Els p¨¨sols arrenglerats

JUAN GRIS

Manuel Barbi¨¦ Galeria d'Art

Passeig de Gr¨¤cia, 66, 2n

Barcelona. Fins al 2 de juliol

Juan Gris (Madrid, 1887-Par¨ªs, 1927) era un excel.lent ballar¨ª, per¨° no de mallot ajustat i sabatilles setinades sin¨® de tangos, musettes, masurques i valsos, de tuguris i verbenes de barri. El ball de sal¨® el tenia captivat pel meticul¨®s arabesc que duia essencialment impl¨ªcit. L'ordenaci¨® rigorosa de les coses obsessionava tant el madrileny de Boulogne que, a l'inici dels anys vint, el preocupava fins i tot si els Togores, els seus ve?ns catalans de l'?le Saint-Germain, plantaven els p¨¨sols amb estricta simetria a l'hortet que tenien. Gris desordenava el m¨®n per tornar-lo a ordenar a la seva manera, freda i concentrada, i va convertir la pintura en una cosa definitivament mental.

Manuel Barbi¨¦ presenta la primera individual catalana de Juan Gris, el pintor cubista a ultran?a

A l'inrev¨¦s del seu admirat Picasso, ell va ser pobre tota la vida i la seva muller Josette, que cosia incansablement per Coco Chanel, tamb¨¦. Amb els anys, per¨°, el marxant Daniel-Henry Kahnweiler, propietari de quasi tota la producci¨® de l'artista de la qual era fan absolut, se sortiria amb la seva i el cerebral cubisme grisi¨¤ s'acabaria imposant entre els col.leccionistes i els museus m¨¦s prestigiosos del m¨®n. Ara, el Reina Sof¨ªa de Madrid ja en t¨¦ un munt, a Barcelona, per¨°, encara n'anem estrepitosament coixos. I posats a trobar raons vernacles per vindicar Gris als museus catalans, si ¨¦s que —per si de cas— en calguessin, nom¨¦s cal recordar que durant un bon temps havia estat un assidu col.laborador de L'Esquella de la Torratxa i del Papitu, malgrat que les il.lustracions impecables, elegants i sofisticades que hi publicava s'apartin bastant del cubisme sever i asc¨¨tic que practicava.

El galerista Manuel Barbi¨¦, en un tour de force, presenta la primera individual catalana del pintor cubista a ultran?a. Ho fa ben acomboiat per Quentin Laurens, propietari de la Galerie Leiris —el darrer establiment de Kahnweiler—, hereu de Georges Braque i d'Henri Laurens —que era el seu avi—, i tamb¨¦ hereu moral de Gris. Junt amb Laurens, l'exposici¨® de Barbi¨¦ ve apadrinada per Juan Manuel Bonet, exdirector del Reina Sof¨ªa i de l'Ivam, que n'ha estat precisament comissari. No cal dir que totes les peces estan rigorosament catalogades, amb un historial impecable.

L'exposici¨® es compon de vuit teles i onze dibuixos i aiguades. D'entre l'obra sobre paper destaquen algunes natures mortes —tema constant del pintor—, en especial un c¨¤ntir i una ampolla de llet dibuixats el 1911 i una fruitera i un llibre en gouache del 1925. I d'entre els olis, sobresurten un parell de teles de mida gran; una dedicada al marxant L¨¦once Rosemberg i una altra que s'inscriu en les espl¨¨ndides i lluminoses composicions en format marina de l'inici de la d¨¨cada de 1920, on apareix sovint el tema de la finestra oberta com una potent alenada d'aire a l'univers herm¨¨tic del parisenc madrileny. Tamb¨¦ hi ha algunes teles de petit format francament remarcables com ara la fruitera i el got de 1916 —que mostra Gris en els seus millors moments— i la magn¨ªfica natura morta amb ou del 1926, pintada un any abans de morir, que no va passar a mans de Kahnweiler sin¨® que va heretar l'¨²nic fill de Juan i Josette. Aquesta obra, de volums radicals i alhora paradoxalment plans, gaireb¨¦ sense ombra, indica quin cam¨ª, potser, hauria triat l'artista davant la confrontaci¨® imminent que es gestava a Par¨ªs llavors entre el naixent surrealisme i l'abstracci¨® que es consolidava. El neoclassicisme sota l'ombra d'Ingres, que havia fet furor just abans, havia afavorit el Gris dibuixant i desorientat una miqueta el Gris pintor per¨°, de nou, la for?a poderosa de la geometria, m¨¦s austera que mai despr¨¦s de voluptuoses temptacions, es convertia en la protagonista gaireb¨¦ ¨²nica del seu testament corprenedor.