L'ombra de la pel.l¨ªcula

Catalunya ha estat hist¨°ricament la pla?a forta del doblatge a tot l'estat espanyol. Des de Woody Allen (Joan Pera) a Tom Hanks (Jordi Brau), passant per Glenn Close (Maria Llu?sa Sol¨¤) i Johnny Depp (Llu¨ªs Posada), els grans protagonistes de Hollywood s'expressen aqu¨ª amb la veu d'actors catalans. De professionals de llarga volada, capa?os de fer versemblant els seus personatges i de minimitzar la dev¨¤lua art¨ªstica que pot suposar no sentir-los expressar-se en l'idioma original. La qualitat, avalada per la solv¨¨ncia art¨ªstica de dobladors i directors i per la dotaci¨® t¨¨cnica dels estudis, ha jugat a favor de la fertilitat de la ind¨²stria aut¨°ctona. Per¨° des de fa anys, diverses comunitats aut¨°nomes, especialment Madrid, Gal¨ªcia i el Pa¨ªs Valenci¨¤ estan amena?ant aquest lideratge. Al mateix temps, l'estira-i-arronsa habitual entre empresaris i treballadors est¨¤ calant fort en el sector. Els actors denuncien que, pel que fa espec¨ªficament al doblatge en catal¨¤, l'ajust de preus a la baixa est¨¤ amena?ant seriosament la qualitat art¨ªstica. Els empresaris, al seu torn, responen que les exig¨¨ncies dels int¨¨rprets tenen molta culpa en la p¨¨rdua de mercat. El debat ¨¦s calent, doncs, i s'aviva ara per la interpretaci¨® diversa que cadasc¨² fa de la incid¨¨ncia de la nova Llei del cinema. Des de la Generalitat s'assegura que l'obligatorietat de doblar o subtitular en castell¨¤ i catal¨¤ el 50% de les c¨°pies de les pel.l¨ªcules quan se'n distribueixin m¨¦s de 15 beneficiar¨¤ la ind¨²stria perqu¨¨ suposar¨¤ un increment de feina. Per¨° no tothom ho veu tan clar.

TV-3 dedica un m¨¤xim de 10 milions d'euros anuals al doblatge

Els actors es queixen que les tarifes han baixat, i la qualitat tamb¨¦

La triomfadora dels Gaud¨ª, la directora Mar Coll, defensa la versi¨® original

"Jo recomanaria que es vetll¨¦s molt per la qualitat del doblatge en catal¨¤", declara l'actor Eduard Farelo, doblador de llarga traject¨°ria que compara l'ofici al dels falsificadors d'art, que amb un bon domini de la t¨¨cnica i els materials poden fer filigranes, i que a m¨¦s compten amb el vistiplau dels dipositaris dels drets de l'obra, des del guionista a l'int¨¨rpret, passant pel director. Farelo accepta cada cop menys feines en la seva llengua materna (destinades fonamentalment a la televisi¨®, sobretot TV-3; el percentatge de pel.l¨ªcules en catal¨¤ que exhibeixen els cines no arriba al 3%). La ra¨® ¨¦s que, segons afirma, s'hi dediquen menys recursos i temps i, per tant, es compromet el producte final. "Doblar un personatge en castell¨¤ em pot suposar tres o quatre matins. Si he de fer el mateix en catal¨¤, em demanen fer-ho molt m¨¦s r¨¤pid. I a mi, evidentment, em suposa el mateix esfor? una llengua que l'altra. Aix¨ª que, ja no tant per una q¨¹esti¨® de diners com per dignitat, no estic disposat a fer-ho".

El director de doblatge Xavier de Llorens segueix una pol¨ªtica semblant. "Nom¨¦s faig el doblatge en catal¨¤ quan em garanteixen les mateixes condicions que en castell¨¤, i aix¨° nom¨¦s passa en les grans produccions cinematogr¨¤fiques", assegura De Llorens, que remarca el fet que, en comparaci¨® amb el cost global d'una pel.l¨ªcula, el doblatge suposa una quantitat molt petita.

Farelo ¨¦s un dels 225 signants del manifest en defensa de la qualitat del doblatge en catal¨¤ impulsat des de l'Associaci¨® i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). El document critica el creixent desinter¨¨s de la Generalitat i TV-3 (Televisi¨® de Catalunya ¨¦s ara per ara la gran demandant de doblatge en catal¨¤, amb un m¨¤xim de 2.500 hores encarregat per concurs a una desena d'estudis, i un pressupost que no pot excedir els 10 milions anuals) per la qualitat del doblatge que, diuen, est¨¤ patint una degradaci¨® vertiginosa. La pol¨ªtica de preus a la baixa t¨¦, al seu entendre, molta culpa d'aquesta situaci¨®. Per poder ser competitius en la "subhasta p¨²blica" que TV-3 fa per adjudicar els doblatges, els estudis han de baixar preus. (El plec de condicions d'adjudicaci¨® de doblatges barema amb els mateixos punts la valoraci¨® qualitativa dels estudis i els preus ofertats per aquests, i convida els concursants a fer descomptes per volum de feina contractada). I aix¨°, denuncien, pot suposar per als dobladors unes condicions laborals molt desfavorables, ignorant el conveni vigent. Els m¨¦s cr¨ªtics deploren que, com tamb¨¦ aqu¨ª impera la llei de l'oferta i la demanda, si els actors m¨¦s solvents rebutgen la feina sempre n'hi ha d'altres disposats a fer-la m¨¦s barata, amb la qual cosa el resultat se n'acaba ressentint.

"La Llei ens sembla molt b¨¦, crec que tothom t¨¦ dret a veure cinema en la seva llengua", declara l'actor Pep Anton Mu?oz, un altre dels signants. "Per¨° ens estem mobilitzant per defensar les nostres condicions laborals", afegeix, en refer¨¨ncia a les actuacions que des de l'AADPC s'estan portant a terme per tornar a aglutinar un col.lectiu molt dispers en els ¨²ltims temps, a fi d'encarar les implicacions de la nova Llei amb la major for?a possible. "Algunes empreses, escudant-se en el moment de crisi que vivim, estan pagant sota conveni. ?s m¨¦s, obliguen els dobladors a autocontractar-se per no haver-los de pagar la seguretat social", denuncia Mu?oz, que, a difer¨¨ncia d'altres companys, no t¨¦ por a l'hora d'exposar el seu punt de vista. M¨¦s un¨¤nime ¨¦s la seva convicci¨® que "el doblatge de qualitat sempre s'ha fet a Catalunya".

Jordi Daura, gerent de Sonygraf, empresa amb m¨¦s de mig segle de traject¨°ria, ho veu des d'un altre punt de vista. "?s cert que a Catalunya es fa un doblatge de molta qualitat. Per¨° hi ha productes que no la necessiten. Crec que s'hauria de fer un conveni just per a cada tipus de producte perqu¨¨ no ¨¦s el mateix un doblatge per a la televisi¨® que per al cinema o el DVD", diu l'empresari, que assegura no haver intentat saltar-se mai les condicions laborals vigents i, per aix¨° mateix, adverteix la necessitat de no posar tots els estudis de doblatge en el mateix sac. Per¨° Daura ho t¨¦ clar: si no s'ajusten els preus, el mercat es despla?a a llocs m¨¦s econ¨°mics. "En els ¨²ltims set o vuit anys, bona part del doblatge de cinema ha passat de Barcelona a Madrid. I pel que fa a la televisi¨®, el 70% es fa all¨¤. La pol¨ªtica ens fa molt mal", opina. "Hi ha altres llocs, com Gal¨ªcia, on el doblatge ¨¦s m¨¦s competitiu. I no estem parlant d'una difer¨¨ncia de qualitat de 10 a 0, sin¨® tal vegada de 10 a 7".

En relaci¨® amb la llei catalana, Daura diu que la seva principal objecci¨® es troba en l'obligatorietat. "Cada empresa hauria de tenir la facultat per decidir si vol o no doblar, i en comptes d'imposar s'hauria de dialogar". Des de la Generalitat es replica que l'obligatorietat no ¨¦s tal cosa, at¨¨s que es d¨®na tamb¨¦ l'opci¨® del subtitulat, i que abans d'arribar fins aqu¨ª s'han intentat altres camins, com ara la d'oferir a les majors que TV-3 assum¨ªs el doblatge d'una pel.l¨ªcula abans de la seva comercialitzaci¨® en sales. "Per¨° no varen voler. No varen mostrar ni un m¨ªnim inter¨¨s per la llengua catalana", asseguren des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci¨®. En qualsevol cas, un sondeig informal entre els convidats a la gala dels premis Gaud¨ª, celebrada dilluns, va demostrar que, tamb¨¦ entre els professionals del cinema, la pol¨¨mica del doblatge ha restat visibilitat a l'opci¨® del subtitulat. "Jo crec que les pel.l¨ªcules s'han de veure en versi¨® original", defensava Mar Coll, la gran triomfadora de la nit. "La situaci¨® d'Espanya ¨¦s excepcional pel que fa al doblatge", remarcava. Tot seguit, quan se li explicava la doble opci¨® que ofereix la normativa, matisava de forma significativa la seva opini¨® inicial. "Costa canviar els h¨¤bits de la gent, per¨° quan els espectadors proven la versi¨® original, ja no volen una altra cosa". En qualsevol cas, un estudi encarregat per la Uni¨® Europea a l'empresa Consulting Media Group confirma l'afirmaci¨® de Coll respecte a l'excepcionalitat espanyola, un dels pocs pa?sos europeus (juntament amb Alemanya, ?ustria, Fran?a i It¨¤lia) on el gruix de les pel•l¨ªcules en llengua estrangera es dobla en comptes de subtitular-se.

Josep Ferrer, gerent de Soundub a Barcelona confia que la nova Llei compensi la p¨¨rdua de mercat de Catalunya en el doblatge en castell¨¤. "Si abans f¨¨iem aqu¨ª el 70-80% del cinema en castell¨¤, ara estem per sota del 50%", manifesta. Soundub ¨¦s l'empresa que m¨¦s hores dobla per a Televisi¨® de Catalunya, amb un total de 500 l'any (el 20% de les adjudicades). Des de l'associaci¨® d'actors se la va acusar dies enrere de ser una de les que menys respecten el conveni, i es va acordar en assemblea no treballar per a ella. Ferrer treu ferro a les cr¨ªtiques i diu que, despr¨¦s de les reunions mantingudes entre les dues parts, el conflicte est¨¤ resolt. B¨¤sicament perqu¨¨, argumenta, hi ha sent¨¨ncies que avalen la legalitat de l'autocontractaci¨® i perqu¨¨ el context ¨¦s favorable al di¨¤leg i la voluntat d'enteniment en el sector.

Tot i amb aix¨°, opina que "les majors han vist Barcelona com una pla?a una mica conflictiva, i a altres llocs han estat m¨¦s flexibles amb el conveni que aqu¨ª". Per¨° si ell est¨¤ esperan?at amb el nou horitz¨® que obre la Llei, Daura ¨¦s molt m¨¦s pessimista. "El que passar¨¤ ¨¦s que moltes pel•l¨ªcules no es distribu?ran a Catalunya, aix¨ª que no hi haur¨¤ m¨¦s feina. Les majors no voldran entrar-hi perqu¨¨ per a elles significa ben poc perdre els espectadors catalans. I per a les companyies independents, ser¨¤ inviable assumir el cost del doblatge". Segons recull l'estudi sobre les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques de l'avantprojecte de la Llei realitzat pel catedr¨¤tic d'economia de la UPF Oriol Amat, el cost promig del doblatge d'una pel•l¨ªcula ¨¦s de 25.000 euros, mentre que la subtitulaci¨® t¨¦ un preu mitj¨¤ de 4.500 euros. Ferrer indica que, en el cas de les pel.l¨ªcules per a la televisi¨®, la mitjana ¨¦s d'entre 7.000 i 8.000 euros. Tal com ell mateix assenyala, la durada mitjana d'un doblatge cinematogr¨¤fic est¨¤ en unes quatre setmanes, temps que es redueix a dues i mitja si la feina est¨¤ destinada a la televisi¨®. Els pressupostos de TV-3 no especifiquen la partida concreta que es dedica al doblatge. En el d'aquest any, ¨²nicament s'indica que com a m¨¤xim s'hi podran destinar 10 milions d'euros, una quantitat que, ¨°bviament, inclou tota la producci¨® audiovisual en llengua no catalana. Si fins ara la inversi¨® de TVC copava la immensa major part del doblatge en catal¨¤, sembla obvi que la Llei far¨¤ augmentar el volum de negoci que es mou en el sector. "Si no es corregeix la tend¨¨ncia, el panorama actual no ¨¦s el millor per aplicar una llei d'aquestes caracter¨ªstiques", resumeix Farelo, temor¨®s com molts dels seus companys que acabi sent el mal doblatge el que allunyi els espectadors de les sales.