Els avantatges de la tauleta d'argila

Es va patir tant en passar de les tauletes d'argila al papir? I aix¨° que va ser un canvi per millorar. Un dels entrebancs de les tauletes cune?formes era que es trencaven quan queien dels prestatges, sobretot si les manipulava un acadi maldestre. Un altre perill era l'aigua, que les desfeia.

T¨¦ gr¨¤cia que al cap de 5.000 anys ens atabalem pensant que els nostres llibres (rebatejats e-llibres) tornaran a ser objectes fr¨¤gils. Ara un llibre es precipita de la posella on ¨¦s i el risc m¨¦s gran —per tu, no pel llibre— ¨¦s que et caigui al cap, especialment (i paradoxalment) si es tracta de Les benignes. Si es mulla (em va passar a mi amb Lord Jim), l'eixugues amb l'assecador. Els llibres actuals s¨®n, malgrat que sovint hi ha hagut l'esfor? per provar el contrari, poc menys que indestructibles, excepte —tal com van subscriure Hitler i el bomber Montag— a trav¨¦s del foc.

El llibre, tal com l'entenem, nom¨¦s t¨¦ 1.500 anys. Con¨¨ixer els canvis tranquil.litza

Qu¨¨ volen que els digui, jo s¨®c dels qui no s'imagina la seva biblioteca, reunida amb esfor? i laboriosament ubicada en espais sempre m¨¦s redu?ts del que necessita, convertida en una, aquesta s¨ª, fr¨¤gil (en canvi, l'altre dia vaig pujar a sobre de l'Orlando furioso de C¨¢tedra i no es va fer malb¨¦) i et¨¨ria entel¨¨quia electr¨°nica a causa de l'adveniment de l'e-book.

El meu amor pels llibres ¨¦s mat¨¨ric. S¨®c dels qui necessiten tocar-los cada dia, no tant per saber que hi s¨®n, sin¨® per comprovar que existeixo. Molta gent et valora per la quantitat de llibres que tens, els suscita un respecte que tu en sec no els inspires gens. No veig, d'altra banda, com podr¨¦ guardar flors africanes seques, plomes o trossets de m¨°mia entre les p¨¤gines d'un llibre electr¨°nic. L'altre dia vaig trobar un petit cole¨°pter aixafat a dins dels diaris de J¨¹nger. M¨¦s prosaiques per¨° no menys emotives s¨®n les taques de rom a Capit¨¢n de Mar y de Guerra o els fragments d'ungles a les novel.les de Stephen King. En aquest sentit, aix¨° del llibre electr¨°nic, tot i que et lliures dels lepisma (els e-books deuen tenir malsons amb els peixets de plata electr¨°nics?), ¨¦s com si et diuen que no tornar¨¤s a tocar la teva noia, vaja, com convertir una relaci¨® de l'estil el guardaboscs Mellors i Lady Chatterley en la d'Abelardo i Elo¨ªsa.

Tot i aix¨°, quan un pren una perspectiva hist¨°rica, es tranquil¡¤litza una mica. I ¨¦s que no s¨®n pocs els canvis de format que ha passat el llibre fins a arribar al d'avui o a l'avantpassat directe, el c¨°dex medieval de pergam¨ª. De fet, una bona part de les grans biblioteques llegend¨¤ries de la humanitat s¨®n anteriors al llibre tal com el venerem, amb aspecte rectangular i fulles cosides, que t¨¦ nom¨¦s uns 1.500 anys. Les notables d'Ebla, Emar i Ugarit eren de tauletes, la de l'arxiu d'Amarna, de tauletes (la correspond¨¨ncia enviada pels regnes d'Orient al fara¨® d'Egipte) i papirs (la resposta, de la qual es guarda puntualment una c¨°pia). La Biblioteca d'Alexandria, el s¨²mmum de la paraula biblioteca, no guardava, ¨¦s sabut (aix¨ª ho mostra ?gora amb la del Serapeum), res semblant a un dels nostres llibres: eren rotllos de papir. El libro de los muertos, el prohibit Libro de Toth o, mal que li pesi a Miguel ?ngel, els Libros Sibilinos, res de tot aix¨° eren llibres-llibres. A l'origen tampoc eren en aquest format el I Ching (en closques de tortuga), les com¨¨dies d'Arist¨°fanes, els Upanishads, la B¨ªblia (el Llibre per antonom¨¤sia!) o, posats a fer, les m¨ªtiques Tablas de la Ley (que per aix¨° no van tenir mai edici¨® de butxaca). Avui ens sembla desproporcionada l'angoixa del grec o el sumeri (si n'hi va haver: els humans som proclius al misoneisme, a l'aversi¨® al que ¨¦s nou) davant la desaparici¨® del rotllo de papir o la tauleta cune?forme en favor dels nostres suports. Aprenem-nos la (e-)lli?¨®.