Les directores aposten pel risc

18a MOSTRA

INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA

Filmoteca de Catalunya i Espai Francesca Bonnemaison

Fins al diumenge 20 de juny

Una hero?na de c¨°mic dels anys cinquanta immobilitza un pop gegant i es prepara per clavar-li la punyalada mortal. La noia, atractiva i fibrosa, porta un biquini. Una imatge sexista o una met¨¤fora de la lluita feminista? El cartell de la 18a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona planteja un interrogant i deixa que sigui el p¨²blic qui el resolgui. Aquest tamb¨¦ ¨¦s l'objectiu dels 40 films que des d'avui i fins al diumenge 20 es projectaran a la Filmoteca de Catalunya i a l'Espai Francesca Bonnemaison.

La mostra, que des de 1993 promou el cinema dirigit per dones, s'aproxima a realitats molt diverses des de mirades arriscades i personals. ?s el cas de The moon inside you, la pel.l¨ªcula de Diana Fabi¨¢nov¨¢ que avui inaugura el festival. Amb creativitat i humor, aquesta directora eslovaca parla dels prejudicis i les idees socialment preconcebudes que encara giren al voltant de la menstruaci¨®. Per¨°, tot i que el festival est¨¤ fet per dones, no nom¨¦s hi est¨¤ dirigit. I tampoc aborda ¨²nicament temes considerats femenins. La secci¨® documental indaga en la revoluci¨® mexicana (El general, de Natalia Amada) i en els tribunals ve?nals de Rwanda (My neighbour, my killer, d'Anne Aghion). Recorre el sud-oest de la Xina per descobrir la cultura Musuo (The fall of Womenland, de He Xiaodan) i s'atura a les sales de ball de Harlem dels anys vuitanta per reflexionar sobre les pol¨ªtiques d'identitat (Paris is burning, de Jennie Livingstone).

La majoria d'aquests documentals han tingut moltes dificultats per arribar al mercat cinematogr¨¤fic i encara no s'han estrenat en sales convencionals. Per aix¨°, la mostra no oblida el seu repte de "visibilitzar la cultura audiovisual femenina", explica la direcci¨® del festival, compartida entre Merc¨¨ Coll, Mireia Gasc¨®n i Blanca Graner. Per aconseguir-ho, la mostra presenta obres sobre la lluita feminista com The Heretics, de Joan Braderman, Vindicaci¨®n, de Susana Koska, o Ragazze-La vita trema, de Paola Sangiovanni. En tots els films, l'important ¨¦s la mirada, sempre innovadora i arriscada, que busca donar un nou significat a les imatges i posar el focus a realitats explicades habitualment per homes. Per exemple, a Variety, Bette Gordon explora totes les arestes del desig sexual femen¨ª de la m¨¤ de Christine, una noia que comen?a a treballar a la taquilla d'una sala de cinema porno.