Toros i sacrifici

El m¨¦s lluny¨¤ responsable del fet que els toros estiguin a punt de desapar¨¨ixer, a Catalunya i potser tamb¨¦ a la resta d'Hisp¨¤nia, ¨¦s Pau de Tars. Sant Pau va promoure l'anul.laci¨® de la pr¨¤ctica de la circumcisi¨® entre els paleocristians, intervenci¨® cruel que els seguidors de Jes¨²s del segle I continuaven duent a terme sobre les criatures mascles, al cap de vuit dies de n¨¦ixer, igual que els jueus, per principi (G¨¨nesi 17, 12; Lev¨ªtic 12, 3).

A G¨¨nesi 17, 9-14, hi llegim: "Tu i els teus descendents, de generaci¨® en generaci¨®, heu de guardar la meva alian?a... Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest ser¨¤ el signe de l'alian?a entre jo i vosaltres... Tot home que no hagi estat circumcidat ser¨¤ excl¨°s del poble, perqu¨¨ haur¨¤ trencat la meva alian?a". El m¨¦s probable ¨¦s que aquest ritus, copiat de certes cultures de la pen¨ªnsula ar¨¤biga, s'institu¨ªs durant l'exili de Babil¨°nia com una manera de distingir els immigrats jueus dels ind¨ªgenes. Aix¨ª va acceptar-ho el poble d'Israel, i aix¨ª ho continua fent.

'El cristianisme ¨¦s una religi¨® que execra els sacrificis amb vessament de sang'

Si Pau va trobar inconvenient aquesta pr¨¤ctica cap als anys 50 de l'era cristiana va ser, amb tota probabilitat, perqu¨¨ tenia la intenci¨® d'arrossegar a la nova religi¨® enormes capes de poblaci¨® pagana (de Roma i de molts altres indrets que va visitar l'infatigable viatger), filles d'una cultura hel¡¤len¨ªstica a la qual repugnava la circumcisi¨®: vegeu G¨¤lates 2, 6-10. Si no era necessari circumcidar-se, llavors podien adherir al cristianisme tots els pobles de la conca mediterr¨¤nia, que van acabar significant el gruix m¨¦s important dels fidels de la secessi¨® cristiana.

La nostra tesi ¨¦s aquesta: el cristianisme ¨¦s una religi¨® que, des dels seus inicis, no solament va voler apartar-se de la complexitat de la lit¨²rgia hebrea —d'una sofisticaci¨® notabil¨ªssima, com es llegeix a Lev¨ªtic, Nombres i Deuteronomi—, sin¨® que va voler apropar-se a formes de culte menys severes i menys cruentes. Aix¨ª van desapar¨¨ixer del m¨®n cristi¨¤, amb els anys, no solament els sacrificis exercits sobre el cos dels homes —com l'ablaci¨® del prepuci—, sin¨® tamb¨¦ sacrificis cruents sobre humans i animals, molts dels quals tenen una vig¨¨ncia encara extraordin¨¤ria tant en el judaisme o l'islamisme com en altres cultures del continent afric¨¤: incloses, en aquest cas, algunes pr¨¤ctiques que nosaltres considerem "b¨¤rbares". Per¨° "b¨¤rbar" no ¨¦s l'op¨°sit de "civilitzat", sin¨® all¨° que fan els "estrangers" i que no s'adiu amb els nostres costums, i a l'inrev¨¦s.

El Concili de Trent, al segle XVI, va reblar de manera dogm¨¤tica la teoria de la transubstanciaci¨®, segons la qual el sacrifici de Crist —un cos sotm¨¨s a la crueltat romana, i una sang vessada a imitaci¨® de la sang en tot sacrifici ritual sobre persones i animals— no havia de repetir-se sota una forma violenta, sin¨® simb¨°lica, tot i que aquestes pr¨¤ctiques sangonoses perduren en molts pa?sos cristianitzats: aix¨ª s'observa en les processons pasquals espanyoles, cosa que sembla no molestar a ning¨². El cristianisme, doncs, va "sublimar" al¡¤leg¨°ricament el sacrifici primigeni de Jes¨²s en la forma d'un tros de pa ¨¤zim i una mica de vi. A partir d'aqu¨ª, quedava obert, en la nostra civilitzaci¨®, un rebuig frontal contra tota forma de sofriment d'homes i d'animals amb un pretext espiritual i caritatiu; cosa que no ens ha de fer oblidar el fet que tot sacrifici ¨¦s un ritual justament de l'ordre del sagrat si la cosa es contempla en una perspectiva hist¨°rica, cultural i religiosa. Aquesta f¨²ria, pr¨°pia del cristianisme, contra tot acte cruel-sacrificial, tamb¨¦ acabar¨¤, com ¨¦s l¨°gic, amb les corrides de toros. Aix¨° s¨ª: si les corrides desapareixen, morir¨¤ una de les ¨²ltimes escenes seriosament vinculades a l'ordre del sagrat que quedaven a Europa: s¨®n coses pr¨°pies d'una ¨¨poca grollerament secular. I, al final, a causa de tanta secularitzaci¨®, potser tamb¨¦ desapareixer¨¤ el cristianisme, per molt refinada que sigui, en l'eucaristia, la rememoraci¨® del sacrifici de Jes¨²s.