De la novel.la com a an¨¤lisi

L'ELEG?NCIA DEL N?MERO

ZERO

Llu¨ªs Muntada

Proa

409 p¨¤gines. 22 euros

El costum afebleix la tensi¨® de les antenes, i el costum de llegir novel.les fetes de col.loquialismes dialogats i trets cinematogr¨¤fics, a imitaci¨® de les sitcom casolanes o estrangeres, amb situacions previsibles i personatges immaculadament plans (com si digu¨¦ssim, sense ganes de ser personatges de novel.la) acaba esborrant de l'horitz¨® d'altres possibilitats liter¨¤ries. L'eleg¨¤ncia del n¨²mero zero, la primera novel.la del cr¨ªtic i professor Llu¨ªs Muntada, despr¨¦s dels relats de Canvi d'agulles (2002), juga en aquest territori del perill, el del trencament de la po¨¨tica narrativa comercial, per¨° encara amb una passa m¨¦s: el trencament tamb¨¦ amb el model monzoni¨¤, que ¨¦s com una mena d'infecci¨® t¨°xica que viu la literatura catalana no s¨¦ si amb les antenes prou tenses.

L'exercici t¨¦ riscos i la literatura de qualitat sovint en t¨¦, de riscos: fer-se contra els gustos populars i les simplificacions. Aquest ¨¦s el mitj¨¤ ambici¨®s i voluntari on vol moure's L'eleg¨¤ncia del n¨²mero zero mentre reconstrueix els processos subtils i contradictoris de la maduraci¨® ¨¨tica al llarg de la primera maduresa sobretot de tres personatges que no han apr¨¨s a deslligar-se. La relaci¨® particularment complexa —amb sexe i sentiments mal digerits, venjances disfressades de lli?ons i impulsos indeturables— entre ells esdev¨¦ el fil conductor de la hist¨°ria. Subratllo que ¨¦s el fil conductor perqu¨¨ —malgrat la imantaci¨® que exerceix el personatge de l'Agn¨¨s— el fragmentarisme i la juxtaposici¨® de plans i de veus ¨¦s un desafiament addicional pel lector: els episodis reflexius i de prosa po¨¨tica, les transcripcions de mails i missatges, l'aturada del fil narratiu motivada per un record o una consideraci¨® te¨°rica intensament abstracta subministren els materials heterogenis per endinsar-se en la comprensi¨® d'una hist¨°ria d'amor, i tamb¨¦ d'una perplexitat vital que haur¨¤ de provar el retorn a l'origen.

La depend¨¨ncia del passat en la infantesa de poble i la cristal.lizaci¨® en la mem¨°ria d'experi¨¨ncies crucials esdevenen les eines del proc¨¦s anal¨ªtic que la novel.la vol ser, usant la noci¨® de joc com a analogia de la vida, per¨° tamb¨¦ la m¨¦s sofisticada bateria de refer¨¨ncies cultes. Perqu¨¨ els protagonistes s¨®n professionals amb estudis universitaris, i tenen c¨¤rrecs importants, fan de periodista i breguen amb vocacions art¨ªstiques. El pensament i l'art no s¨®n assumptes marginals de la vida dels personatges, sin¨® centrals i gaireb¨¦ biol¨°gics: "La idea de persona pot ser m¨¦s important que la persona en concret. L'Agn¨¨s em va seguir concebent com una forma atemporal, com si jo estigu¨¦s salvat de qualsevol modificaci¨® al llarg de la vida. Per a ella jo era a l'altra banda, a la prov¨ªncia de les curacions, on la inflor del llenguatge i la cremor es rebaixen, on la pompositat decreix".

Simult¨¤niament, per¨°, una trobada d'amics propicia meditacions a prop¨°sit de la imperfecci¨® de la naturalesa humana donat que "per ser perfecte, el penis hauria de tenir la gens recomanable forma d'essa, culminada per un gland semblant a un accent circumflex i adobat per una pell plena de protuber¨¤ncies que fan pensar en berrugues escatoses. Ai D¨¦u meu! Si n'estem, d'allunyats de les formes felices!". Per aix¨° quan la novel.la remet aqu¨ª i all¨¤ a Michel Foucault o a Albert Camus, a Eugeni d'Ors o Enrique Vila-Matas, a Shakespeare o a Julio Cort¨¢zar s'est¨¤ carregant de raons per entendre la novel.la com alguna cosa m¨¦s que un munt d'an¨¨cdotes relligades.