La granota alemanya

LA B?STIA DEL COR

Herta M¨¹ller

Traducci¨® de Josep Franco i Laura Almi?ana

211 p¨¤gines. 16,90 euros

L'HOME ?S UN GRAN FAIS? EN EL M?N

Herta M¨¹ller

Traducci¨® de Ramon Monton

Bromera, 2009

130 p¨¤gines. 13,90 euros

El conte m¨¦s llarg de la primera obra publicada de l'escriptora romanesa en llengua alemanya Herta M¨¹ller, En terra baixa (Niederungen, 1984), cont¨¦ tota mena de records d'inf¨¤ncia d'una nena de poble que escolta amb la mateixa curiositat les converses familiars i el disc¨®rrer de la vida dels animals. Al final, el rauc nocturn de les granotes li recorda el crit dels avis agonitzants, els pulmons del pare mort, el silenci de la seva fam¨ªlia d'emigrants alemanys; i, en somnis, el rauc de les viv¨¨ncies omeses del passat de la mare a R¨²ssia. El conte convoca realitats endurides, per¨° la mirada de la nena ¨¦s m¨¦s fascinada que dolguda.

A L'home ¨¦s un gran fais¨¤ en el m¨®n (Der Mensch ist ein grober Fasan auf der Welt, 1986) aquelles mateixes realitats, pobresa, emigraci¨® i mort, tenen un estil m¨¦s ambigu i un to molt m¨¦s agre: les imatges d'aire expressionista o sense connexi¨® amb els fets narrats, i les converses escap?ades o els comentaris sense resposta dels personatges, conviuen amb uns retrats de persones engolides per l'experi¨¨ncia de la poquesa i la baixesa. La mis¨¨ria i l'ombra de la Segona Guerra Mundial hi predominen, i el preu per l'emigraci¨® del moliner, la dona i la filla protagonistes passa per consentir uns abusos de poder que queden simbolitzats amb uns abusos sexuals consentits. A les escoles ensenyen que el camarada Nicolae Ceaucescu ¨¦s el pare del pa¨ªs, la Rep¨²blica Socialista de Romania; i que la seva dona, Elena Ceaucescu, ¨¦s la mare de totes les mares.

A La b¨¨stia del cor (Herztier, 1994), l'obra que m¨¦s ha emp¨¨s el jurat suec del premi Nobel a concedir-li el premi, la gravetat dels fets narrats ¨¦s encara m¨¦s ferotge, per¨° l'estil ¨¦s molt m¨¦s conc¨ªs: els repressors tenen nom, i els seus actes es descriuen sense cap mena d'ambig¨¹itat; l'estat policial es desplega en tota la cruesa, i es projecta sobre tots els estrats de la vida quotidiana; els personatges, un grup de joves estudiants suabis amb esperances diverses, no nom¨¦s s¨®n sotmesos a tota mena de vigil¨¤ncies i vileses, sin¨® que no solen estar a l'altura de les circumst¨¤ncies. Marxar, fugir o matar-se s¨®n les ¨²niques escapat¨°ries possibles; l'aprenentage de la decepci¨® ¨¦s gaireb¨¦ l'¨²nic aprenentatge.

Una noia que se su?cida ¨¦s el fil conductor d'aquesta novel.la colpidora, feta a fragments, amb hist¨°ries retallades i personatges redu?ts per les circumst¨¤ncies, amb la privaci¨® i la p¨¨rdua com a trets compartits per tots. La fortuna fa que alguns puguin fugir, per¨° no sense seq¨¹eles; la mateixa fortuna fa que uns altres es treguin la vida. El llenguatge, en la descripci¨® a trossos del r¨¨gim totalitari, ¨¦s el tret definitori: qui t¨¦ el poder en limita l'¨²s, i obliga al silenci, i el fa servir de prova incriminat¨°ria; pels personatges ¨¦s alhora el s¨ªmptoma de la por i la covardia, la ridiculesa de no poder expressar el dolor o de nom¨¦s poder expressar ridiculeses. Si no fos per alguns detalls com ara el fil narratiu, o la conclusi¨®, en qu¨¨ les perip¨¨cies dels protagonistes tenen un fons i un final, la novel¡¤la b¨¦ podria ser un document o una cr¨°nica. L'estil, la forma, la literatura, se subordinen al testimoni i a la den¨²ncia. L'acad¨¨mia sueca no admet la comoditat, i contraataca amb les seves aficions moralitzants.