Mem¨°ria de Barcelona

Qui no ha desitjat alguna vegada un viatge al passat? Con¨¨ixer el m¨®n quan ell no hi era? Quin paisatge va acollir un determinat fet que nom¨¦s ¨¦s conegut per la hist¨°ria o a trav¨¦s dels relats dels m¨¦s grans? A Barcelona avui, aix¨° ¨¦s relativament possible. Els treballs endegats dins del projecte de la Mem¨°ria Democr¨¤tica permeten con¨¨ixer l'empla?ament de mig centenar de llocs que tenen un paper rellevant en la hist¨°ria de la ciutat des de 1931 (any de la proclamaci¨® de la II Rep¨²blica) fins al 1980, quan es reconstitueix la Generalitat i es recupera una certa normalitat democr¨¤tica. Qui ho vulgui pot organitzar-se recorreguts per la hist¨°ria resseguint les petjades de tres fases hist¨°riques: la Rep¨²blica i l'antifeixisme (1931-1936), la Guerra Civil (1936-1939) i la repressi¨® franquista i els moviments de resist¨¨ncia a la dictadura (1939-1980), per b¨¦ que aquest darrer inclou les ¨¨poques del patiment m¨¦s dur i tamb¨¦ aquells moments on els ciutadans varen comen?ar a perdre la por i recuperar la confian?a que eren els amos de la pr¨°pia hist¨°ria.

La Casa Bloc, a Sant Andreu, era una proposta obertament oposada a les cases barates promogudes per la dictadura

Juan Negr¨ªn, es va instal.lar al Palau de Pedralbes, que va ser la seu del Govern de la Rep¨²blica a partir del novembre de 1937

Al carrer de Vallmajor va ser instal.lada una txeca de la CNT i, m¨¦s endavant, la seu del Servei d'Investigaci¨® Militar

Els afusellats al Camp de la Bota eren duts despr¨¦s a la fossa comuna de Montju?c, al fossar de la Pedrera

Tot va comen?ar a la pla?a de Sant Jaume, quan Francesc Maci¨¤ va proclamar la Rep¨²blica. Abril de 1931. Dia 14. Un mes cruel, va escriure el poeta Elliot. No ho semblava llavors, quan s'obria una promesa de primavera democr¨¤tica en forma de Rep¨²blica, caiguda la dictadura imposada anys enrere pel general Miguel Primo de Rivera. El pen¨²ltim dels militars hereus d'un segle XIX espanyol perfectament militaritzat. Alfons XIII abandonava Espanya i Catalunya iniciava la recuperaci¨® de la Generalitat. Tot apuntava a la confirmaci¨® de l'esperan?a.

S¨ª, la pla?a de Sant Jaume ¨¦s un bon punt d'inici per rec¨®rrer la hist¨°ria recent de la ciutat. Per rec¨®rrer els cinc anys republicans: convulsos per¨° excitants. I despr¨¦s es poden visitar els fruits de la confian?a republicana en el futur: la Casa Bloc, la pla?a d'Espanya, la Ciutadella i el passeig de Llu¨ªs Companys. Per trobar-hi qu¨¨?

En primer lloc, al Barri de Sant Andreu, la Casa Bloc (passeig de Torras i Bages, 91-105) ¨¦s un dels primers edificis d'habitatge impulsat per la Generalitat i encarregat a arquitectes del GATPAC ( Grup d'Artistes i T¨¨cnics Catalans pel Progr¨¦s de l'Arquitectura), moviment vinculat a les tend¨¨ncies racionalistes europees dimanants de la Bauhaus. Els responsables directes del bloc varen ser Josep Llu¨ªs Sert, Josep Torres Calv¨¦ i Joan Baptista Subirana. Es tractava d'una proposta obertament oposada a les cases barates promogudes per la dictadura. Anys m¨¦s tard, recorda Josep Maria Montaner al proper n¨²mero de la revista S¨¤piens, dedicada precisament a la mem¨°ria democr¨¤tica amb escrits d'una dotzena d'historiadors. A la Casa Bloc el franquisme hi afegiria un "bloc fantasma", avui derru?t, i habitat per policies vinculats al r¨¨gim i v¨ªdues de militars colpistes.

A la pla?a d'Espanya s'hi va construir un grup escolar ocupant els espais d'antics hotels edificats per l'exposici¨® universal de 1929. Varen ser inaugurats el 14 de novembre de 1932 i als anys vuitanta, la pedagoga Marta Mata va poder tenir el seu despatx en un dels edificis que han sobreviscut.

El mateix any obria l'Institut Escola, avui Institut Verdaguer, a la Ciutadella. Finalment, al passeig de Llu¨ªs Companys n¨²mero 7, s'hi pot veure el primer edifici encarregat pel Govern de la Generalitat: un dispensari. Tot un s¨ªmbol de programa d'actuaci¨®: habitatge digne, cultura i sanitat.

El per¨ªode, per¨°, d¨®na per m¨¦s. Aix¨ª, la pla?a del Cinc d'Oros (cru?lla de passeig de Gr¨¤cia amb Diagonal) acollia el monument a la Rep¨²blica, obra de Josep Viladomat, avui traslladat a Nou Barris. O, a la mateixa Diagonal, el Palau de Pedralbes, que va ser la seu del Govern de la Rep¨²blica a partir del novembre de 1937, quan el president Juan Negr¨ªn es va instal¡¤lar a Barcelona. Sense menystenir la Rambla, all¨¤ on es diu de Santa M¨°nica, que va veure la manifestaci¨® celebrada el 24 d'abril de 1932 en defensa del projecte d'Estatut o que acollia la seu del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comer? i la Ind¨²stria). Aix¨ª mateix, el passeig de Colom va ser l'escenari de la manifestaci¨® antifeixista del 24 d'abril de 1934.

Les restes de la Guerra Civil (Jaime Gil de Biedma en deia "la guerra incivil") va deixar molts rastres. A la carretera de l'Arrabassada hi varen apar¨¨ixer, a partir dels primers dies de la sublevaci¨®, alguns cad¨¤vers que havien estat afusellats. Al carrer de Vallmajor va ser instal¡¤lada primer una txeca de la CNT (Confederaci¨® Nacional del Treball, de tend¨¨ncia anarquista) i, m¨¦s endavant, la seu del Servei d'Investigaci¨® Militar. Hi va haver assalts a casernes, com les de Sant Andreu o les Drassanes, on va morir el dirigent anarquista Francisco Ascaso. El 18 de juliol de 1937, la pla?a de Catalunya va ser ocupada per militars sublevats, que varen rendir-se, recorda l'historiador i pol¨ªtic Ferran Mascarell, quan els resistents republicans varen fer presoner el comandant facci¨®s L¨®pez Amor. I m¨¦s endavant, la mateixa pla?a va ser un dels principals escenaris dels fets de Maig del 37, iniciats pels combats entre les tropes governamentals i les anarquistes pel control de l'edifici de la Telef¨°nica i amb el de les telecomunicacions. La CNT va incautar-se de l'edifici de la patronal Foment, a la via Laietana, 32, per fer-hi la pr¨°pia seu. D'aqu¨ª va partir el 23 de novembre de 1936 el comiat popular al dirigent anarquista Buenaventura Durruti, mort durant una batalla al front de Madrid.

Els bombardeigs sobre la ciutat tamb¨¦ varen deixar restes tr¨¤giques. Varen ser, explica Judit Puijad¨®, 194: per aire, especialment, per¨° tamb¨¦ per mar. El primer, el 13 de febrer de 1937. Entre 800 i 1.500 edificis varen resultar afectats per les bombes i la poblaci¨® va construir m¨¦s d'un miler de refugis. Un dels m¨¦s rellevants, el batejat com a 307. Es troba a la banda de Poble Sec del carrer Nou de la Rambla i tenia capacitat per a unes 2.000 persones. Malgrat la seva resist¨¨ncia, una bomba va provocar un corriment de terres i varen morir dos nens. Era el dia 17 de mar? de 1938.

Aquell dia caieren els cinc avions italians que varen bombardejar Barcelona i varen deixar caure tamb¨¦ bombes davant del Coliseum. Avui recorda el fet una escultura de Margarita Andreu.

I no gaire lluny, l'Hotel Ritz, col¡¤lectivitzat i convertit en menjador popular i hospital o el n¨²mero 60 del passeig de Gr¨¤cia, que va ser la seu del Govern Basc, amb el seu president Jos¨¦ Antonio Aguirre. El Govern de la Generalitat va intentar, com va poder, fer front als avions que atacaven Barcelona i va organitzar bateries antia¨¨ries a Sant Pere M¨¤rtir i, m¨¦s importants, al Tur¨® de la Rovira. Eren canons Vickers de 105 mil¡¤l¨ªmetres i podien disparar fins a una dist¨¤ncia de 13.400 metres, recorda Ramon Arnabat. S'hi va instal¡¤lar tamb¨¦ un dormitori, un pavell¨® d'oficials, cuina i dutxes. M¨¦s tard, durant el franquisme, aquest indret es va convertir en un dels principals focus de barraquisme, igual que la muntanya de Montju?c, que havia acollit l'Olimp¨ªada Popular el 1936, i el Camp de la Bota, de trista mem¨°ria.

No lluny de l'estadi hi ha el castell: constru?t el 1694 aprofitant restes d'un vell fort¨ª, i amb una llarga hist¨°ria de repressi¨®. Abans i despr¨¦s de la guerra.

Durant la guerra va ser utilitzat pel Govern que va afusellar uns 150 militars i civils insurrectes. El franquisme es va estimar m¨¦s el Camp de la Bota pels afusellaments (tamb¨¦ utilitzat amb la mateixa fi durant la Guerra Civil), per¨° va reservar Montju?c per a personatges rellevants: Llu¨ªs Companys i el general de la Gu¨¤rdia Civil Antonio Escobar, fidel a la Rep¨²blica, explica el director del projecte Espais de Mem¨°ria Democr¨¤tica de Barcelona, Manuel Risques.

Al n¨²mero 617 de la Diagonal (avui hi ha El Corte Ingl¨¦s) hi havia la pres¨® de dones de les Corts. La fam¨ªlia Duran hi va construir un edifici el 1743 i el 1886 se'n varen fer c¨¤rrec les monges de la Presentaci¨® que hi varen organitzar un asil femen¨ª. A inst¨¤ncies de la FAI (Federaci¨® Anarquista Ib¨¨rica) va ser nacionalitzat el 1936 i convertit en correccional per a dones. El franquisme ho va reconvertir en pres¨® femenina, tan comunes com pol¨ªtiques, fins al 1955 quan va traslladar les presoneres a la Model, que durant un temps molt breu i ins¨°lit, va ser pres¨® mixta. Calia lloc per tancar tanta gent i a m¨¦s a m¨¦s de Montju?c, es va aprofitar un espai situat a l'actual Ronda de Dalt amb la Vall d'Hebron per fer-hi el camp de concentraci¨® d'Horta. Els afusellats al Camp de la Bota eren duts despr¨¦s a la fossa comuna de Montju?c, el fossar de la Pedrera.

El nou r¨¨gim imposat per les armes reconvertia la pla?a del Llapis. El monument a la Rep¨²blica de Viladomat havia guanyat un concurs popular. El segon premi el va obtenir Frederic Mares. La seva vinculaci¨® amb els vencedors li va donar el que no havia obtingut abans rebatejat ara com a monument a la Vict¨°ria i instal¡¤lat al mateix lloc que havia acomiadat a les Brigades Internacionals i contemplat una dura batalla entre els rebels i els lleials a la Rep¨²blica, el mateix dia que va esclatar la sublevaci¨® militar.

La postguerra, bene?da per l'Esgl¨¦sia oficial, va comen?ar a expressar la resist¨¨ncia a esgl¨¦sies situades al l¨ªmit de l'esperan?a. Sant Medir va acollir el 1964 la fundaci¨® de Comissions Obreres i el 1976 la refundaci¨® de la CNT. A l'esgl¨¦sia de Sant Andreu varen tancar-s'hi 300 dones de tants altres obrers de Motor Ib¨¨rica per protestar per la situaci¨® dels marits. Sant Agust¨ª va ser el lloc on va constituir-se l'Assemblea de Catalunya el novembre de 1971. Santa Maria Mitjancera, al carrer d'Enten?a, a prop de la Model, va acollir una nova sessi¨® de l'Assemblea de Catalunya. Detectada la trobada per la policia, 113 persones varen ser detingudes i enviades a la pres¨®, no sense abans haver passat per Via Laietana 43, seu de la Brigada Social de la Policia, amb dirigents tan execrables com Eduardo Quintela, Pedro Polo i els germans Juan i Vicente Creix.

L'oposici¨® s'organitzava aprofitant la suposada inviolabilitat dels centres religiosos, concedida per Franco al Vatic¨¤ amb el Concordat de 1953. I es reunia a les esgl¨¦sies i als convents. Al marge de la fundaci¨® de l'Assemblea de Catalunya, el fet m¨¦s rellevant va ser la Caputxinada: un tancament d'estudiants universitaris i intel¡¤lectuals al convent dels Caputxins situat al carrer Vives i Tut¨® de Sarri¨¤. Era la consagraci¨® del moviment estudiantil que havia comen?at t¨ªmidament a partir del 1957 amb assemblees celebrades a l'edifici de la Universitat de Barcelona, situat a la pla?a a la qual la instituci¨® d¨®na nom, i continuat amb manifestacions que ocupaven els carrers propers fins que eren dissoltes expeditivament per la Policia Nacional, coneguda com "els grisos", pel color del seu uniforme. La seu de la Policia Nacional era a Via Laietana.

I des de Via Laietana es pot tornar a la pla?a de Sant Jaume, on la multitud s'aplegava per cridar "Samaranch fot el camp, Tarradellas endavant" (Samaranch era llavors el president de la Diputaci¨® de Barcelona, designat pels franquistes), fins que el 23 d'octubre de 1977 Tarradellas va sortir al balc¨® per dir all¨° de "ja s¨®c aqu¨ª".