Qu¨¨ hi fem?

Un grup de cinquanta estudiants del taller Reciclant el paisatge urb¨¤, programat dins del Congr¨¦s Cerd¨¤ postmetr¨°polis, i dirigits per Francesc Mu?oz, est¨¤ tancat a la T¨¨rmica del Bes¨°s treballant in situ per cercar un dest¨ª a aquesta singular infraestructura metropolitana. Les emble-m¨¤tiques torres tornen aix¨ª a l'actualitat per assajar, acad¨¨micament parlant, qu¨¨ s'hi pot fer. La seva silueta per si sola donaria suport a l'argument de conservar-les. De fet, segueix sent el millor tret del nostre paisatge costaner despr¨¦s de Montju?c, per sobre de gestuals veles i gasos, per¨°, m¨¦s enll¨¤ del protagonisme que tenen en el perfil de la costa, s'ha d'encertar en escollir l'¨²s que se'n fa.

No s¨®n temps per enderrocar res, ni viaductes ni infraestructures com aquesta. ?s m¨¦s intel.ligent aprofitar-les, per¨° trobar-hi un altre ¨²s no ¨¦s senzill. En l'¨¨poca que ens ha tocat viure, trobar usos per als vells edificis resulta una q¨¹esti¨® crucial. ?s corrent pensar que la feina dels arquitectes, per exemple, comen?a quan el dest¨ª d'un edifici ja est¨¤ decidit i aleshores s'encomana un projecte per donar forma a aquesta sol¡¤licitud. Crec que avui tenim nombrosos exemples que ens parlarien de l'oportunitat de considerar que el nou dest¨ª d'una infraestructura o de qualsevol edifici vell no ¨¦s nom¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica sin¨® tamb¨¦ arquitect¨°nica. El projecte arquitect¨°nic comen?a en triar el dest¨ª. Per aix¨° ¨¦s important el treball proposat als estudiants d'aquest taller.

Aquesta ocasi¨® ¨¦s diferent com a m¨ªnim per una ra¨®, i ¨¦s que la decisi¨® pot defugir la seva escala territorial per cercar raons en el propi edifici, en la seva construcci¨®. El fet de treballar all¨¤ mateix, partint de l'experi¨¨ncia espacial que aix¨° suposa, ho fa diferent perqu¨¨ justament l'impacte ¨¦s l'escala. Succeeix amb aquesta cons-trucci¨® que acostumats a veure-la, almenys la major part dels residents a l'¨¤rea metropolitana, tan lluny, en apropar-nos-hi ens impacta descobrir una altra realitat. Aquest impacte ¨¦s m¨²ltiple. D'una banda, perqu¨¨ hem de moure el cap per poder abastar-la tota. Ens hem de moure, primera prova contra cert estatisme habitual en l'arquitectura, nom¨¦s cal que pensin en els turistes fotografiant la Pedrera des del xamfr¨¤ del davant, perqu¨¨ entenguin la magnitud d'aquest fet en el cas que ens ocupa. D'una altra banda, resulta brutal la construcci¨® en si, no ja la maquin¨¤ria, que ¨¦s el farciment d'a-questa colossal cons-trucci¨®, em refereixo a l'obra de formig¨®. En acostar-nos-hi podem comptar les tongades de les formigonades i tenim la mateixa sensaci¨® que tindr¨ªem si, despr¨¦s d'haver vist un magn¨ªfic paquiderm en un safari o una balena des d'un vaixell, els pogu¨¦ssim tocar; ¨¦s impactant.

A m¨¦s, rebem un altre impacte, massa sovint oblidat, que ¨¦s el que ens desperta l'esfor? hum¨¤ que tota construcci¨® comporta i que suggereix que la nostra feina ¨¦s m¨¦s una col¡¤la-boraci¨® que no una intervenci¨® creativa.