'Faig fotos per colar-me als assajos'

?s l'ull del teatre. L'autor de les millors fotografies esc¨¨niques que s'han fet mai en aquest pa¨ªs. Els actors l'adoren pels seus retrats. Els grans directors el consideren el seu gran c¨°mplice. Mario Gas el t¨¦ per un company de viatge. Llu¨ªs Pasqual en destaca l'extraordin¨¤ria capacitat per atrapar l'instant m¨¤gic en qu¨¨ la vida sembla condensada i suspesa. "?s all¨¤ amb nosaltres", sintetitza Patrice Ch¨¦reau, que fins i tot corregeix els espectacles despr¨¦s de mirar les seves fotos. Tot i aix¨°, Josep Ros Ribas (Barcelona, 1940) sembla ser al marge dels compliments, dels premis, de la immensa i un¨¤nime admiraci¨® (i afecte) que desperta. ?s —ho ha estat sempre— un home reservat i una mica esquiu, parapetat rere la barba, la c¨¤mera i una capa postissa de rudesa. "S¨®c fot¨°graf i faig fotos de teatre", afirma, "per ser als assajos sense sentir-me un intr¨²s, per poder-m'hi colar, que ¨¦s el millor lloc del m¨®n on pots ser". Ros Riba deixa anar la frase amb una lluentor gamberra als ulls darrere les ulleres, per¨° en cap cas ¨¦s una boutade.

A la seva casa i estudi al passeig de Sant Joan barcelon¨ª hi regna un ambient que es barreja a mitges d'un concepte del (des) ordre propi dels anys setanta i d'una alegre pres¨¨ncia infantil (la Nora, de 10 anys, la filla de Ros). Sorpr¨¨n no veure cap de les fotos de l'artista penjada; li ho dic i Ribas es limita a encongir les espatlles. Sobre una pila de papers s'aguanta amb precari equilibri l'estoig amb els negatius vells de Marat-Sade de Pere Planella. Ribas no t¨¦ ni idea del que hi fan, all¨¤. ?s davant d'una pantalla moderna revisant les fotos digitals de la nova producci¨® de El balc¨®n del Teatre Espa?ol. Sembla que no hagi canviat res des que fa trenta anys fotografiava amb una discreci¨® sobrenatural els muntatges del Teatre Lliure i l'¨²nic testimoni de la seva pres¨¨ncia era quan al cap d'uns dies t'ensenyava les fotos, sempre sensacionals. Explica els seus or¨ªgens: "El meu pare era escriptor, an¨¤vem molt al teatre, al Romea, a l'Orfe¨® Gracienc. El meu oncle vivia al mateix pis i restaurava pintura, o sigui que des de petit em vaig acostumar a veure quadres. De fet, jo tamb¨¦ vaig voler ser pintor. Vaig estudiar Arts per¨° ho vaig deixar. M'agradava el teatre i vaig contactar amb la gent del Grup de Teatre d'Horta, amb Josep Montany¨¦s i amb Pasqual. All¨¤ vaig fer la meva primera foto. No m'hi veia, com a actor, per¨° com a fot¨°graf, s¨ª. Potser podia haver estat il¡¤luminador; director no, molta responsabilitat. Despr¨¦s vaig passar al Teatre de l'Escorp¨ª, i vaig con¨¨ixer Fabi¨¤ Puigserver. Jo feia el que fes falta, tant fer una foto com estirar una corda. Despr¨¦s va venir el Lliure. All¨¤ ¨¦rem dos que no f¨¨iem teatre: Cesc Esplugues, el grafista, i jo. Tamb¨¦, si s'havia de pintar pint¨¤vem, si s'havia d'escombrar, escombr¨¤vem".

Ros es treu import¨¤ncia perqu¨¨ sempre va ser alg¨² fonamental i estimat al Lliure. N'¨¦s patr¨® i un dels responsables de l'elecci¨® de Llu¨ªs Pasqual com a nou director. "S¨®c del Lliure", diu orgull¨®s. "Va ser la millor escola, per la gent, per¨° tamb¨¦ per l'espai, que t'obligava a moure't molt". Per¨° ha treballat molt a fora: Jos¨¦ Luis G¨®mez el va portar a l'Abad¨ªa, Pasqual al Centro Dram¨¢tico Nacional i a l'Od¨¦on...

De la seva professi¨®, "fot¨°graf d'escena", en diu que consisteix a captar el moment essencial, captar la imatge "que representa l'obra sencera". I ho exemplifica: "S'ha de veure que ¨¦s una imatge de Les tres germanes encara que nom¨¦s n'aparegui una d'elles". Ajuda, diu, el fet d'haver fet tots els cl¨¤ssics. Tamb¨¦ valora molt capturar el moment en qu¨¨ l'actor "deixa de ser ell per convertir-se en el personatge". Les seves fotos, cal afegir, s¨®n la mem¨°ria de l'aventura vital del muntatge, i l'¨²nic que perdura, amb el record de l'espectador, de l'art fuga? del teatre.

A part de perqu¨¨ li encanta el teatre i fotografiar-lo ¨¦s la seva via d'acc¨¦s, Ros fa fotos "perqu¨¨ m'agrada retratar persones, i d'aquestes les emocions, i en un escenari ho puc fer sense violar la privacitat, la intimitat, perqu¨¨ all¨¤ tot ¨¦s p¨²blic i ¨¦s mentida; sin¨® no estaria b¨¦ fer-ho, fotografiar-ho". Ribas est¨¤ encantat amb la fotografia digital i no troba res a faltar. "M'agraden les possibilitats de manipular les fotos, retoco molt, no s'ha d'oblidar que treballo sobre una cosa que ja ¨¦s ficci¨®". Nost¨¤lgia dels vells temps artesanals? Cap ni una, i de la cambra obscura encara menys: era una font de solitud i un lloc molt t¨°xic". Tampoc li va costar, diu, passar del blanc i negre al color. S¨ª que lamenta que en alguns nous sectors del teatre es doni tan poca import¨¤ncia a la fotografia. "L'ideal era seguir el muntatge des de la primera lectura, anar a tots els assaigs... Ara s'espera tenir bones imatges en una ¨²nica sessi¨®, perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s barat".