La primera porta

ACC?S DE L'ESCOLA

BRESSOL DE SANTA

CRISTINA D'ARO

(Avinguda de l'Esgl¨¨sia, 5).

Arquitectes: Albert Cardella i

Montserrat Bonveh¨ª.

L'escoleta de Santa Cristina d'Aro ha rebut fa dues setmanes un dels tres premis d'arquitectura de les comarques de Girona, juntament amb les noves instal.lacions per a l'IES la Garrotxa d'Olot i la reforma d'una casa al Call de Girona. Tres espl¨¨ndides obres d'entre les vint-i-dues obres seleccionades.

La nova porta ¨¦s una obra de millora de l'acc¨¦s de l'escola bressol i resol l'entrada des d'un carrer posterior que passa m¨¦s baix que el jard¨ª de l'escola. La porta finalment es converteix en un recinte que cont¨¦ una rampa de tres trams, uns graons, talussos, un gran ametller i dues portes. Tot plegat sembla constru?t com ha estat dibuixat, m¨¦s amb instruccions que no pas amb pl¨¤nols. La construcci¨® est¨¤ feta pr¨¤cticament d'un sol material aparent: tub d'acer pintat de color groc. Aquests tubs es torcen i es dobleguen per formar les tanques, les baranes i les portes, auxiliats amb xarxes, teles met¨¤l.liques i altres tubs perforats per protegir els llums. El tub plegat t¨¦ la propietat, i encara m¨¦s si ¨¦s pintat amb un color tan llampant, d'assemblar-se a un dibuix a l'espai.

A terra s'hi combinen les travesses de fusta amb paviments asf¨¤ltics i algunes peces emmotllades amb dibuixos fets pels nens de l'escola, i ¨°bviament terra i plantes que hi creixen, tot plegat auxiliat amb teles de galliner i malla de coco per ajudar a consolidar els talussos i la plantaci¨®. Tot aquest recinte arrenca amb una porta des del carrer col¡¤locada entre dos talussos, una porta estranya, amb forma d'hex¨¤gon irregular feta amb un bastiment de tub d'acer i xarxa electrosoldada. La porta per moure's ha optat per bascular amb l'ajuda d'un contrap¨¨s, aix¨ª, en sortir de l'escola, nom¨¦s cal emp¨¨nyer-la perqu¨¨ s'enlairi suaument i et deixi passar.

Tot est¨¤ fet amb una gran simplicitat i podr¨ªem dir, avui en dia, mal fet. La perfecci¨® t¨¦ moltes maneres d'interpretar-se. Diuen que els alemanys, per exemple, s¨®n capa?os de distingir i menester quinze o vint eines per muntar un moble correctament i que els francesos, en canvi, tenen una dotzena de termes per precisar el grau de cocci¨® de la carn. L'arquitectura, avui afligida pel pitjor de l'enginyeria, les instal¡¤lacions i la normativa vigent, agonitza entre tant perfeccionisme decennal i li convindria reflexionar sobre quina perfecci¨® vol imitar.

No s¨¦ si se'n recorden de la Derbi d'?ngel Nieto, potser l'han poguda veure algun cop en una fira o en un reportatge. En veure-la hom pensa com alg¨² podia muntar-hi i c¨®rrer tant amb aquells 50 cc. Veient els cables, tubs, maneguets, les brides i rebladures d'aquella petita moto no podem deixar de pensar com la perfecta velocitat i l'acoblament del pilot contrastaven brutalment amb la manera en qu¨¨ estava feta aquella "m¨¤quina". Aquesta mena de perfecci¨® ¨¦s la que enyorem i ¨¦s la que ens recorda aquesta porta, obstinadament diferent de totes les altres portes, com si fos la primera.