Algunes respostes

Al llarg de les ¨²ltimes setmanes s'han plantejat diverses preguntes sobre la transformaci¨® de la Diagonal. Cinc q¨¹estions prenen especial protagonisme: els criteris generals de refer¨¨ncia, l'oportunitat del moment, la consulta oberta a tothom, la reducci¨® del tr¨¤nsit privat i el tramvia. Val la pena respondre a cada una d'elles.

1. En el projecte de la Diagonal conflueixen l¨ªnies estrat¨¨giques basades en la incorporaci¨® de nous criteris ambientals, en la plena integraci¨® dels sistemes de mobilitat i en el reciclatge intel.ligent dels teixits urbans, que s'han de concretar en un espai p¨²blic no excloent ni excessivament especialitzat. El projecte de la Diagonal ¨¦s conclusi¨® d'aquestes intencions, per¨° tamb¨¦ palanca dels objectius perseguits.

2. Fa poc m¨¦s d'una d¨¨cada la Diagonal s'esllanguia al carrer Sic¨ªlia, desdibuixada, lluny del mar, el districte 22@ era un somni, no hi havia tramvia ni bicicletes com a sistemes de mobilitat quotidiana, els arguments ambientals no orientaven, i molt menys regulaven, la transformaci¨® dels teixits urbans, i el reequilibri de la ciutat cap al nord-est tot just s'insinuava en els plans municipals. Avui, tot aix¨° ¨¦s una realitat i aquests canvis defineixen noves prioritats.

3. Els ciutadans volen formes d'expressar desitjos i inquietuds i d'avaluar el tractament de l'espai i les dificultats objectives de resoluci¨® f¨ªsica de la complexitat. Els experts, arquitectes, enginyers, etc. han determinat dues opcions que complementen una presa de posici¨® comuna dels criteris generals d'espai p¨²blic, mobilitat, transport col.lectiu, patrimoni i medi ambient. S¨®n alternatives entenedores que contenen visions diferents de les preocupacions de molta gent. Per on caminar, com creuar els fluxos, quina pres¨¨ncia ha de tenir el transport p¨²blic, sobre quin patrimoni es construeix la imatge de la ciutat, com tractar els arbres, etc.

4. La Diagonal del futur ha de permetre aproximacions a edificis i comer?os amb cotxe i vehicle privat. Per¨° ha d'evitar el tr¨¤fic de pas, intern de la ciutat, i per descomptat el dels habitants de l'¨¤rea metropolitana, que ja fa temps que no la fan servir. Una avinguda en posici¨® central d'una ciutat no ¨¦s nom¨¦s el propi espai, sin¨® la seva posici¨® i dimensi¨® en l'estructura de les vies que en configuren la trama. A Barcelona la quadr¨ªcula de carrers permet racionalitzar l'efici¨¨ncia del sistema, reassignant moviments per donar ple valor a l'espl¨¨ndida realitat de tot l'Eixample.

5. El tramvia, amb altres sistemes de bus r¨¤pid de superf¨ªcie, ¨¦s un mode d'escala interm¨¨dia entre la gran capacitat del metro i la xarxa de proximitat dels autobusos. Potser no ¨¦s el mitj¨¤ de transport ideal per a una ¨¤rea metropolitana. Per¨° tampoc ho ¨¦s el concepte "nom¨¦s metro", simplificador i simplista. Cal tenir una visi¨® integrada i complement¨¤ria dels sistemes de transport col.lectiu, que cada dia m¨¦s necessiten acollir aquesta dimensi¨® mitjana que s'integra b¨¦ en l'espai urb¨¤, ¨¦s d'implantaci¨® flexible i ¨¦s ben valorada pels usuaris.

La informaci¨® est¨¤ disponible, les opcions estudiades amb molta profunditat, i el debat obert a tothom, experts o ciutadans de carrer. La gesti¨® de la complexitat ¨¦s cosa de tots. Que cadasc¨² participi en el debat i hi prengui posici¨®. Els arquitectes des de l'arquitectura, i els altres des dels seus diferents punts de vista. Per definir entre tots el carrer metropolit¨¤ que Cerd¨¤ anomenava la Gran Via Diagonal.