Trons i llampecs sagarrians

TEATRE. VOLS 3 i 4

Josep Maria de Sagarra

Edici¨® de Narc¨ªs Garolera i Miquel Maria Gibert

Tres i Quatre

528 / 593 p¨¤gines. 29,45 euros

A la d¨¨cada del 1920, Josep Maria de Sagarra consolida la seva posici¨® com a dramaturg d'¨¨xit als escenaris del Romea i del Novetats. El seu teatre troba el punt dol? per agradar el p¨²blic coetani amb ingredients mesurats: una pirot¨¨cnia verbal enlluernadora, unes trames reblertes d'espines pol¨¨miques i uns desenlla?os amb final m¨¦s aviat feli?. Sagarra voreja els temes escabrosos amb la salsa de la ret¨°rica espurnejant i les exageracions melodram¨¤tiques que n'atenuen la gosadia cr¨ªtica i, alhora, tensen la corda de la morbidesa argumental.

El tra? gruixut amb qu¨¨ es descriuen les passions m¨¦s perverses deixa entreveure que hi batega un dramaturg que, tot escrutant els racons foscos, q¨¹estiona la moralitat i les convencions establertes. Abans que els interessos d'ordre moral o material, hi ha la compassi¨® o, si es vol, la pietat.

El deure ¨¦s sublimat per l'amor. El rigorisme de la ra¨®, pels designis del cor. Sense molestar les consci¨¨ncies, Sagarra porta a escena —de biaix— la lasc¨ªvia, la prostituci¨®, l'ambici¨® f¨¤ustica, els casoris imposats, l'adulteri, la hipocresia social... La s¨¤tira i fins la par¨°dia de determinats comportaments accentuen la ignom¨ªnia dels dolents, mentre que la creixent simpatia envers els bons en deixa relluir la grandesa.

Els dilemes morals s'edifiquen en dicotomies maniquees. En un extrem, els personatges intransigents, p¨¨rfids o perversos: Abel (La m¨¤scara), Samuel (La follia del desig), Pin¨®s (Un estudiant de Vic) o Frederic (L'assassinat de la senyora Abril). En l'altre pol, les v¨ªctimes d'una opressi¨® carregada de xantatges emocionals: Francisca (La m¨¤scara), Caterina (La follia del desig) o, en versi¨® light, Mariagneta (Un estudiant de Vic) o Angelina (Les ll¨¤grimes d'Angelina). Una menci¨® especial mereixen, per la seva singularitat, Mar?al Prior (Mar?al Prior), magn¨ªfic empelt de Peer Gynt, Faust, Gentil i comte Arnau; Agna Maria, la seva dona, una nova Pen¨¨lope; Senyora Vidal (L'assassinat de la senyora Abril), homicida involunt¨¤ria que protagonitza una pe?a de g¨¨nere polic¨ªac amb influ¨¨ncies de Poe, i Judit (Judit), inspirada en la bella i inquietant hero?na b¨ªblica.

Tocats per les passions i les grandeses m¨¦s elementals, els personatges sagarrians s¨®n l'encarnaci¨® d'actituds morals. Els herois imposen la voluntat per damunt de les falses aparences i fan prevaler la llibertat, la franquesa, l'autenticitat. Sovint, la deriva hiperb¨°lica va de bracet amb l'ampul.lositat melodram¨¤tica. En una pirueta sobtada, els llops m¨¦s salvatges es tornen —en el desenlla?— moltors redimits: s'autoimmolen per pagar la culpa o, talment ¨¤ngels caiguts, reconeixen amb gran estr¨¨pit l'error com¨¨s. Tot torna a mare: un cop llevades les caretes, triomfa aclaparadorament la veritat, la virtut, la bondat o l'amor.

Sigui en temps remots o en ¨¨poques coet¨¤nies, sigui en una casa burgesa o de senyors il.lustrats, en una masia d'una muntanya, a l'oest americ¨¤ o en els confins del mite on passi l'acci¨®, la met¨¤fora de la m¨¤scara explica la dramat¨²rgia sagarriana. En la po¨¨tica: el teatre esdev¨¦ artifici, el contrari de la realitat. I en la praxi: l'atmosfera que envolta els personatges i els conflictes que viuen s¨®n deutors d'hipocresies morals i fingiments socials, segons els quals importa m¨¦s all¨° que s'aparenta que no pas all¨° que s'¨¦s.

?s simptom¨¤tic que una pe?a tan punyent com ara La m¨¤scara (1925) no arrib¨¦s a estrenar-se. Sagarra hi carrega les tintes contra el fariseisme i el cinisme dels especuladors amb els diners i la moral d'altri. Aquesta via m¨¦s agosarada i moderna s'estronca aviat. A partir de L'estudiant de Vic, i a excepci¨® feta de la relectura —notable— del mite b¨ªblic a Judit, Sagarra estova l'ambici¨® art¨ªstica i es gronxa en la facilitat. Paradigm¨¤ticament, La Ll¨²cia i la Ramoneta i Les ll¨¤grimes d'Angelina s¨®n l'apoteosi de l'estereotip i de la s¨¤tira m¨¦s coetaire i inn¨°cua. Malgrat aix¨°, tot traient partit de l'assimilaci¨® de la tradici¨® dram¨¤tica (Shakespeare, Moli¨¨re, Goldoni, Soler, Guimer¨¤...), la dramat¨²rgia sagarriana teixeix, a raig fet, versos i trames que, entre trons i llampecs, apunten esteles de llum i pluja fina.