'Okupa' Laporta

Albert Vicens, exvicepresident del Bar?a, acostuma a recordar que la vict¨°ria de Laporta a les eleccions del 2003 va ser una anomalia del sistema. Laporta dif¨ªcilment hauria estat president blaugrana sense Gaspart, de la mateixa manera que el triomf de Rosell s'explica a partir de Laporta. La gesti¨® de Gaspart va ser tan dolenta que els socis van optar pel foc nou. El clima d'excitaci¨® viscut pel barcelonisme va condemnar la candidatura de Bassat, que aplegava el poder pol¨ªtic (Roca i Junyent), econ¨°mic (Salvador Alemany) i esportiu (Guardiola), i afavor¨ª l'alternativa regeneradora dels power point liderats per Laporta. L'elecci¨® de Rosell significa d'alguna manera el triomf de la societat civil catalana i, per tant, la sensaci¨® des de l'oficialitat que les coses han tornat a lloc.

El laportisme no va tenir continu?tat perqu¨¨ no s'estabilitz¨¤ com a grup social, com sost¨¦ Anton Maria Espadaler, i despr¨¦s de no poder optar a la reelecci¨®, ara es presenta com a candidat a la Generalitat per Solidaritat Catalana. Tal com ja va passar amb el Bar?a, Laporta s'ofereix com a alternativa a la somnol¨¨ncia, a l'esgotament pol¨ªtic de Catalunya, a la terra cremada, i recupera el seu perfil de Braveheart, a fi de mobilitzar l'electorat independentista.

Tot i el seu passat com a l¨ªder d'Elefant Blau ?plataforma d'oposici¨® a N¨²?ez? i la seva milit¨¤ncia en moviments vinculats a l'independentisme, l'actitud de Laporta ha provocat moltes interpretacions i el rebuig de l'establishment, que el considera un populista. Tinguin ra¨® o no, els poders f¨¤ctics farien b¨¦ de no menystenir-lo si no volen que l'expresident del Bar?a irrompi en la pol¨ªtica ?recuperant la terminologia de Vicen?? com l'okupa que ja va sorprendre el futbol.