Narrar les pr¨°pies arrels

?NIMA DE BOLERO

Isidor C¨°nsul

Editorial Emp¨²ries

144 p¨¤gines, 16 euros

En la introducci¨® al conjunt de relats breus que configuren aquest llibre, Isidor C¨°nsul revela un instint com¨² a tot bon editor: sentir la necessitat imperiosa d'escriure. Per b¨¦ que ja havia publicat uns quants contes —sobretot en llibres col¡¤lectius nascuts arran de les anuals Trobades d'Escriptors al Pirineu—, la major part de l'obra liter¨¤ria de C¨°nsul pivota sobre una f¨¨rtil tr¨ªada formada pel dietari, la memorial¨ªstica i la investigaci¨® liter¨¤ria. Com en una continu?tat del Tractat de geografia (2008), definit per un transvasament continu entre vida i literatura, ?nima de bolero reuneix l'obra m¨¦s marcadament de ficci¨® de l'autor. Al capdavall aquests contes b¨¦ podrien ser considerats embrions de novel¡¤les, que l'editor, lliurat a la seva professi¨® absorbent, va jibaritzar tot conjuntant-los en una unitat espiritual i estil¨ªstica: narrar l'antic m¨®n d'Esp¨¨s (Ribagor?a), el poble del seu pare, per aix¨ª "anar definint el mite de les pr¨°pies arrels".

La mort prematura de C¨°nsul (1948-2009) obliga a interpretar la for?a narrativa d'?nima de bolero com una prova de les pot¨¨ncies truncades d'aquest autor. C¨°nsul va consagrar-se a la tasca d'editor, i tamb¨¦ va ser cr¨ªtic literari, articulista, docent i especialista en l'obra de Verdaguer. Els relats —escrits en un llenguatge col.loquial, viu, ric, directe, atape?t de formes lleidatanes— recreen situacions protagonitzades pels maquis, pels combatents carlistes, pels estralls de la Guerra Civil, per damnificats d'un m¨®n rural marcat per la duresa. I en un canem¨¤s teixit per personatges que reapareixen al llarg de diversos relats es confegeix una cr¨°nica dels mons desapareguts de l'antiga ruralia aix¨ª com de les mis¨¨ries de la Guerra Civil espanyola, explicada des dels termes d'una geografia tant concisa com ¨ªntima: a partir de la casa pairal de Ca de Lluvic a Esp¨¨s fins a Bellpuig. En aquest llibre C¨°nsul revela de nou els seus dots de gran observador de la realitat. I tamb¨¦ constata que la base primordial de la seva narrativa de ficci¨® ¨¦s (i hauria estat) la recuperaci¨® dels mons debolits, la reconstrucci¨® dels substrats d'una mem¨°ria que oscil.la s¨¤viament entre la realitat prosaica i la llegenda. Contes com Faqu¨ªn —on la veu narrativa superposa passat i present—, Aigua d'espernallac —on es relata una hist¨°ria d'amor il¡¤lustrativa dels grillons que imposaven les f¨¨rries convencions morals durant la postguerra—, l'hom¨°nim ?nima de bolero —en qu¨¨ a trav¨¦s d'un ¨²s formidable de l'efecte de la suggesti¨® el lector queda penetrat per les dures condicions de vida a pag¨¨s a meitat del segle anterior— o el magn¨ªfic Els reis de Fran?a s¨®n artefactes narratius fonamentats en unes vinyetes facetades que permeten la reelaboraci¨® d'una mem¨°ria col¡¤lectiva. La mem¨°ria, tal com ratifica aquesta breu per¨° intensa obra de ficci¨®, ¨¦s potser l'¨²nic temps adequat per conjugar el retorn a les pr¨°pies arrels. ?nima de bolero ¨¦s un bell istme entre la mem¨°ria essencial i l'esb¨®s dels mons que hem perdut amb la mort d'Isidor C¨°nsul.