'No conservo cap original'

Pocs autors espanyols de c¨°mic han tingut una carrera tan excepcional com la de Purita Campos (Barcelona, 1937). El revival de la seva inoblidable Esther li ha tornat l'¨¨xit que ja va aconseguir internacionalment d¨¨cades enrere amb l'encantadora de cara pigada. Els que tinguin prejudicis per aquella etiqueta ximple de "tebeos para ni?as" es quedarien desarmats en parlar amb la creadora, recentment distingida amb la Medalla al M¨¨rit de les Belles Arts que concedeix el Ministeri de Cultura. Purita Campos transmet entusiasme i un afecte infinit per la seva criatura m¨¦s estimada. O, m¨¦s ben dit, tota una vida de feina ben feta que ha tingut com a gran aliat el poder de la nost¨¤lgia.

Pregunta. La ministra de Cultura, ?ngeles Gonz¨¢lez Sinde, ¨¦s una de les seves moltes lectores declarades, oi?

Resposta. S¨ª, fins i tot va escriure el pr¨°leg d'un dels meus ¨¤lbums. No crec que me l'hagi donat perqu¨¨ jo sigui dona i ella tamb¨¦, sin¨® perqu¨¨ coneix b¨¦ la meva feina; com Isabel Coixet, la ministra Carme Chac¨®n o la mestressa de casa m¨¦s humil...

P. Hi ha coses que no canvien i Purita Campos continua sent una m¨¤quina de fer lectores de c¨°mic.

R. Els c¨°mics d'Esther els vaig fer amb el guionista Phillip Douglas per a una editorial anglesa a partir de 1971, i a Espanya va comen?ar a apar¨¨ixer el 1974. Llavors ja vaig tenir un nombre enorme de fans.

P. Per¨° el que ara publica Gl¨¦nat, m¨¦s que una reedici¨®, ¨¦s una restauraci¨®.

R. El material era en un estat horror¨®s, perqu¨¨ vam haver de treure'l de revistes de Bruguera, que tenia un format diferent que l'angl¨¨s, i a l'estudi hi van afegir vinyetes que no havia fet mai.

P. I despr¨¦s de tants anys, com ha tingut ganes de tornar a posar-se a crear noves aventures d'Esther? Tan pesades que s¨®n les dates de lliurament!

R. (Riu) Com que mai no he deixat de treballar, doncs m'ho he pres b¨¦.

P. La seva entrada a Bruguera va tenir la marca d'humor ximple de la casa...

R. Vaig entrar a Bruguera perqu¨¨ el meu germ¨¤ es va trobar casualment amb Manuel V¨¢zquez, el creador de les germanes Gilda, en un concert de rock. V¨¢zquez li va dir que em present¨¦s l'endem¨¤ a l'editorial amb els meus treballs. Per¨° a V¨¢zquez se li va passar per alt dir que ell no manava a Bruguera, ¨¦s clar. O sigui que em vaig presentar amb la meva carpeta de dibuixos i vaig tenir la sort que em reb¨¦s V¨ªctor Mora, que era el cap de redacci¨®. Va mirar els dibuixos i em va dir que podia comen?ar l'endem¨¤ mateix. ?s a dir que al final va sortir b¨¦, per¨° al principi no tenia res a veure amb el c¨°mic, eren dibuixos de moda perqu¨¨ llavors treballava fent models per a revistes.

P. Per alguna cosa la moda ha estat la seva altra professi¨®, els vestits que feia agradaven molt a les noies pijes de la gauche divine.

R. S¨ª, per¨° la meva relaci¨® amb la gauche divine va ser circumstancial, nom¨¦s vaig fer amistat amb el fot¨°graf Leopoldo Pom¨¦s.

P. Amb aquells inicis a Bruguera no es deur¨¤ perdre la pel¡¤l¨ªcula en qu¨¨ Santiago Segura interpreta a V¨¢zquez...

R. Jo surto a la pel.l¨ªcula. B¨¦... una actriu que m'interpreta. El director i Segura em van venir a veure per recordar an¨¨cdotes de V¨¢zquez. Segur que han posat alguna cosa que els vaig dir que potser hauria estat millor que call¨¦s.

P. Com ara qu¨¨?

R. Doncs que un dia em vaig trobar amb V¨¢zquez a Bruguera i em va demanar com anava. Li vaig dir que molt b¨¦ i ell em va respondre que m'hauria anat millor en un bordell. Tenia un humor aix¨ª i segur que aix¨° ¨¦s a la pel¡¤l¨ªcula.

P. Sempre ha estat molt moderna, potser perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s una viatgera.

R. Ja vaig anar a Anglaterra l'any 1962, molt abans de fer Esther. All¨° era molt diferent de l'Espanya grisa i trista de l'¨¨poca. Per mi era el s¨²mmum...

P. El m¨®n del c¨°mic quasi la va perdre, perqu¨¨ li atreia molt el teatre.

R. S¨ª, per¨°, ara, com no faci papers d'¨¤via... Vaig anar a l'Institut del Teatre, per¨° no vaig passar del teatre amateur. Tot i aix¨ª, puc dir que fins i tot em va dirigir Ricard Salvat a la C¨²pula del Coliseum en un petit paper en un muntatge de l'obra El Rinoceronte de Ionesco. A l'Institut vaig con¨¨ixer gent interessant, com Fabi¨¤ Puigserver.

P. Quantes p¨¤gines ha dibuixat nom¨¦s d'Esther?

R. M¨¦s de 3.000, segur. Ha estat una esclavitud, per¨° amb molt de gust.

P. I quants originals en conserva?

R. Cap. Els d'Anglaterra van ser molt pirates i no em van tornar cap original. Fa uns anys els vaig tornar a demanar i vaig parlar amb un advocat per saber com els podia recuperar, per¨° a l'editorial es van tancar en banda. Al final, els van vendre a un col¡¤leccionista que els est¨¤ venent per eBay al preu que li d¨®na la gana. ?s un tema que no vull tocar gaire, perqu¨¨ em dol. Per recuperar els meus originals d'Esther els hauria de comprar a un col¡¤leccionista. ?s fort, oi? Per¨° tampoc no ¨¦s estrany. Passava com a Bruguera, ells es volien fer rics amb la nostra feina mentre nosaltres nom¨¦s en pod¨ªem anar vivint.