"Son com un museu"

Porta nom¨¦s tres setmanes al front de la Filmoteca de Catalunya, per¨° no es pot dir que Esteve Riambau sigui un nouvingut a la casa. Com a estudi¨®s del cinema la coneixia a fons i encara hi va aprofundir m¨¦s per preparar el projecte amb el que va guanyar el concurs a la direcci¨®. Tanmateix, el repte de futur ¨¦s tan gros que poca cosa tindr¨¤ a veure la Filmoteca d'avui amb la que podrem gaudir el 2013, quan se celebri a Barcelona el congr¨¦s internacional de filmoteques, moment clau per mostrar la pot¨¨ncia del seu projecte. Per aix¨° t¨¦ clar que de moment treballa per al 2011, en part perqu¨¨ la programaci¨® d'aquest any ja estava tancada i, sobretot, perqu¨¨ ser¨¤ llavors quan s'obrir¨¤ la nova seu.

"A quina nova seu es refereix?". Riambau, ja es veu, no en deixa passar ni una. "?s que l'any que ve inaugurarem dues noves seus, una dedicada a magatzem i conservaci¨® al parc audiovisual de Terrassa i l'altre dedicada a l'exhibici¨® i difusi¨® al Raval de Barcelona; no podria dir quina ser¨¤ m¨¦s important". De fet, s¨ª que ho t¨¦ clar. "La Filmoteca ¨¦s l'entitat p¨²blica responsable de la salvaci¨® del patrimoni f¨ªlmic del pa¨ªs. Som com un museu i la tasca principal que tenim ¨¦s conservar pel futur un material molt delicat i sensible que forma part de la nostra mem¨°ria col¡¤lectiva".

?s el moll de l'¨®s, explica, all¨° que d¨®na sentit a la seva exist¨¨ncia i per aix¨° el que m¨¦s el preocupa ¨¦s que aquest nou magatzem de 3.000 metres quadrats estigui perfectament equipat i amb totes les condicions t¨¨cniques per tal que a mitjans de l'any que ve pugui acollir ja les 150.000 llaunes amb films d'¨¨poca que configuren el seu fons. El conservaran amb el seu format original, per¨° tamb¨¦, ¨¦s clar, els seguiran passant al format digital per afavorir-ne l'acc¨¦s al p¨²blic. "El 1993 va ¨¦sser un moment clau en el tema digital; es va estrenar Jurassik Park, que per primer cop va incorporar animaci¨® digital; Buenavista Social Club va ¨¦sser la primera pel¡¤l¨ªcula rodada amb una c¨¤mera digital i, a m¨¦s, Disney va digitalitzar Blancaneus. El digital serveix per a tot i ¨¦s una revoluci¨® que ja no ¨¦s de futur. Com es deia a Poltergeist, 'ja s¨®n aqu¨ª...". En aquest sentit, t¨¦ clar que a les cabines hi haur¨¤ tots els possibles sistemes d'exhibici¨®, des dels m¨¦s arcaics al 3D, "perqu¨¨ dem¨¤ passat aix¨° tamb¨¦ ser¨¤ material de filmoteca".

Respecte a l'altra funci¨® del centre, el de l'exhibici¨® i difusi¨®, els canvis tamb¨¦ seran importants. Quan hi hagi la mudan?a a la seu del Raval —les obres s'acabaran el setembre per¨° no es podr¨¤ inaugurar fins a principis de l'any que ve— l'oferta es multiplicar¨¤ ja que inclour¨¤ mediateca, llibreria, cafeteria i sala d'exposicions. "Hi ha una dada interessant a la mem¨°ria de l'any passat i ¨¦s que hem recuperat p¨²blic. Si en general s'ha crescut un 2,8%, nosaltres ho hem fet un 9%. El p¨²blic est¨¤ tornant a les sales, penso que perqu¨¨ ja ha comprovat que la qualitat del que se li ofereix amb d'altres mitjans, com internet, no compensa el preu. Amb la seu del Raval tindrem dues sales, de 200 i 400 butaques, el que suposa augmentar un 50% l'oferta. Encara no s¨¦ quina, per¨° tinc previst dedicar una de les sales a coproduccions o cicles compartits amb d'altres entitats. Hi ha molts festivals alternatius que s¨®n la finestra per veure cinema no comercial i, mentre no canvi? el panorama actual a la cartellera, volem ajudar-los perqu¨¨ som un servei p¨²blic. Per¨° no estem llogant sales, el filtre el posarem nosaltres".

L'altra novetat ¨¦s que vol oferir els matins a les escoles. "Encara hem de parlar-hi, per¨° em sembla fonamental per ajudar a la formaci¨® de nous p¨²blics i tamb¨¦ per donar referents als estudiants de la hist¨°ria del mitj¨¤", comenta. La filmoteca, a m¨¦s, tamb¨¦ t¨¦ altres reptes per davant. Un ¨¦s la discussi¨® sobre la seva estructura jur¨ªdica. "Ara de moment ja som entitat aut¨°noma dintre de l'estructura de l'Institut d'Ind¨²stries Culturals, per¨° a m¨¦s els serveis jur¨ªdics estan estudiant com fer-ho per tenir m¨¦s autonomia i, tamb¨¦, per aconseguir estalviar-nos l'IVA de les obres del Raval, xifrat amb 450.000 euros anuals els propers 25 anys. Hi ha moltes possibilitats, per¨° el que tinc clar ¨¦s que s'ha de mantenir la titularitat p¨²blica al 100%".

Un altre repte ¨¦s el seu encaix amb la xarxa que preveu la nova llei del cinema que estudia el Parlament i que ell considera del tot "neces-s¨¤ria i imprescindible". "Una de les possibilitats ¨¦s que aquesta xarxa concertada es coordini des de l'¨¤rea de difusi¨® de la filmoteca, i em semblaria b¨¦", comenta.

En el terreny de la inves-tigaci¨®, posar¨¤ en marxa una nova hist¨°ria del cinema catal¨¤, en paper, i un cat¨¤leg de pel¡¤l¨ªcules catalanes, en format digital. A m¨¦s de l'edici¨® de DVD que divulguin el seu fons. "Que com est¨¤ ara el cinema catal¨¤? Millor que mai. Tant en el terreny comercial com en el m¨¦s experimental hi ha molta producci¨® interessant. No sabem qu¨¨ passar¨¤ en el futur, per¨° la riquesa d'ara no ¨¦s una moda ni una flor d'estiu".