Pickwick i la pol¨ªtica

A mitja tardor tindrem de bell nou l'avinentesa —baldament ho lleg¨ªssim solament als diaris en un pa¨ªs lluny¨¤, bo i quedant estalvis d'espectacles massa vius i colpidors— de veure els dos grans partits pol¨ªtics dels nostres encontorns adelerats, com ¨¦s cosa comuna cada quatre anys, per veure qui s'emporta el peix al cove, dit en expressi¨® m¨¦s habitual: qui guanya les eleccions parlament¨¤ries, posat que al parlament s'hi parli m¨¦s que no s'hi crida.

Succeir¨¤ all¨° mateix que s'esdev¨¦ en un cap¨ªtol tan fam¨®s com els altres de la celebrada traducci¨® de Josep Carner d'Els documents p¨°stums del club Pickwick, de Dickens —versi¨® que alguns critiquen perqu¨¨ hi ha massa inventiva i escassa fidelitat, com si no es pogu¨¦s dir, igualment, que en la feina de Carner hi ha tanta inventiva de llengua catalana com no es pugui servar m¨¦s gran fidelitat en aquest m¨®n a una o altra llengua. El llibre encara el trobareu, si escau, a tota llibreria de patent.

'La pol¨ªtica es fa avui de la mateixa manera que la pintava Dickens als seu 'Pickwick'

?s el cap¨ªtol XIII, de t¨ªtol llarg com feia Dickens, a la moda dels t¨ªtols dels roman?os del segle divuit¨¨: "Una mica de descripci¨® d'Eatanswill; de l'estat dels partits que s'hi oposaven; i de l'elecci¨® d'un membre que serviria al parlament aquell antic, lleial i patri¨°tic districte". Havent les coses no pas canviat substancialment entre el primer ter? del dinov¨¨ i els nostres dies, tot en la lectura del cap¨ªtol ser¨¤ lli?¨® de gran profit per a les ¨¤nimes despertes, aquelles que de tot s'ennoven i de tot en treuen experi¨¨ncia, per¨° encara m¨¦s dels llibres estampats: com si aix¨° que en diem tristament "la realitat" fos m¨¦s aviat la narraci¨® esquifida dels fastos que presenta, quasi aut¨°noma, la literatura, ella mateixa.

Passa amb els llogarrets com passa als pa?sos d'embalum, i per aix¨° aquestes paraules de Dickens, a la novel.la que comentem cada final del mes de Juli C¨¨sar, tenen una vig¨¨ncia indesmentible (vegeu el neologisme, com n'hi ha tants a la prosa de Carner): "Sembla, doncs, que el poble d'Eatanswill, com el de moltes altres ciutats petites, es considerava de la m¨¦s gran i poderosa import¨¤ncia, i que cada home d'Eatanswill, conscient del pes que comportava el seu exemple, es sentia obligat a unir-se, en cos i ¨¤nima, a un dels dos grans partits que mig partien la ciutat: els Blaus i els Grocs. B¨¦ doncs, ni els Blaus no perdien avinentesa d'oposar-se als Grocs, ni els Grocs d'oposar-se als Blaus, i la conseq¨¹¨¨ncia era que sempre que Grocs i Blaus es trobaven en una p¨²blica reuni¨®, a la casa de la vila, a la fira o al mercat, esclataven entre ells baralles i paraulades".

Pickwick, rodanx¨®, i amb ell els altres tres de la colla, passen —com sempre, per amor de novetat— un dia d'eleccions en aquell lloc. A mig cap¨ªtol un informador assabenta un dels candidats que, despr¨¦s del m¨ªting, hi haur¨¤ del cert "vint homes rentats a la porta del carrer, perqu¨¨ els estrenyeu la m¨¤, i sis criatures a bra? perqu¨¨ els doneu un copet a la clepsa... I potser, benvolgut senyor, si pogu¨¦ssiu —no vull pas dir que sigui indispensable—, per¨° si pogu¨¦ssiu combinar de besar-ne un, es produiria una gran impressi¨® entre la multitud". No hi falta tampoc, atesa l'¨¨poca ja plena de periodisme, un bon esment d'aquest poder: "La Gaseta advert¨ª els lectors d'Eatanswill que els contemplava no solament Anglaterra, sin¨® tot el m¨®n civilitzat, i L'Independent demanava si els electors d'Eatanswill eren la gran gent que feia creure llur reputaci¨®, o b¨¦ instruments baixos i servils, igualment indignes del nom d'anglesos i de les benediccions de la llibertat". I acaba el consell amb un dicteri: "La premsa ¨¦s un enginy molt poder¨®s".

Hom s'admira que un jove de vint-i-quatre anys tingu¨¦s una capacitat tan gran de resumir coses de tan alta, suposada, seriositat, amb el punt d'ironia, m¨¦s encara de fac¨¨cia, de qu¨¨ van plenes les p¨¤gines del llibre dickensi¨¤, i encara m¨¦s els fulls de la traducci¨® del nostre pr¨ªncep de les lletres.