Les lli?ons d'una pla?a

Una nova pla?a, encara per definir ?de fet, actualment ¨¦s una pista de b¨¤squet?, ha aparegut al carrer de Valldonzella. Singularment, les quatre fa?anes estan fetes pr¨¤cticament amb nom¨¦s un edifici cadascuna, i el que crida l'atenci¨® no ¨¦s tant la manera com ha sorgit, sin¨® les fa?anes que formen aquesta pla?a per batejar. Un d'aquests costats, el del passatge de Sant Bernat, ¨¦s la fa?ana d'un edifici d'habitatges composada amb finestres iguals i disposades regularment. La fa?ana, constru?da ja fa uns anys, sembla que s'hagi anticipat a aquesta nova situaci¨® en fer que el seu coronament, malgrat el pendent del passatge, fos horitzontal i sense esglaonaments, cosa que ara s'agraeix.

La fa?ana de l'esgl¨¦sia de Montalegre, que abans no es podia apreciar, resulta la millor

El costat del carrer de Valldonzella ¨¦s una potent fa?ana formada per l'esgl¨¦sia de Santa Maria de Montalegre i una de les naus de la Casa de la Caritat. ?s un conjunt vigor¨®s i heterogeni, per¨° homogene?tzat per la singularitat i la dimensi¨® dels seus elements. Amb unes finestres de gran mida i la pres¨¨ncia de les teulades, resulta potser el millor d'aquesta nova pla?a, que abans no es podia apreciar per manca de perspectiva. L'exemple resulta quasi escolar i ¨¦s la demostraci¨® palpable que la fa?ana ¨¦s part de l'edifici, per¨° pertany a la pla?a. ?s la mateixa fa?ana que abans, per¨° ara sembla nova. El perfil pla de l¨ªnies obliq¨¹es de les cobertes de la nau, de la fa?ana de l'esgl¨¦sia o del cimbori, es veuen com si s'haguessin "desplegat", fins a adquirir volum.

Al costat oposat s'aixeca el Dispensari Antitubercul¨®s (1934-38), un edifici del GATCPAC, que veiem tamb¨¦ des d'un punt de vista nou. Ara, el pati del Dispensari queda a la vista des d'un costat ins¨°lit, i apareix en primer terme la seva tanca i les mitgeres de la casa del conserge i la d'una de les escales del cos alt, tot separat de la pla?a, a una cota m¨¦s baixa, per una estreta franja de s¨°l. ?s paradoxal que aquest edifici, constru?t com un exemple de la manera d'intervenir de l'arquitectura moderna al barri antic, i sent un model que preconitzava l'obertura d'espais lliures al teixit de la ciutat m¨¦s densificat, esponjant-lo, com proposava el Pla Maci¨¤, ara resulti una v¨ªctima de la seva pr¨°pia medicina. El Dispensari est¨¤ en espera d'una intervenci¨® o d'una reparaci¨® si es vol, per adequar-se a aquesta nova situaci¨® que en certa manera ell mateix encoratjava. Aquesta s'hauria de resoldre d'una manera convincent ja que Barcelona ¨¦s el lloc on s'han fet m¨¦s exposicions, elaborat textos i fet revisions cr¨ªtiques sobre l'arquitectura del GATCPAC i, per cert, sense cap controv¨¨rsia. Aix¨ª doncs, haur¨ªem de saber qu¨¨ fer amb un edifici com aquest, exposat a una nova situaci¨® urbana que confiem que no sigui el fruit de voler a?llar muse¨ªsticament "l'objecte" Dispensari. No podem acabar tenint la sensaci¨® que la teoria elaborada a partir d'aquest per¨ªode de l'arquitectura racionalista i el profund coneixement hist¨°ric d'aquest no resulten esterilitzants i ens impedeixen intervenir en un edifici aix¨ª. La franja sense edificar que el separa de la pla?a permet pensar encara en un resultat a l'altura de les circumst¨¤ncies. De moment, el quart costat, ve¨ª del Dispensari, ocupat per la biblioteca de la Blanquerna, no sembla aportar una millora a aquesta visi¨®, m¨¦s aviat agreuja el problema amb les seves alineacions t¨ªpiques de l'ortod¨°xia moderna, apareixent com un objecte a?llat i insensible a la topografia com al complex espai urb¨¤ que ocupa, amb l'excepci¨® de la seva fa?ana de vidre que sobresurt del cos de la biblioteca, en un gest que recorda el d'un porter aturant un penal.

?s un fet digne d'observaci¨® veure com una vella fa?ana fruit de diverses conting¨¨ncies, i pensada per un carrer (Valldonzella), doni millors resultats davant d'un espai obert que els edificis pensats per fomentar els espais lliures. Tot plegat, ens fa recordar el que deia l'arquitecte portugu¨¨s Fernado T¨¢vora fa uns anys: "Em arquitectura, o contr¨¢rio tamb¨¦m ¨¦ verdadeiro".