"Tenim dret a la mem¨°ria i a l'oblit"

Som gent pac¨ªfica / i no ens agrada cridar". Aquell esl¨°gan tan repetit ens retorna un munt de records. ?s el que passa a No parlis de mi quan me'n vagi (Emp¨²ries), de Merc¨¨ Ibarz.

Valentina Morera, fot¨°grafa, que signa com a Mo, convida a sopar quatre amics de fa 30 anys: Isi, que s'ha convertit en una bur¨°crata; Rat, el m¨¦s revolucionari de tots, que es dedica a invertir els diners dels rics i que entra i surt dels jutjats per estafa; Nela, que va fugir cap al nord i es va fer etarra, la van detenir i va anar a pres¨® i no l'han tornat a veure; i Nil, un dibuixant de c¨°mics per a adults, que no coneix els altres tres. La novel.la t¨¦ moltes lectures. La narradora en primera persona interv¨¦ quan li escau. Diu: "Faig de cronista d'una altra vida que tamb¨¦ va ser la meva". Amb ella i els seus personatges, vius i morts, com explica Valentina, fem un recorregut en el temps, des dels anys setanta fins al Tripartit.

'A 'No parlis de mi quan m'en vagi? tot ¨¦s ficci¨®, per¨° res no ¨¦s inventat'

Tamb¨¦ ens passegem amb ells per Barcelona. Tornem a gaudir de totes aquelles can?ons que configuren la banda sonora de No parlis de mi quan me'n vagi. "He treballat com si fes una cr¨°nica, no personal sin¨® d'ordre col.lectiu". ?s inevitable pensar que hi ha bones dosis d'autobiografia. "Tot ¨¦s ficci¨®, per¨° res no ¨¦s inventat, excepte el final". El panorama que descriu sobre els grups i grupuscles pol¨ªtics ¨¦s descoratjador: estava prohibit ser reaccionari; ser verge era pitjor que no anar a una manifestaci¨®; era una ¨¨poca inquisitorial (interrogatoris dels polis, dels companys de cel.la, dels companys de pis). "Em van expulsar de les plataformes anticapitalistes perqu¨¨, en lloc d'anar a una reuni¨®, me'n vaig anar al cine".

Per¨° aquells temps tamb¨¦ han deixat valors. "A la novel.la es parla de la vacuna antisect¨¤ria, precisament per aquelles experi¨¨ncies", explica. "Hi ha una actitud de mirar d'entendre qu¨¨ passa i sobretot de quina manera passa. Els personatges es van fent m¨¦s l¨²cids. Com ho va aprofitar cadasc¨² despr¨¦s, aix¨° ¨¦s la novel.la. Per aix¨° Valentina reuneix els vius i els morts..., i per aix¨° la novel.la es tanca amb l'aire renovat".

Tamb¨¦ ¨¦s cert que les coses no estan estudiades. "Aquella radicalitat ¨¦s pr¨°pia de la gent jove i del moment que es viu. Aquells grups i grupets podrien ser equiparables a les bandes d'ara. El poder que tenien, les relacions entre persones".

Valentina diu que va passar m¨¦s ¨¤nsia als vuitanta que als setanta. "Hi ha una amn¨¨sia col.lectiva del que va passar als seixanta, als setanta i als vuitanta. Com pots oblidar si no pots saber la realitat del que va passar. Tenim dret a mantenir la mem¨°ria i tenim dret a oblidar".

Els "fabulosos" anys de la transici¨® i els diners. "Va ser un canvi molt gran. Vam sortir de la dictadura i vam entrar en la llibertat. Per¨° amb els vuitanta va arribar l'intent de cop d'Estat, els Gal, el pelotazo... La import¨¤ncia que prenen els diners com a representaci¨® social. Tot el que som ara ve dels vuitanta. La hist¨°ria del Rat ¨¦s representativa de molts casos. Aix¨ª hem arribat a la gran corrupci¨®, i no nom¨¦s l'econ¨°mica, sin¨® a la corrupci¨® de la pr¨°pia hist¨°ria".

No parlis de mi quan me'n vagi ¨¦s tamb¨¦ una novel.la sobre Barcelona. Les passejades de la Mo, la cerca del pis de la seva vida, el moment quetira els envans i troba la llum. "Vol ser un recorregut per la ciutat. Els anys noranta va viure les grans transformacions amb euf¨°ria. Barcelona ¨¦s una ciutat adorable que s'est¨¤ tornant desconfiada. Fa massa temps que el discurs sobre la ciutat ¨¦s el de les institucions i la ciutat ¨¦s de la gent. Els meus protagonistes s¨®n com la ciutat, no saben ben b¨¦ que els passa".