Chom¨®n, el truc del cinema

SEGUNDO DE CHOM?N,

EL CINE DE LA FANTAS?A

Filmoteca de Catalunya /

Cameo (edici¨® en catal¨¤,

castell¨¤ i angl¨¨s). 21,95 euros

La Filmoteca i Cameo han editat un DVD amb 31 t¨ªtols de Segundo de Chom¨®n, un cineasta aragon¨¨s que va treballar a Barcelona, Par¨ªs i It¨¤lia durant la primera ¨¨poca del cinema. El 1895, els Lumi¨¨re van fer la sessi¨® inaugural d'aquest nou invent que, sense que els mateixos creadors s'ho imaginessin, va convertir-se en una nova ind¨²stria de l'espectacle i un art. La primera pel.l¨ªcula que ens presenta el DVD ¨¦s del 1903 i, la darrera, del 1912. Aquestes dates s'han de tenir molt presents a l'hora de valorar la feina de Chom¨®n. Retreure-li que els seus llun¨¤tics s¨®n del 1908 quan Meli¨¨s havia fet el seu viatge a la lluna el 1902, no t¨¦ sentit. Som en una ¨¨poca on les pel.liculetes —ho dic pel metratge— s¨®n una atracci¨® i com als escenaris de les variet¨¦s tothom balla el mateix cancan. La q¨¹esti¨® ¨¦s fer-ho b¨¦. I Segundo de Chom¨®n va ser un artes¨¤ meritori que va manejar amb una rara habilitat aquesta nova m¨¤quina de fabricar imatges en moviment. Tant, que va convertir-se en un especialista apreciat de trucatge i coloraci¨® a Path¨¦.

Repassar el material que presenta el DVD, del que nom¨¦s podem recriminar que no hi hagi cap documental extra sobre el cinema de l'¨¨poca, ¨¦s una manera d'apreciar l'evoluci¨® del llenguatge cinematogr¨¤fic. Sempre s'ha dit que a Europa el cinema va estar massa pendent d'homologar-se al teatre, i aix¨° va encaixonar-lo en uns recursos narratius pobres (c¨¤mera fixa, sortida lateral dels personatges...), lluny de les seves possibilitats de construir un nou llenguatge. Als Estats Units, ja al 1903, Edwin S. Porter explicava amb una desimboltura in¨¨dita l'assalt i robatori en un tren. N'hi ha prou de comparar-lo amb una pe?a de Chom¨®n d'aquell mateix any, Los h¨¦roes del sitio de Zaragoza, per adonar-se que parlen dos idiomes diferents. Porter ja proposa trencar amb els tableaux per seguir una acci¨® i dirigir la mirada de l'espectador amb la c¨¤mera. No es limita a bellugar comparses en un quadre fix.

?bviament, el millor Chom¨®n ¨¦s l'apassionat en aprofundir els recursos del cinema per fer m¨¤gia i que els acr¨°bates facin figures impossibles, o que les noies es transformin en papallones. El cinema com a truc. No ¨¦s gens estrany que s'entengu¨¦s d'aquesta manera quan un dels grans cineastes de l'¨¨poca, Meli¨¨s, era un mag que feia els seus espectacles al teatre Robert Houdin. El cinema semblava que nom¨¦s podia ser una altra manera, molt potent, de serrar una dama. ?s en aquesta faceta on el cinema de Chom¨®n encara ara meravella. De totes maneres, en alguns films, com a El Hotel el¨¦ctrico (1908), on els objectes es belluguen sense intervenci¨® humana, introdueix al mateix temps la comicitat i l'amena?a d'un m¨®n aut¨°nom que et pot assetjar, i camina cap a un cinema m¨¦s narratiu. A poc a poc, Chom¨®n integrava la seva habilitat per construir efectes m¨¤gics en una primerenca voluntat narrativa. Al DVD l'acompanya un bon text de Joan M. Minguet Batllori de qui la Filmoteca va editar un documentat llibre sobre aquest singular personatge i pioner del cinema.