Alpha rediviva
Amb let¨ªcia rebem, els amants dels llibres bons i cl¨¤ssics, la not¨ªcia que Editorial Alpha ha repr¨¨s l'activitat despr¨¦s de decennis de llanguiment, temps en qu¨¨ els lectors potser encara han trobat, a les llibreries de vell, les magn¨ªfiques versions, no de Petrarca, a c¨¤rrec d'Osvald Cardona, per¨° s¨ª de Racine, de la m¨¤ de Vallespinosa, o d'Els Lus¨ªades, a c¨¤rrec de Miquel Dol? i Guillem Colom. La reedici¨® d'aquesta ¨²ltima, acompanyada d'un llibre in¨¨dit en catal¨¤, les Converses d'emigrats alemanys, de Goethe, s¨®n les dues joies amb qu¨¨ es presenta al p¨²blic catal¨¤ l'Editorial Alpha rediviva: ¨¦s evident que Francesc Guardans, fill de Ramon i n¨¦t de Francesc Camb¨®, s'ha proposat de restaurar seriosament l'ideal bifront del seu avi: mai negligir les finances, per¨° tenir cura incessant de les empreses que m¨¦s han ennoblit la mem¨°ria del patriarca de Besal¨² i de Verges. Dit aix¨°, parlarem avui del llibre de Goethe ja esmentat, en traducci¨® brillant¨ªssima, d'exquisit regust neocl¨¤ssic, del director de la col.lecci¨®, Ra¨¹l Garrigasait, Barcelona, Alpha, 2010.
'Vet aqu¨ª una obra mestra poc coneguda de Goethe'
Goethe va ser un enemic declarat, tota la vida —que es va acabar quaranta anys abans que Bismarck fund¨¦s la Confederaci¨® pr¨¨via a la fundaci¨® de l'Estat alemany— de la Revoluci¨® que els francesos havien endegat amb molt de rebombori l'any 1789. (A Napole¨® va estalviar-lo, perqu¨¨ li va semblar que posaria ordre en tant de desgavell.) Ens consta que Schelling o H?lderlin, per exemple, van plantar, a T¨¹bingen, l'arbre de rigor en homenatge als fets que donarien pas a una nova era de la hist¨°ria. Goethe, esc¨¨ptic, ol¨ªmpic i dinasta del Duc de Weimar-Sax¨°nia, no en va plantar cap. Va esperar els esdeveniments, i, com ¨¦s sabut, aquests no van trigar a produir-se sobre el mateix camp dels principats d'Alemanya. Per¨° fins a la mort del seu amic Schiller —que tampoc no va destacar per la seva veneraci¨® dels sans-culottes—, Goethe no va parar de deixar empremtes del seu malestar davant aquesta enorme convulsi¨®. Aix¨ª, per exemple, despr¨¦s de lloar les virtuts del nou r¨¨gim —la llibertat i la igualtat— als primers trenta-nou versos del cant VI de Hermann i Dorothea, l'autor enceta el que fa quaranta amb aquestes paraules: "Per¨° el cel de seguida es va cobrir". Goethe devia tenir al cap la tempestat de Robespierre —i l'¨¨poca del Terror—, home que justament cap a aquell temps (1794) el va perdre a la guillotina.
Amb aquests precedents, l'autor va redactar, a la manera rom¨¤nica de Boccaccio o del m¨¦s pr¨°xim Fran?ois de Bassompierre, aquestes Converses d'emigrats alemanys: l'any 1793, quan les tropes franceses van ocupar la riba esquerra del Rin, una baronessa de renom, i amb ella la fillada, una colla d'amics, dom¨¨stics i majordoms, es veu obligada a refugiar-se en una propietat segura. Hi ha un nebot, al comen?ament de l'obra, que es proclama sense embuts addicte a les idees revolucion¨¤ries; per¨° la resta de la fam¨ªlia, que estima la cond¨ªcia, el fa callar. Llavors la baronessa, com si es trobessin all¨¤ a causa d'una epid¨¨mia —com a la Flor¨¨ncia del XIV assotada per la pesta—, demana a uns quants dels congregats que expliquin hist¨°ries per tal de passar agradablement hores i estona.
No hi falten voluntaris, i, en total, s'expliquen sis hist¨°ries, o sis contes, amb un altre d'afegit al final, enigm¨¤tic, sens dubte a l'espera que Goethe arrodon¨ªs tot el projecte, cosa que no va arribar a fer mai. Es desgranen en una progressi¨® molt interessant, que va del registre "g¨°tic-fabul¨®s", al format "nouvelle", de caire molt m¨¦s versemblant i "modern". Al capdavall, aix¨° ¨¦s el que volia la baronessa, que, a la p¨¤gina 55 d'aquesta edici¨®, engega una classe de teoria liter¨¤ria que no t¨¦ preu: vol hist¨°ries unit¨¤ries, sense fal¨°rnies, amb pocs personatges, poques accions, contenci¨® dels sentiments i severitat moral. Aix¨° incl¨°s, considero aquest llibret una obra mestra desconeguda i n'elogio altra vegada la versi¨®. Avui els traductors s¨®n els qui m¨¦s dominen la llengua a Catalunya.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.