, on es va convertir al M¨¨tode (de Stanislawski, ¨¦s clar, via Strasberg i l'Actor's Studio), el va interpretar de manera inoblidablement contundent el 1985 en un mon¨°leg dirigit pel seu gur¨² esc¨¨nic Ernie Martin. El muntatge es va estrenar a Girona i al cap d'uns dies es va poder veure al Romea. Ara, 25 anys despr¨¦s, el torna a representar, en una nova versi¨®, a Tarragona (Sala Trono, 17 i 24 de gener), Palma de Mallorca (Teatre del Mar, del 28 al 31 de gener) i Barcelona (Versus, de l'11 de febrer al 18 d'abril). En l'ambient barroc de casa seva al carrer Verdi, amb un jersei verd que recorda la casaca del seu tinent coronel Verxinin de Les tres germanes, amb ulls brillants, gestos grans i hipn¨°tics i el seu costum inveterat de barrejar frases en angl¨¨s, l'actor parla de l'espectacle i passa revista a aquests anys.

Pregunta . 25 anys fa que parl¨¤vem de Diari d'un boig en un bar davant del Romea, qui ho havia de dir...

Resposta . 25 anys! Don't cry for me . Hem volgut recuperar-lo per a les noves generacions, en una proposta diferent, l¨°gicament, perqu¨¨ llavors la vida no m'havia donat tantes h¨°sties.

P . Aquella experi¨¨ncia a principi dels 80 a Nova York el va marcar.

R . Vaig descobrir Ernie com a mestre, un privilegi. I vaig voler encabir tots els seus ensenyaments en aquesta hist¨°ria. La primera vegada que li ho vaig ensenyar, em va dir: "But you are acting!", com si hagu¨¦s vist el dimoni. Llavors ho vam treballar amb la seva filosofia. Primer donar vida al personatge, nom¨¦s despr¨¦s incorporar el text. Com posar-te un mirall al davant. No actuant, vivint. La vulnerabilitat, la fantasia.

P . El M¨¨tode.

R . Exacte. Hi ha dues maneres d'actuar. Indicant a trav¨¦s del text emocions o vivint l'experi¨¨ncia, el que proposaven Lee Strasberg i el mateix Stanislavski. Com reacciono jo en la situaci¨® d'aquell personatge. No has de veure l'actor sin¨® el personatge.

P . S'ha parlat molt del cost emocional del M¨¨tode.

R . ?s com un gimn¨¤s emocional. Treballes amb les emocions per¨° les has de saber controlar. Atrevir-te, per¨° amb control. Si no, et col¡¤lapses. Hi ha aquella famosa escena de Gena Rowlands a A woman under the influence. Tothom pensava que se n'havia anat m¨¦s enll¨¤ en el seu paper de dona inestable, que havia embogit de veritat. Cassavetes va dubtar, per¨° va seguir rodant.

P . ?s com el sexe t¨¤ntric, no tothom ho hauria de provar.

R . Ernie deia que no tothom pot fer de Blanche Dubois. D'alguns deia: "He owns the Thing". Altres no. El foc que necessita un actor, en tot cas, ¨¦s una cosa que es porta a dins. No t'ho pot donar ning¨², ni Strasberg ni Elia Kazan. El tens o no. Un plus, els colors per pintar les emocions; ¨¦s una cosa gaireb¨¦ atl¨¨tica. You can do it, or not .

P . Com ¨¦s el seu Poprixin?

R . Viu una trag¨¨dia, per¨° amb molts elements de com¨¨dia. El somriure a trav¨¦s de la ll¨¤grima. Un personatge molt refinat. Un funcionari que fa punta a les plomes. Que t¨¦ visions, il¡¤luminacions. Que utilitza la bogeria com a refugi: recorda Lear. A Gogol li agradava molt Shakespeare, i Don Quijote. I tamb¨¦ hi ha un misticisme: Poprixin ¨¦s una mica Jesucrist, es crucifica.

P . Qu¨¨ ha passat a la seva vida entre el primer muntatge i aquest?

R . S¨®c una altra persona. Han passat desastres, vaig perdre la meva dona, la Leda, que va morir al 86 a Nova York mentre jo feia aqu¨ª un Ch¨¦jov. I coses bones. Em vaig consagrar al meu fill. Aix¨° em va tenir allunyat un temps.

P . I qu¨¨ ha passat al teatre d'aqu¨ª?

R . Abans hi havia una il¡¤lusi¨® que ara ja no percebo. Veig menys capacitat de risc, menys bogeria. Hi ha un desencant.

P . Aviat torna a obrir el Lliure de Gr¨¤cia, quins sentiments li provoca?

R . Maqu¨ªssims, fant¨¤stics. Nost¨¤lgia? No, llavors vam fer una cosa, ara en ser¨¤ una altra, perqu¨¨ Fabi¨¤ ¨¦s irrepetible. Per¨° estaria b¨¦ poder-hi participar. Visc molt a prop.