L'estremida mem¨°ria de les est¨¤tues

A Budapest ho van resoldre de forma expeditiva. No havien passat ni tres anys de la sortida d'Hongria del darrer tanc sovi¨¨tic que les autoritats locals inauguraven un parc als afores de la ciutat on havien col.locat els principals monuments que el r¨¨gim comunista (1945-1989) havia anat escampant per tota la ciutat. Entre les peces s'hi troba el grup escult¨°ric batejat per la sornegueria danubiana com "els jugadors de bitlles", dedicat a la mem¨°ria dels hongaresos que van deixar la vida a Espanya combatent a les Brigades Internacional: uns cossos nusos inclinats cap endavant, amb els bra?os extesos, tal com si estiguessin passant la tarda en un bowling . Es veu que el parc Memento, que aix¨ª s'anomena, ¨¦s un ¨¨xit tur¨ªstic. "Memento" ¨¦s l'imperatiu llat¨ª del verb recordar: "Enrecorda-te'n".

No totes les escultures apilades al magatzem tenen un dest¨ª tan fosc com el del dictador

"La gallina" de Capitania, al passeig de Colom, tindr¨¤ un final for?a menys glori¨®s. Ara mateix est¨¤ tapada per una bastida que ha de servir, aix¨ª que deixi de ploure, per enretirar-la i posar-hi al seu lloc el que escau a la instituci¨®, que ¨¦s l'escut constitucional. El Ministeri de Cultura ha determinat que l'emblema franquista no t¨¦ cap valor art¨ªstic, de manera que el de Defensa el far¨¤ anar a raure, anant b¨¦, en un obscur magatzem del qual no sortir¨¤ mai m¨¦s. En el seu moment es va considerar si es recuperava l'escut triat per l'arquitecte municipal Adolf Florensa, autor de la remodelaci¨® de la fa?ana de 1929, per¨° finalment es va desestimar. Amb encert: si es recorda, per l'¨¨poca tamb¨¦ hi havia una dictadura. La hist¨°ria t¨¦ aix¨°.

No passem b¨¦ els comptes amb la mem¨°ria en aquest pa¨ªs, aix¨° ¨¦s un fet innegable. O la sepultem o la desenterrem per llan?ar-nos-la al cap. Ni rastre de l'humor budapest¨ª. Per¨° no tot est¨¤ perdut. Acaba de publicar-se el volum Art p¨²blic de Barcelona .

Per cert, tota la informaci¨® es troba a la p¨¤gina de l'Ajuntament de Barcelona (www.bcn.es, clicant sobre la pestanya "Art p¨²blic").

Aquesta gran feinada col.lectiva recull les petites hist¨°ries dels monuments barcelonins, sovint plenes d'humor, ni que sigui del m¨¦s negre: material imprescindible per escriure la Hist¨°ria amb maj¨²scula. S'hi troba per exemple la perip¨¨cia de l'est¨¤tua eq¨¹estre de Franco que ha fet c¨¨lebre el programa Pol¨°nia . Va ser encarregada per l'alcalde Porcioles, que volia d'aquesta manera agrair el general la cessi¨® del castell de Montju?c a la ciutat, l'any 1963. Per¨° la infrahist¨°ria d'aquest enc¨¤rrec ¨¦s rocambolesca. Porcioles volia comptar amb un artista consolidat i l'atzar el va posar en contacte amb Josep Viladomat (Manlleu, 1899-Escaldes-Engordany, Andorra, 1989). Autor, entre d'altres peces, de la Maternitat de la pla?a de Catalunya, del monument a Fortuny de Reus i del Pau Casals del davant del Tur¨® Parc, l'home s'havia exiliat l'any 1937 a Andorra, encara que viatjava sovint a Barcelona amb un cotx¨¤s adquirit al Principat i que no podia circular per Espanya m¨¦s de sis mesos seguits. I vet aqu¨ª que la Gu¨¤rdia Civil va enxampar Viladomat i, en comprovar que feia m¨¦s de mig any que el vehicle no havia sortit del pa¨ªs, l'hi va confiscar

Ara b¨¦, l'escultor coneixia Porcioles que, a m¨¦s d'alcalde de Barcelona, era jutge de pau a Andorra. Favor per favor: Porcioles faria gestions per tornar-li el cotxe si ell acceptava fer l'escultura del Caudillo. La cr¨°nica de Fabre i Huertas afegeix que Viladomat, que renegava d'all¨° m¨¦s, es va omplir la boca d'imprecacions, per¨° al final va accedir, i l'est¨¤tua eq¨¹estre del general, amb posat de centuri¨® rom¨¤, la m¨¤ dreta extesa, la pota dreta del cavall en "corbetta" (aixecada), va ser inaugurada al castell el 17 de juny de 1963. Al maig de 1985, alg¨² la va pintar de rosa, fet que va propiciar el seu ingr¨¦s al Museu Militar. Avui s'est¨¤ en un magatzem de Parcs i Jardins -on la va trobar la fot¨°grafa Carmen Secanella fent aquest exquisit treball documental que en part es mostra aqu¨ª- sense dest¨ª conegut.

Vista de prop, la imatge ¨¦s la d'un miliar c¨°micament camacurt. Cert, el pedestal en qu¨¨ es trobava enfilat quan respirava l'aire lliure variava considerablement la perspectiva, per¨° vist a peu pla el defecte es fa pal¨¨s. Vendetta d'artista? Qui ho sap. En qualsevol cas, ning¨² ho va notar a la inauguraci¨®. Tothom es va quedar amb el discurs de Porcioles: "Hemos deseado, mi General, que sea permanente vuestra presencia como testimonio de impar atenci¨®n por los problemas de Barcelona y Catalu?a".

Per¨° informa Carme Hosta, responsable de manteniment d'art p¨²blic, que no totes les escultures apilades al magatzem municipal tenen un dest¨ª tan fosc com el del dictador. Per exemple, la Blancaneu de Josep Manuel Benedicto (1895-1964) ha de tornar a la pla?a de Gal.la Plac¨ªdia, on s'hi va instal.lar el 1947, tan bon punt acabin les obres motivades per la reforma del Mercat de la Llibertat. ?s tamb¨¦ el cas de l'historiador Moss¨¨n Clap¨¦s, retratat per Joan Mora, que un dia o altre, ha de tornar a la pla?a de Sant Andreu que porta el seu nom, dels C¨¨rvols de Frederic Mar¨¨s, procedents dels jardins dedicats a Vicens Vives i que despr¨¦s van anar a petar als jardins del Palauet Alb¨¦niz o del m¨¦s recent (1983) Homenatge a la Mediterr¨¤nia , de Xavier Corber¨® per a la pla?a de S¨®ller, avui revolucionada per efecte de les obres de la L¨ªnia 9 del metro. Tamb¨¦ un dia, si mai s'acaben les obres de la pla?a Molina, tornar¨¤ a lloc el medall¨® de Pompeu Fabra sobre pedra de Montserrat, obra de Josep Miret, inaugurat als temps de l'alcalde Narc¨ªs Serra.

Altres peces tenen el dest¨ª m¨¦s incert. El Disc¨°bol i el Futbolista dels germans Miquel i Lluci¨¤ Osl¨¦ i S¨¢enz de Medrano, que havien ornat l'estadi de Montju?c junt amb els aurigues i genets de Pau Gargallo, potser vagin a parar al proper Museu Ol¨ªmpic, encara no ¨¦s segur. Molt pitjor ho t¨¦ el bust del general Moscard¨®, esculpit a finals dels anys 50 per Jos¨¦ Mar¨ªa Navarro i col.locat al seu dia a la cru?lla dels carrers Joaquim Blume amb Gu¨¤rdia Urbana, al costat de l'antic Palau d'Esports. O l'heroi de la batalla d'Espinosa de los Monteros, de clara inspiraci¨® nazi, un soldat de la Primera Centuria Catalana Virgen de Montserrat recolzat a una bandera, instal.lat el 1955 a la pla?a Prat de la Riba -on ara hi ha el monument d'Alfaro al president de la Mancomunitat- i retirat en temps democr¨¤tics. Per¨° al costat d'aquestes imatges s'hi troben a m¨¦s apilats objectes de dif¨ªcil classificaci¨®, com un antic paraigua de la Dama de la Ciutadella, malm¨¨s per la cal? de l'aigua barcelonina, o unes portes modernistes procedents de la capella d'una de les cases del Parc G¨¹ell.

La casu¨ªstica ¨¦s molt variada. Hi ha per exemple el cas del Monument a Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera de l'Avinguda de Sarri¨¤ amb Josep Tarradellas, s¨ªmptoma del nostre esc¨¤s esperit budapest¨ª. Col.locat el 1964 per commemorar els 30 anys de la fundaci¨® de Falange Espa?ola, a l'inici dels anys vuitanta el primer ajuntament democr¨¤tic li va treure el jou i les fletxes que coronaven el mon¨°lit, per¨°, segurament per por, no va anar m¨¦s enll¨¤. Poc temps despr¨¦s, Pedrolo, Brossa o T¨¤pies van promoure una campanya a favor del seu enderrocament, per¨° no s'ha produ?t fins que, fa un any, ho ha perm¨¨s la Llei de la Mem¨°ria Hist¨°rica. Els relleus de la base, obra de Jordi Puiggal¨ª, estan en tr¨¤mit de retorn a la fam¨ªlia.

Un cas m¨¦s dram¨¤tic ¨¦s el del Monument als Caiguts de la Diagonal, al davant del Palau de Pedralbes, perqu¨¨ el grup escult¨°ric central, dues figures nues, la del darrere suportant un cos ex¨¤nim, s¨®n de Josep Clar¨¤. L'ajuntament les t¨¦ en un altre dels seus magatzems sense dest¨ª adjudicat. La hist¨°ria d'aquest conjunt ¨¦s dram¨¤tica. Col.locat a tota pressa el maig de 1952 per tal que Franco, de visita a la ciutat amb motiu del Congr¨¨s Eucar¨ªstic, pogu¨¦s inaugurar-lo, va ser acabat pel pobre Clar¨¤, que aleshores era ja un home de 74 anys, uns dies despr¨¦s in situ , quan l'Ajuntament li havia prom¨¦s que li tornaria al taller (se'n va desdir per pressupost excessiu!). Lloc de peregrinatge de falangistes, el 1972 va ser objecte d'un atemptat per part d'un grup del Front d'Alliberament Catal¨¤ i dos anys m¨¦s tard d'un grup anarquista. L'obra de Clar¨¤ ja no va resistir el tercer atac, perpetrat pels Maulets l'1 de juny del 2001: greument deteriorada, va ser retirada i dorm el somni dels justos a les tripes municipals.

Per cert, no gaire lluny del magatzem de la Via Fav¨¨ncia hi ha la pla?a de Llucmajor, amb la figura al•leg¨°rica de la Rep¨²blica que el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament, Oriol Bohigas, hi va fer col.locar durant el primer ajuntament socialista de la ciutat. La pe?a ¨¦s obra d'un vell conegut, Josep Viladomat, el de la perip¨¨cia andorrana. El seu projecte va guanyar un concurs municipal convocat el 1932 per homenatjar Pi i Margall, president de la I Rep¨²blica, en un lloc d'honor tan destacat com la cru?lla de passeig de Gr¨¤cia amb Diagonal. S'havia d'inaugurar pel novembre de 1934 per¨° els fets d'octubre d'aquell any van aconsellar posposar-ho i no va ser fins a l'abril de 1936 que es va poder fer, en pres¨¨ncia de Llu¨ªs Companys. No cal dir que els franquistes la van retirar, cobrint-la pr¨¨viament una temporada amb una bandera espanyola. Sortosament, l'anomenada d'en Viladomat va fer que la figura no es destru¨ªs i an¨¦s a parar a l'imperturbable magatzem municipal. En lloc seu s'hi va posar l'actual Vict¨°ria, de Frederic Mar¨¦s. Ara se'n reclama de nou el canvi per la d'en Viladomat. ?s poc sabut, emper¨°, que l'obra de Mar¨¦s va ser una de les que van quedar rebutjades al concurs municipal que va guanyar Viladomat, de manera que la vict¨°ria franquista ¨¦s en realitat... republicana!

?s la hist¨°ria d'aquest pa¨ªs. Enrevessada, capritxosa, cruel i sovint tamb¨¦ c¨°mica. S¨ª, definitivament ens cal molt tenir un esperit budapest¨ª. Potser quan hi arribem podrem comen?ar a escriure la Hist¨°ria de veritat, tal com va ser, feta de tantes microhist¨°ries apassionants.

Art p¨²blic de Barcelona . Autors: Ignasi de Lecea, Jaume Fabre, Carme Grandas, Josep M. Huertas, Antoni Remesar i Jaume Sobrequ¨¦s. Edici¨®: Ajuntament de Barcelona i ?mbit Serveis Editorials, 2009