D'autopista a corredor hum¨¤

Sempre he pensat que per entendre una cosa t'has d'allunyar del tema, que des de la llunyania i a mesura que t'apropes vas entenent les relacions, les repercussions... i aleshores aquesta cosa no ¨¦s que es delimiti sin¨® que va prenent profunditat i, d'aquesta manera, el coneixement que en tens es fa molt m¨¦s responsable.

En aquest cas passa el mateix: no crec que puguem pensar la Diagonal aix¨ª simplement, sense pensar en Barcelona com a ciutat de manera m¨¦s global. Per aix¨° crec que una pregunta tan senzilla com escollir entre les opcions A, B o C no ¨¦s gens apropiada. Pot ser que sigui una bona estrat¨¨gia pol¨ªtica, cosa que tamb¨¦ dubto, per¨° no una forma responsable de fer ciutat.

D'acord amb la transformaci¨® de la Diagonal. Em sembla banal votar entre A o B

Dit aix¨°, intentar¨¦ abordar el tema.

Una ciutat ¨¦s una suma molt complexa d'interessos i realitats fragmentades, per¨° que tamb¨¦ respon a projectes abstractes de relacions socials i de mobilitat. Aix¨ª, Barcelona, amb el nucli antic, els petits nuclis urbans amb hist¨°ria pr¨°pia a la perif¨¨ria i el gran Eixample de Cerd¨¤ que els uneix, ¨¦s una ciutat que no ¨¦s dif¨ªcil de pensar en el conjunt que la forma.

Explico tot aix¨° perqu¨¨ crec que el projecte de la Diagonal ¨¦s per fi la gran oportunitat de donar sentit molt positivament al gran projecte de Cerd¨¤, el qual va ser, segons el meu parer, un bon projecte te¨°ric, per¨° per circumst¨¤ncies que ara no tractar¨¦ no va arribar mai a bon port.

Podem entendre l'Eixample com una gran ret¨ªcula sobretot de la circulaci¨® fluida travessada per diagonals que es creuen a la pla?a de les Gl¨°ries.

En general, les ciutats occidentals que conec, fins i tot la gran quadr¨ªcula de Nova York, es componen de grans eixos de comunicaci¨® i de carrers entre els quals la circulaci¨® ¨¦s escassa, on el soroll ¨¦s tolerable i la circulaci¨® de vianants ¨¦s m¨¦s tranquil.la.

En el cas de l'Eixample, aquesta distinci¨® no ¨¦s tan clara, tots els carrers s¨®n de circulaci¨® fluida i sorollosa i la Diagonal, i alguna altra, t¨¦ molt m¨¦s soroll i una circulaci¨® que ens recorda gaireb¨¦ el flux d'una autopista.

Crec que ¨¦s una idea magn¨ªfica partir d'aquesta ret¨ªcula de circulaci¨® fluida per cedir la Diagonal com un gran corredor de relacions humanes de gaudi i d'activitat comercial que, travessant tota la ciutat, ens porti fins al mar; en qu¨¨ se situ? el transport p¨²blic, com a eix oblic que talla tota la quadr¨ªcula, i que pugui anar enlla?ant b¨¦ amb les diverses xarxes de transport actuals.

Tamb¨¦ crec, i ho considero fonamental, que hem de canviar la mentalitat pel que fa al cotxe i a la nostra equivocada cultura de la individualitat, i tenir una mica m¨¦s de generositat i consci¨¨ncia col.lectiva. Hem de cedir l'espai del cotxe al transport p¨²blic i al vianant i pensar a llarg termini.

?s responsabilitat dels que ens representen, per ser en plataformes m¨¦s privilegiades que nosaltres, per poder connectar amb t¨¨cnics i especialistes, pensar els temes m¨¦s globalment. ?s feina d'ells planejar la ciutat amb perspectiva de futur. En conclusi¨®, estic totalment d'acord amb la transformaci¨® de la Diagonal. Com a arquitecta, em sembla molt banal haver d'anar a votar entre A o B; la Diagonal ¨¦s molt llarga i segur que una part mereix que es modifiqui en diversos punts, per respondre a realitats m¨¦s particulars.

S¨®c t¨¨cnica i precisament per ser t¨¨cnica s¨¦ que les coses no s¨®n mai tan simples com A o B. Per¨° si una cosa tinc clara ¨¦s el meu rotund NO a l'opci¨® C, ¨¦s a dir, deixar la Diagonal tal com ¨¦s ara.

Per haver viscut tota una vida a la Diagonal i haver tingut sempre la fam¨ªlia a l'Eixample, somio en aquesta ciutat ordenada i amb un gran bulevard que la travessi i que ens porti fins al mar.

Tant de bo algun dia no gaire lluny¨¤ ho pugui veure.