Bibliomanies

Els meus col.legues de la Universitat de Barcelona estan molt preocupats perqu¨¨ els estudiants no compren llibres. Deu ser un fet, tota vegada que fa vint anys, al voltant de l'edifici central de la UB hi havia cinc o sis llibreries universit¨¤ries carregades com un ou, de llibres i de joves: la Bosch, la Castells, la Barcino, la Herder... En queda solament una, que apareix sovint deserta.

Recorrem una vegada m¨¦s a l'optimisme, com Candide! Els nois no en compren, per¨° els llibres no s'han esfumat: les biblioteques en s¨®n plenes. Em diuen els meus col.legues que tampoc els demanen, que es limiten a copiar apunts i visitar les p¨¤gines web. No siguem catastrofistes: Cicer¨® va fundar la "biblioteca Tusculana", els humanistes van deixar les magn¨ªfiques biblioteques ambrosiana i laurenciana, i grans col.leccionistes del m¨®n sencer atresoren summae fabuloses de volums, pel que pugui succeir en el futur. Es llegia molt poc al segle XV quan, de sobte, va apar¨¨ixer Gutenberg; Fran?a era un pa¨ªs analfabet —com tots els del continent— i va apar¨¨ixer l'Encyclop¨¦die de Turgot, Diderot i D'Alembert; Oxford tenia pocs llibres i Bodley els en va donar desenes de milers, mare de l'actual Bodleian Library.

'Els bibli¨°fils s¨®n la garantia que els llibres estampats mai no desapareixeran'

M¨¦s que confiar que els nois i noies d'ara —que, per cert, deixaran de ser-ho— llegeixin llibres a trav¨¦s d'Internet, hem de confiar que continu?n existint els bibli¨°fils i els biblioman¨ªacs, ¨¦ssers capa?os de no menjar per aconseguir una pe?a desitjada que han vist en un cat¨¤leg, homes que fins i tot estan disposats a matar per aconseguir un volum que suposen ¨²nic a tot el m¨®n. Aquest va ser el cas, a mitjan segle XIX, del fam¨®s "padre Vicente", clergue exclaustrat que amava els llibres amb passi¨® amorosa i sexual —¨¦s aix¨ª, no ens engany¨¦ssim: scripta manent, amor volat—, i que, en saber que el llibreter Patxot, potser al carrer de la Llibreteria de Barcelona, posse?a l'¨²nic exemplar dels Furs e Ordinacions de Val¨¨ncia, va entrar d'amagat al seu establiment i vivenda, el va assassinar i se'n va emportar el volum. El fet va ser relatat al Journal of Criminal Law and Criminology l'any 1943, per¨° un segle abans Flaubert n'havia escrit un conte, potser el primer que va escriure, que comen?a aix¨ª: "Dans une rue de Barcelone, ¨¦troite et sans soleil, vivait, il y a peu de temps, un de ces hommes au front p?le, ¨¤ l'oeil terne, creux, un de ces ¨ºtres sataniques et bizarres, tels qu'Hoffmann en d¨¦terrait dans ses songes". Miquel i Planas en va fer una traducci¨® catalana que encara es deu trobar. El "padre Vicente" va ser considerat sospit¨®s, van escorcollar la seva casa i, durant el judici —no em sembla que el condemnessin a mort, perqu¨¨ mai no s'ha portat al garrot ni a la guillotina un clept¨°man amant dels llibres— no es va disgustar per la pena que li va caure, sin¨® pel fet que es va assabentar que a Fran?a hi havia una altra primera edici¨® d'aquell llibre. Va dir: "Llavors el meu exemplar no ¨¦s ¨²nic!", i va faltar poc perqu¨¨ es condemn¨¦s a mort tot sol.

Com aquest cas, n'hi ha hagut i encara n'hi ha una pila al m¨®n, i molts estan recollits en un llibret que far¨¤ les del¨ªcies dels que busquen not¨ªcies i clar¨ªcies sobre el tema: Julio Rodr¨ªguez, Bibliofrenia (Melusina, 2010). Hi surt Magliabecchi, que va deixar a Flor¨¨ncia una biblioteca fabulosa; Richard Heber, que va haver de comprar vuit cases per allotjar els seus 150.000 volums; el notabil¨ªssim Warburg —tamb¨¦ es troba, aquests dies, una edici¨® del seu fant¨¤stic Atlas Mnemosyne (Akal, 2010)—; James Logan, fundador de la biblioteca de la universitat de Pennsylvania, o Henry Huntington, que va deixar a Pasadena, Calif¨°rnia, la seva biblioteca i es va fer enterrar en un mausoleu, dins el recinte.

Aix¨° s¨ª, amants del col.leccionisme: que no us passi com a G¨®mez de la Cortina, que es va matar en caure d'una escala alt¨ªssima per consultar un llibre seu, o com a Theodor Mommsen que, tamb¨¦ enfilat, amb una ll¨¤ntia a la m¨¤, es va cremar la cabellera cendrosa i va quedar redu?t tot ell a cendres al cap d'unes quantes setmanes a causa de les seq¨¹eles de l'accident. L'important, al capdavall, ¨¦s que la biblioteca el va sobreviure.