"La virtut de Barcelona ¨¦s que encaixa el que sigui"

La Rambla, el Caf¨¨ de l'?pera, la nit, la joventut...". R¨¤pid com un llamp. Per qu¨¨ ¨¦s la primera imatge que li ve al cap de Barcelona? "Un ¨¦s del moment en qu¨¨ fixa la seva personalitat; jo s¨®c dels anys 50 i dels 60; els 2000 els visc, per¨° no en s¨®c". I qu¨¨ passava al Caf¨¨ de l'?pera? "Hi xerrava de poesia amb un amic, per¨° el m¨¦s important ¨¦s que, a banda de nosaltres, hi havia una tert¨²lia de ca?adors comerciants del barri i un vellet, envoltat de putes grans, per¨° davant de qui de tant en tant li desfilaven d'altres perqu¨¨ els donava un rudimentari angl¨¨s per entendre's amb els mariners de la Sisena Flota". Els dimonis imperialistes? "Ens van alegrar la joventut duent-nos el jazz i als portaavions amb llanxes que esper¨¤vem 200 persones...".

'Cal anar cap a la independ¨¨ncia; mana cada cop m¨¦s l'Espanya dolenta de Machado'

'Els homes hem d'aprendre a viure sense mites'

'El nou poemari cont¨¦ els versos m¨¦s durs; he tancat un cicle'

'Turistes i immigrants tamb¨¦ tenen pares que moren i il.lusions'

'La Sagrada Fam¨ªlia t¨¦ tota la ronya i la lluentor del pa¨ªs'

Joan Margarit (Sana¨¹ja, 1938) t¨¦ un poema titulat La meva Oda a Barcelona, per¨° la de deb¨°, com les de Maragall ("s'ha fet un pont de Verdaguer a Carner, quan ¨¦s el gran poeta d'abans de la Guerra Civil; el llegeixo i l'admiro") i Pere Quart, en el seu cas ¨¦s un llibre gruixut, Barcelona amor final. All¨¤ hi aplega tots els poemes que ha dedicat a aquesta ciutat, que enguany li agraeix escollint-lo el pregoner de la Festa Major. Com que la vida ha deixat l'escriptor i professional del c¨¤lcul d'estructures ben pur de principis, el periodista no ha tingut acc¨¦s al preg¨® que llegir¨¤ Margarit aquesta tarda ("es donar¨¤ a la sortida; ho ha d'entendre") ni tampoc al seu nou poemari, No era lluny ni dif¨ªcil (Proa) on, sembla, el rapsode segueix passejant per la ciutat contemplant "un passat que ja no fa mal". Una indoloritat, un optimisme ("em costa a la meva edat ser negatiu") que aplica a Barcelona.

Pregunta. Qu¨¨ dir¨¤ a la ciutat?

Resposta. Versos que he fet sobre ella i en recitar¨¦ dos de nous (un sobre la mani del 10 de juliol i un altre sobre el Parlament), per¨° abans haur¨¦ llegit un text en prosa on crec que ja em toca dir alguna cosa sobre la independ¨¨ncia: cal fer un pas cap enll¨¤ i ja per un problema econ¨°mic i social, en un context on cada vegada mana m¨¦s la dolenta de les dues Espanyes famoses de Machado.

P. Tant innovador com el fet que el pregoner visqui a Sant Just Desvern. Com va anar aix¨°?

R. Doncs, vaig anar-hi el 1975 perqu¨¨, com avui, no em podia pagar un pis; per¨° jo s¨®c i visc a Barcelona, perqu¨¨ s¨®c a l'?rea Metropolitana de Barcelona i metr¨°poli vol dir ciutat. El que passa ¨¦s que vivim en la cultura de l'eufemisme.

P. A la seva obra hi ha gaireb¨¦ un centenar de poemes dedicats a la ciutat; a Barcelona l'ha cantada molta gent, a difer¨¨ncia d'altres urbs. Alguna explicaci¨®?

R. El mar: no ¨¦s com l'aire, per¨° li va al darrere. Com que en t¨¦, la ciutat no queda tancada en si mateixa sin¨® que passa a ser un semicercle, oberta.

P. Hauria canviat molt la fisonomia de la ciutat amb el nou disseny de la Diagonal? Es trencaria el m¨ªtic Eixample?

R. La virtut d'una ciutat com Barcelona ¨¦s que ho encaixa tot, gaireb¨¦ li pots fer el que vulguis; la seva pot¨¨ncia est¨¤ per damunt dels canvis. Cal vigilar sempre, per¨° en aquest sentit, Barcelona ja est¨¤ feta; a m¨¦s, en una ciutat has de poder enderrocar i canviar coses, tamb¨¦; la ciutat es ref¨¤ constantment, com les c¨¨l.ules. El riu de la vida.

P. O sigui, que no seria gaire cr¨ªtic amb la iniciativa.

R. No. Per definici¨®, a un conservador no se li pot donar tot el poder; el mite de l'Eixample de Cerd¨¤ est¨¤ b¨¦ per¨° els mites tamb¨¦ fan mal, a vegades. Nietzsche s'equivocava. Els homes hem d'aprendre sense mites; el meu darrer poemari ¨¦s aix¨°, un llibre sobre la soledat necess¨¤ria per caminar sense mites.

P. Sona dur.

R. S¨ª, s¨®n poemes dels m¨¦s durs que he escrit mai, al costat d'una tendresa que nom¨¦s tenim els vells; vaig al l¨ªmit de la meva construcci¨® po¨¨tica: amb No era lluny ni dif¨ªcil tanco el cicle que conformen C¨¤lcul d'estructures, Casa de Miseric¨°rdia i Misteriosament feli?; ara, haur¨¦ de comen?ar de nou en una altra direcci¨®, potser l'¨²ltima direcci¨® que em ser¨¤ concedida.

P. Valent: caminar sol en moments de radicalisme religi¨®s.

R. Societat laica, sempre. Aix¨° que el meu d¨¦u ¨¦s el m¨¦s gran del m¨®n... Viure amb temor de qualsevol d¨¦u ¨¦s viure en inferioritat. Qu¨¨ li passa a una persona sola i sense mites? Aix¨° ¨¦s el desafiament de la vida; d'aix¨° faig els meus poemes.

P. Qu¨¨ fa a i amb la ciutat? ?s un fl?neur com Baudelaire?

R. No, al contrari: m'assec en un lloc i veig passar la ciutat davant meu: agafo el cotxe, el deixo en un p¨¤rquing del centre, m'assec i despr¨¦s acabo, inevitablement, en un caf¨¨ amb llibres o escrivint poemes. Jo he estat sempre al carrer...

P. Per¨° tamb¨¦ a dins de les cases de la gent. A Arquitectura, poema d'Estaci¨® de Fran?a, descriu com viu de malament una gent.

R. S¨ª, all¨° era al Tur¨® de la Peira, quan va esclatar la crisi de l'aluminosi: f¨¨iem els informes i havia de visitar la gent a casa seva a veure les bigues... S¨ª, conec l'altra anatomia de Barcelona, ¨¦s clar. Hi veia gent emprenyada, en les tasques m¨¦s dom¨¨stiques i ¨ªntimes que es pugui imaginar, gent que em considerava un instrument del capitalisme que els havia fet all¨°... La imatge m¨¦s dura, per¨°, era la de veure els avis davant la tele, aparcats all¨¤ amb aquella trista llum d'hivern.

P. La vida ¨¦s dual...

R. Amb la teva ciutat la relaci¨® sempre ¨¦s d'amor-odi: la meva Barcelona tamb¨¦ ¨¦s la del meu avi venint a peu al XIX des de Castellbisbal; la meva ¨¤via fent de minyona i portant una pensi¨® i caient-li el meu pare dels bra?os en una paella amb oli i la seva cara cremada que vaig veure sempre.

P. I el turisme massiu?

R. S'ha d'aprendre a viure aqu¨ª i, ara, ¨¦s el m¨®n nou. Va ser molt m¨¦s b¨¨stia la immigraci¨® dels anys 50 que el turisme; l'¨¨poca porta aix¨°: romanesos i pakistanesos i turistes alhora, s¨ª, amb cal?otets lamentables, per¨° tamb¨¦ tenen fills i pares que moren i il.lusions. I cal adaptar-se a tot plegat; i que consti que la meva adaptaci¨® tamb¨¦ admet la lluita, per¨° la vida ¨¦s aix¨°, el resultat d'aquesta lluita... M'aterraria que el rellotge de Barcelona es par¨¦s.

P. O sigui que paci¨¨ncia...

R. El que proposo ¨¦s que tamb¨¦ cal afrontar les coses i que un ha de resoldre-les. L'estat del benestar ha portat al fet que la gent creu que tots els problemes i defectes s¨®n dels altres. L'ensenyament hauria d'entrar fort aqu¨ª: el primer punt de l'educaci¨® d'un nen hauria de ser: 'Del que et passi a la vida, la culpa ¨¦s teva'; i el segon, 'Aqu¨ª ning¨² et regala res, ni la llibertat'. Cal treballar amb el que tens: la meva intensitat de vida i amor amb Barcelona no dep¨¨n de qu¨¨ fem amb la Diagonal; els somnis... Massa somnis ha tingut Catalunya; somni ¨¦s la paraula que m¨¦s vegades surt a la poesia catalana; basar-se en el somni ¨¦s llen?ar benzina a la foguera.

P. Un lloc on portar a qui no conegui Barcelona i que en simbolitzi l'ess¨¨ncia?

R. La Sagrada Fam¨ªlia: ¨¦s l'obra de l'arquitecte catal¨¤ m¨¦s gran i reuneix tota la bogeria, seny, capacitat, incapacitat, ronya i lluentor del pa¨ªs. Els afegitons posteriors o la mateixa fa?ana que va fer Gaud¨ª s¨®n superflus, si ¨¦s vol; l'ess¨¨ncia est¨¤ en la nau; el temple ¨¦s dins, no a fora.

P. Val. Un lloc m¨¦s tranquil?

R. Qualsevol caf¨¨. S¨ª, home: malament si cal silenci i recolliment; i qui diu silenci per escriure un poema diu silenci per viure.