L'art p¨²blic. La ciutat ¨¦s una col.lecci¨®

L'Ajuntament de Barcelona acaba de publicar un llibre: l'Art p¨²blic de Barcelona , un cat¨¤leg raonat de les quasi mil tres-centes obres d'art escampades per tota la ciutat. Entre aquestes es troben coses molt diverses, unes pr¨°pies d'aquest g¨¨nere i d'altres que a priori no pensar¨ªem que en formen part ja que a les escultures, obeliscs, monuments, plaques commemoratives o murals -molts dels quals esquitxen algunes estacions de metro- s'afegeixen fanals, fonts, mitgeres arreglades, portes singulars, il.luminacions o arbres simb¨°lics. El cat¨¤leg, que ara pren forma de llibre provinent d'un web, ¨¦s l'esfor? de molts que hi van treballar. Dirigit pel desaparegut Ignasi de Lecea, company i amic que va aplicar la seva intel.lig¨¨ncia, meticulositat i capacitat de treball a aquesta obra, la paraula "raonat" que acompanya aquest cat¨¤leg enciclop¨¨dic fa simplement honor a la veritat i a la seva persona.

El cat¨¤leg pot ser una forma enormement suggeridora de veure la ciutat

De totes les formes que tenim de veure la ciutat, aquest ¨¦s potser ara una forma enormement suggeridora. Planteja una relaci¨® amb la ciutat quasi nova. Fins i tot pels barcelonins repassar el cat¨¤leg convida anar a cercar les peces i, per tant, haver de fixar-nos uns itineraris que replantegen la forma de relacionar-nos amb la ciutat, per exemple a partir de les estacions de metro. La ciutat en alguns punts es converteix en un conjunt de col.leccions, la major part estan disperses, no estan organitzades com en un museu o en una exposici¨®. Ara, que aquests dies passats hem pogut veure una col.lecci¨® d'escultures d'Auguste Rodin a la rambla de Catalunya, ordenades i posades per poder ser vistes c¨°modament com en un museu a l'aire lliure, resulta oportuna la comparaci¨®. La ciutat no ¨¦s aix¨ª, el "museu" de l'art p¨²blic es troba organitzat de manera diferent, no est¨¤ ordenat per estils o per autors o tan sols cronol¨°gicament. De fet, el m¨¦s muse¨ªstic ¨¦s aquest cat¨¤leg, ja que les sales a l'aire lliure que contenen les obres no estan organitzades. Seguint el raonament que Steen Eiler Rasmussen aplicava a l'arquitectura, si volgu¨¦ssim veure les escultures d'un determinat autor o d'un g¨¨nere, haur¨ªem de tra?ar un itinerari particular per poder veure les obres de forma adequada, el que potser ens portaria a veure una obra i resistir-nos a mirar-ne una altra molt a prop, fins no haver vist la seq¨¹¨¨ncia adequadament, quasi com una mena de deriva situacionista. Ara, els museus, almenys aqu¨ª, no semblen gaire interessats en les col.leccions, en mostrar-les, exhibir-les i estudiar-les; en definitiva, en conrear el seu inter¨¨s i el seu valor. Ja veurem qu¨¨ contindr¨¤ el futur Museu del Disseny de la pla?a de les Gl¨°ries, o qu¨¨ passar¨¤ amb la col.lecci¨® del Museu de Zoologia quan es traslladi al F¨°rum. Per aix¨° mateix tamb¨¦ ¨¦s important aquest cat¨¤leg.

La ciutat, a partir d'aquest inventari, es converteix en un museu genial que barreja, i alguns cops, sembla quasi amagar aquestes obres entre la seva estructura urbana. Dilata la seva transcend¨¨ncia en fer equiparar les antigues amb les noves, les tradicionals escultures de figures humanes amb les contempor¨¤nies, o fins i tot amb fanals, il.luminacions o estacions de metro, i podr¨ªem dir que tamb¨¦ amb nosaltres mateixos. La ciutat ¨¦s aix¨ª m¨¦s que mai un conjunt de col.leccions, una de les quals avui ens ocupa, per¨° tamb¨¦ col.leccions de moltes classes, escampades, disperses, i reconeixibles tan sols pels que les volen considerar, la ciutat no ¨¦s un magatzem endre?at, no ¨¦s un "castrum" militar, ¨¦s un museu viu perqu¨¨ les seves sales es troben al nostre cap. Les ciutats s¨®n una suma de col.leccions i nosaltres els donem sentit.