"La crisi no ens pot fer caure en la pura comercialitat"

Treballar en m¨²sica fa feli? V¨ªctor Garcia de Gomar. I la ciutat de Girona sembla, per ara, satisfer amb escreix el somni d'aquest bar¨ªton que va tenir clar ja fa una d¨¨cada, quan encara no tenia 25 anys, que tenia m¨¦s futur professional com a gestor musical que com a cantant d'¨°pera. "Sempre m'ha fascinat la m¨²sica i en especial la veu. Per¨° tot i haver cantat a l'Orfe¨® Catal¨¤ i en petites produccions oper¨ªstiques, la meva veu ¨¦s la que ¨¦s i no donava per fer carrera, aix¨ª que vaig fer un m¨¤ster de gesti¨® cultural on vaig con¨¨ixer la Maricarmen Palma i ella em va obrir les portes de la gesti¨® musical quan li vaig donar un curr¨ªculum i em va trucar quatre setmanes despr¨¦s per donar-me feina al Servei de M¨²sica de la Fundaci¨® La Caixa", explica el director de l'Auditori de Girona i tamb¨¦ del Festival de M¨²siques Religioses i del M¨®n, que va comen?ar dissabte passat, sobre els seus inicis.

De tracte afable, amb sentit d'humor i dotat de les virtuts de la mod¨¨stia, la paci¨¨ncia i la perseveran?a, V¨ªctor Garcia de Gomar s'ha revelar com un notable programador musical —"una bona programaci¨® no ¨¦s res sense un bon equip que la gestioni, i el meu equip ¨¦s excel.lent!", recalca—, la gesti¨® del qual ha contribu?t a dinamitzar la vida cultural de Girona.

De Maricarmen Palma i Josep Lloret, als quals reconeix com els seus mestres, afirma haver-ne apr¨¨s que en m¨²sica programar no ¨¦s ¨²nicament ajuntar concerts. "Darrere de tota programaci¨® hi ha d'haver un criteri, una l¨ªnia que li doni coher¨¨ncia. I el programador d'un festival o d'un auditori ha d'establir una forta relaci¨® amb els artistes. Ho vaig aprendre d'ells dos i s¨®n coses de les quals puc presumir al front de l'Auditori de Girona i el Festival de M¨²siques Religioses i del M¨®n", assenyala Garcia de Gomar. "Nom¨¦s d'aquesta relaci¨® personal, tot i passant pels agents art¨ªstics, en poden sorgir projectes com el del clavecinista franc¨¨s Pierre Hanta? que ens far¨¤ a Girona els propers 6, 7 i 8 de juliol on interpretar¨¤ per primer cop i en prim¨ªcia la integral d'El Clavec¨ª ben Temprat de Bach".

Hi ha altres exemples de concerts pensats en exclusiva per a Girona. Tant a l'Auditori com al festival. "No volem anar a remolc de Barcelona. La inauguraci¨® el 2006 de l'Auditori ens ha perm¨¨s no sols de tenir una programaci¨® variada, amb pres¨¨ncia de tots els g¨¨neres musicals, sin¨® tamb¨¦ que els gironins ja no s'hagin de despla?ar a Barcelona per escoltar un bon concert. Encara no disposem d'un teatre d'¨°pera com el Liceu, i potser mai el tindrem, per¨° s¨ª que tenim un centre musical on s'hi pot escoltar des d'orquestres simf¨°niques fins a conjunts de pop i rock".

L'Auditori de Girona, tamb¨¦ un din¨¤mic centre de congressos, disposa de 650.000 euros per programar, sense comptar en aquesta xifra el pressupost del Festival de M¨²siques Religioses, de 400.000 euros aquest any. "Fem al voltant de 70 concerts per temporada, aproximadament la meitat de m¨²sica cl¨¤ssica i la meitat de moderna, i tenim convenis amb l'Orquestra de Girona, la de Cadaqu¨¨s, que ¨¦s el conjunt resident de l'Auditori, la Simf¨°nica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), la Simf¨°nica del Vall¨¨s i el cicle de concerts Ibercamera, que t¨¦ una temporada pr¨°pia a Girona, diferenciada de la que fa a Barcelona", explica el director. "Aquests acords ens permeten de normalitzar el repertori, en especial el de m¨²sica simf¨°nica, que no era present a la ciutat per manca d'un espai adient. Nom¨¦s cal dir que fins al setembre del 2008 a Girona no s'havia tocat mai la Cinquena de Beethoven!".

Alerta V¨ªctor Garcia de Gomar de les perversions a qu¨¨ poden abocar la crisi. "No ens pot fer caure en la pura comercialitat a l'hora de programar. No podem perdre de vista que hi ha m¨²siques que necessiten suport, com la contempor¨¤nia i la promoci¨® de la creaci¨® i els joves valors. Un auditori ha de ser un generador de creativitat, encara que els recursos siguin limitats, com els nostres, que amb la crisi hem perdut un 35% del pressupost que ten¨ªem fa tres anys. Esperem poder superar la crisi, estabilitzar el pressupost i tenir prou recursos per fer m¨¦s producci¨® pr¨°pia", ambiciona.