Un conte de Tx¨¦khov

Thomas Mann va escriure en una ocasi¨®: "Una hist¨°ria avorrida, per mi la m¨¦s preuada de les creacions de Tx¨¦khov, ¨¦s una obra extraordin¨¤ria i fascinant que, per la seva peculiar calma i tristesa, no t¨¦ parang¨® en tota la literatura". La frase resulta molt avinent per a una contracoberta, per¨° el cert ¨¦s que Thomas Mann tenia una passi¨® semblant per una llarga dotzena de contes i narracions, i aix¨ª va expressar-ho en diverses avinenteses. Lloar una sola obra per damunt de totes les altres del seu g¨¨nere sempre desperta la sospita d'un entusiasme passatger o exagerat. Nabokov deia que la millor narraci¨® del m¨®n era La metamorfosi, de Kafka. El mateix Kafka ho deia de Michael Kohlhaas, de Kleist; Truman Capote ho deia d'Indian camp, de Hemingway; i molts autors anglesos ho han dit de The man who would be king, de Kipling. Uns quants escriptors consideren que Pedro P¨¢ramo, de Rulfo, ¨¦s la millor narraci¨® en castell¨¤ del segle XX, mentre que d'altres —incomprensiblement— l'execren. ?s com una tradici¨® ben assentada en els annals de la literatura i no cal parar massa esment a afirmacions tan categ¨°riques.

"Una hist¨°ria avorrida' ¨¦s un enorme conte curt i una escassa novel.la llarga"

Quant al llibre d'avui, Una hist¨°ria avorrida, d'Anton Tx¨¦khov (Barcelona, Min¨²scula, 2010), tota apreciaci¨® desmesurada sembla fora de lloc. Molts devots del contista rus consideren millor narraci¨®, per exemple, La sala n¨²mero sis, i d'altres La dama del gosset: al capdavall, totes s¨®n obres mestra de l'autor, i encara n'hi podr¨ªem sumar una pila. Cada compilador fa la seva tria, i de gustibus non est disputandum, i cadasc¨² per on l'enfila. El que s¨ª que pot ser motiu de discussi¨® —no arribar¨¤ a disputa— ¨¦s el fet que aquesta narraci¨® d'avui, essent com ¨¦s de gran categoria, sembla com una abreviatura del que Tx¨¦khov, possiblement, no va tenir paci¨¨ncia per escriure. ?s coneguda la tirada a la mandra d'aquest escriptor nascut a la riba del mar Azov l'any 1860, metge de professi¨®, que va escriure una llarga s¨¨rie de narracions curtes, un altre reguitzell d'obres dram¨¤tiques de primera fila —com L'oncle V¨¤nia o Les gavines—, per¨° nom¨¦s dues mitges novel.les. Podr¨ªeu dir: no tots els escriptors conreen amb excel¡¤l¨¨ncia tots els g¨¨neres. Per¨° en el cas de Tx¨¦khov un t¨¦ de vegades la impressi¨® que tenia molt sovint idees per donar cos a novel¡¤les extenses, i que, per la circumst¨¤ncia ajaguda que ja hem dit, les deixava redu?des a la categoria i l'extensi¨® d'un conte.

Aquest ¨¦s el cas d'Una hist¨°ria avorrida. Un metge (com l'escriptor mateix), el reconegut professor de medicina i cient¨ªfic Nikolai Step¨¤novitx, mimat per fam¨ªlia i societat, pateix insomni. A causa d'aix¨° s'enderia en pensades que li acaben d'escampar la son, deixant el terreny lliure a tota mena de cab¨°ries: entre elles, un pensament molt obsessiu en la mort. T¨¦ una dona fidel, dos fills —la noia, enamorada d'un tal Gnekker de qui no arribarem a saber-ne res de res, llevat que al final es casa amb la noia furtivament— i una afillada, K¨¤tia, que t¨¦ tirada a l'art i a les extravag¨¤ncies. L'acci¨® hi ¨¦s petita i, per tant, sembla que n'hi hagi prou amb un centenar de p¨¤gines. Per¨° no ¨¦s el cas: Nikolai Step¨¤novitx viu un destret d'una enorme intensitat, que ¨¦s el que hi ha entre els fastos d'una vida celebrada i la sensaci¨® que els seus dies no han de trigar a acabar-se. En aquest panorama, naturalment, hi juga un paper de gran import¨¤ncia l'afillada artista, perqu¨¨ l'art, com sap tothom (Hegel encara m¨¦s) es troba molt a la vora de la religi¨® i apunta, com les grans creences, al m¨¦s enll¨¤. Amb aquesta mat¨¨ria —aqu¨ª vol¨ªem arribar— caldria un altre g¨¨nere diferent del conte o la nouvelle: caldria, justament, la novel.la. Aix¨° no vol dir solament m¨¦s p¨¤gines. Vol dir entrar m¨¦s a fons en les ang¨²nies de Nikolai, donar m¨¦s extensi¨® als di¨¤legs del metge amb l'artista, ampliar els mon¨°legs interiors del protagonista, i potser m¨¦s coses. L'obra ¨¦s espl¨¨ndida, com va dir Thomas Mann, per¨° Tx¨¦khov ens hauria fet un gran favor dedicant-hi m¨¦s hores de treball. Ai, la mandra!