Quo vadis, Sala Beckett?

SALA BECKETT. 20 ANYS

Eduard Molner. Edici¨® a cura de

Toni Casares

Arola

364 p¨¤gines. 30 euros

La Sala Beckett de Barcelona s'ha convertit en un espai de refer¨¨ncia per a l'escena catalana contempor¨¤nia. El projecte art¨ªstic de la Beckett no es redueix a la producci¨® i l'exhibici¨® d'espectacles de teatre i dansa, sin¨® que abra?a tamb¨¦ la formaci¨® i la promoci¨® professionals, tant cap endins com cap enfora del territori cultural. L'aposta fundacional pel teatre de text i per la investigaci¨® dramat¨²rgica, i la voluntat de reflexionar sobre la praxi teatral (a trav¨¦s de l'Obrador, de la revista Pausa o de memorials, cicles i mostres) han fet de la Beckett una plataforma necess¨¤ria per a la dinamitzaci¨® interna i la promoci¨® internacional de la dramat¨²rgia catalana (www.catalandrama.cat).

Ha superat el plantejament i s'ha convertit en una f¨¤brica de 'joves talents'

El volum commemoratiu de les dues d¨¨cades d'activitat de la Sala Beckett, il.lustrat profusament amb material gr¨¤fic, aplega els manifestos i els espectacles d'El Teatro Fronterizo, proleg¨°mens del projecte i la relaci¨® de la cartellera de les temporades 1989-2009. A manera de glosses, els textos d'Eduard Molner ofereixen una cr¨°nica period¨ªstica de la traject¨°ria de la Sala des dels or¨ªgens fins a l'actualitat. Com a cloenda, es deixa testimoni de la programaci¨® especial del 20¨¨ aniversari i de la n¨°mina de professionals que hi han col.laborat (entre els quals, els directors Albert¨ª, Bieito, Broggi, Daulte, Puyo, Rigola, Sim¨®, Subir¨®s).

L'acci¨® desplegada per la Beckett en les diverses vessants, com a espai creatiu i pedag¨°gic, en aquests vint anys i escaig ¨¦s, certament, considerable. Des de Bartleby l'escrivent, de Herman Melville, el 1989, fins a la programaci¨® especial de la temporada 2009-2010, amb la pres¨¨ncia de Jos¨¦ Sanchis Sinisterra, gur¨² de la Sala, s'han succe?t les estrenes, per exemple, d'autors de culte (Beckett, Bernhard, Kolt¨¨s, Mamet, Pinter, Stoppard) o de la dramat¨²rgia aut¨°ctona (Batlle, Belbel, Benet, Casanovas, Cavall¨¦, Cunill¨¦, Dueso, Escud¨¦, Garcia, G¨¤zquez, Mestres, Mir¨®, Nolla, Peyr¨®, Plana, Prat, Rosich, Sarrias, Soler, Szpunberg).

De laboratori per a iniciats, d'espai per a pedanteries perif¨¨riques, la Beckett ha passat a ser una de les "sales alternatives" m¨¦s subvencionades per les institucions p¨²bliques i m¨¦s ben situades en determinats ¨¤mbits de poder —despatxos, publicacions, premis— de l'ecosistema teatral catal¨¤. D'apocal¨ªptica a integrada, ha sabut trobar un lloc en el past¨ªs. Ha superat els plantejaments ideol¨°gics fundacionals i s'ha convertit en una f¨¤brica de "joves talents", que en retroalimenta la inflaci¨® actual. A costa sovint de crear perversos "patrons" est¨¨tics, ha promogut, tamb¨¦, valors "emergents" amb p¨¤tina internacional.

En el manifest d'obertura de la Sala Beckett, el 1989, s'hi llegeix que "no vol ser ni un vedat tancat, un cubiculum particular d'un grup o una capella, ni una pla?a p¨²blica, un lloc de tot i per a tothom. Ni catacumba ni fira". No resulta f¨¤cil, ni caldria dir-ho, mantenir aquest equilibri selecte. En el cam¨ª, la Beckett ha perdut la soi-disant puresa "subversiva" original, bo i emparant-se en una certa "institucionalitzaci¨®". Al cap de 20 anys, ¨¦s molt bo, en definitiva, de fer balan? de la feina (ben) feta, no ¨²nicament per exhibir-ne els ¨¨xits amb cofoisme, sin¨® sobretot per valorar, de manera autocr¨ªtica i plural, qu¨¨ volia ser, qu¨¨ ha estat, qu¨¨ ¨¦s i qu¨¨ vol ser la Beckett del futur.