Final / Inici de temporada

3 ABSTRACTES CATALANS

Artur Ramon Art

Palla, 23

Barcelona. Fins al 23 de setembre

SARA HUETE, 'JUGANT A

BROSSA'

Galeria Alonso Vidal

Fontanella, 13, soterrani Barcelona. Fins al final de juliol

DOMINICA S?NCHEZ

Michel Dunev Art Projects

Carrer Major, 28

Torroella de Montgr¨ª

Fins al 10 de juliol

Els finals de temporada han estat generalment l'imperi de les col.lectives sense cap ni peus, de l'obra gr¨¤fica m¨¦s adotzenada, del deseiximent extrem, un simple estat catat¨°nic de les galeries d'art a l'espera de la rentr¨¦e tardorenca. Per¨°, per sort, no sempre ¨¦s aix¨ª. Artur Ramon, per exemple, ha decidit fer un bucle interessant: cloure l'actual temporada i, alhora, iniciar la propera amb una bona exposici¨® triada del seu rebost d'antiquari ben prove?t. 3 abstractes catalans aplega l'obra de tres pintors desapareguts els darrers temps: Albert R¨¤fols-Casamada (Barcelona, 1923-2009), Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) i Joan Hern¨¢ndez Pijuan (Barcelona, 1931-2005). Uns autors que, malgrat una certa difer¨¨ncia d'edat, pertanyen a una mateixa generaci¨®, la que va trencar amb el realisme provinci¨¤ imperant per mirar all¨° que s'estava fent a fora. De fet, malgrat el t¨ªtol, cap dels tres va acabar sent abstracte del tot, ja que sempre van mantenir volunt¨¤riament un rerefons o un tema figuratiu en la seva obra. L'encert de la tria, per¨°, no ¨¦s tant que hagin desaparegut els tres autors —aix¨° ¨¦s una simple excusa— sin¨® la gran qualitat de l'obra exposada i a la venda; i tamb¨¦, l'acotaci¨® cronol¨°gica que va de mitjan anys seixanta al final dels setanta, que en el cas de R¨¤fols-Casamada i, sobretot, de Guinovart coincideix amb el moment m¨¦s interessant de la seva respectiva producci¨®. Amb Hern¨¢ndez Pijuan el final d'aquesta ¨¨poca marca precisament l'arrencada de la seva gran desclosa posterior, m¨¦s o menys a l'ombra de la pintora nord-americana Agn¨¨s Martin. D'Hern¨¢ndez Pijuan hi ha un parell d'olis espl¨¨ndids. De R¨¤fols-Casamada, entre altres peces, sobresurt la magn¨ªfica Finestra central ( 1972) de gran format, amb fons negre, d'una radicalitat poc corrent en l'artista tot i que ¨¦s, alhora, una pe?a emblem¨¤tica, amb un gran sentit decoratiu, que el resumeix a la perfecci¨®. I del prol¨ªfic Guinovart, que ¨¦s qui t¨¦ m¨¦s obra a l'exposici¨®, en aquesta tria es pot veure com els darrers deu anys del franquisme van ser favorables a la seva pintura, i no pas perqu¨¨ ell fos un af¨ª a la dictadura sin¨® just per tot el contrari. L'oposici¨® visceral al r¨¨gim va dotar de sentit i tamb¨¦ d'est¨¨tica a la seva pintura gestual i, un cop arribava la democr¨¤cia l'obra va perdre for?a en mancar-li el missatge virulent, igual que els va passar a Canogar i Genov¨¨s.

Artur Ramon aposta per R¨¤fols-Casamada, Guinovart i Hern¨¢ndez Pijuan

Michel Dunev exposa les geometries de Dominica S¨¢nchez

Per la seva part, el galerista Alonso Vidal, despr¨¦s de tenir tancat l'establiment soterrani durant mesos per les obres que han fet al vest¨ªbul i l'escala de l'edifici on est¨¤ ubicat, obre i tanca temporada amb una exposici¨® de Sara Huete (Santander, 1958). L'artista c¨¤ntabra, coneguda a Barcelona gr¨¤cies a la desapareguda Galeria Berini, ha passat a ser un dels fitxatges m¨¦s interessants d'Alonso Vidal on exposa amb regularitat cada dos anys. Sara Huete sent una total veneraci¨® per Joan Brossa, l'exposici¨® actual es titula ja directament Jugant a Brossa. Per¨° aquesta admiraci¨®, que podria generar una obra oportunista o mim¨¨tica, en les mans i la ment de Huete es transforma en subtilesa i encant, i fins i tot fa m¨¦s simp¨¤tic i entranyable l'egoc¨¨ntric poeta de Dau al Set.

I ja traspassats definitivament al m¨®n estival, en ple cor de l'Empord¨¤, Michel Dunev obre les portes del seu agradable i fresc palauet de Torroella de Montgr¨ª amb una exposici¨® de l'escultora i dibuixant Dominica S¨¢nchez (Barcelona, 1945). S¨¢nchez els darrers temps ha exposat Fidel Balaguer, Artur Ramon i A/34, a part del jove Museu d'Art de Cerdanyola. A Dunev, continua amb la seva l¨ªnia depurada a base de geometries l¨ªriques, grafismes impactants, jocs de buits i masses, d'angles punyents i corbes sensuals. Unes formes que es corresponen perfectament tant en els impecables dibuixos com en les escultures de ferro pintat que, gr¨¤cies a la delicadesa que els confereix el gruix m¨ªnim de la planxa i un modelat auster i elegant, passen a ser et¨¨ries, qualitat no sempre assolida pel dif¨ªcil art de l'escultura.