Barcelona de postal

Si l'¨¤nima de Barcelona ¨¦s com ¨¦s potser cal atribuir-ho, per exemple, al fet que va canviar el cinema Letamendi per la delegaci¨® d'Hisenda i, el 1921, les instal.lacions del Saturno Park de la Ciutadella, amb el seu water chute i la fastuosa pista de cotxes el¨¨ctrics, per uns jardins amb la prof¨¨tica escultura El desconsol que acabarien fent de rebedor del Parlament. Riure i oci, per impostos i pol¨ªtica: mal negoci. O perqu¨¨ va deixar que Sant Gervasi, pessebre de torretes baixes, fos esberlat per un carrer com Balmes; perqu¨¨ va deixar que el carrer Muntaner perd¨¦s els seus horts; o perqu¨¨ el Putxet mig frond¨®s, mig pelat, s'emplen¨¦s fins dalt d'edificis d'habitatges.

De tot aix¨° hi ha imatges. Per b¨¦ o per mal, la transformaci¨® de la ciutat escanyada i pr¨¨via a les agregacions a la metr¨°poli moderna (fins on van deixar-li fer a Cerd¨¤) va tenir un parell de cronistes gr¨¤fics impagables, el catal¨¤ ?ngel Toldr¨¤ Viazo i el franc¨¨s Lucien Roisin. Ambd¨®s els caracteritzaria una t¨¨cnica delicada i poc usual en una ¨¨poca sense grans aparells: les imatges panor¨¤miques de 180 graus.

"Eren una seq¨¹¨¨ncia de dues o tres instant¨¤nies molt ben enganxades, sense que es veiessin els elements de sutura", apunta el periodista i cronista de la ciutat Llu¨ªs Permanyer, que comenta els dos primers i recents volums de la s¨¨rie Barcelona panor¨¤mica (editorial Efad¨®s), amb 90 imatges de la ciutat cadascuna, a partir de les postals de Toldr¨¤ i Roisin. Per¨° ambd¨®s tenen l'atractiu que una tercera part de les il¡¤lustracions s¨®n panor¨¤miques in¨¨dites, impreses en l¨¤mines desplegables de 85 cent¨ªmetres. L'historiador Daniel Venteo posa tamb¨¦ peus a d'altres instant¨¤nies de Roisin i tra?a una biografia del personatge a La Barcelona de Roisin (Viena). Tres viatges fascinants.

La pla?a de Catalunya (batejada pel poble, no per V¨ªctor Balaguer, i de les m¨¦s grans d'Europa quan es va estrenar) ¨¦s gaireb¨¦ el punt de sortida dels tres itineraris en blanc i negre. Polsosa i mal girbada (Cerd¨¤ no l'havia prevista com a pla?a) criden l'atenci¨® a la instant¨¤nia de Roisin les petites palmeres baixes, semblants a les que es van posar al passeig de Colom i que van portar a la ir¨°nica ciutadania a batejar-la com "el passeig de les Escombres". "El millor del lloc que fins i tot va criticar en privat Alfonso XIII quan va reinaugurar-la ¨¦s la seva x que permet passar de rambla de Catalunya a portal de l'?ngel i del passeig de Gr¨¤cia a la Rambla", fa fixar-s'hi Permanyer.

Les places han estat, en general, desgraciades. A la de Tetuan (parterres i palmeres tristes, a banda) hi ha una aberraci¨® de disseny amb curvatura de signe contrari a la l¨ªnia conc¨¨ntrica de la pla?a. La de Lesseps, en realitat ni hi ¨¦s: ¨¦s una recta directe a l'esgl¨¦sia dels Josepets; la d'Urquinaona, deformada pel tr¨¤nsit i marcada pel casalot del Marqu¨¨s de Sentmenat (1882, a ronda de Sant Pere / Ausi¨¤s March; enderrocat el 1974), propietari que es feia acompanyar per una parella de la gu¨¤rdia civil quan tornava de nit des del Liceu, aix¨ª d'isolada estava aquella zona llavors. La d'Espanya, com que no t¨¦ la font central ni el recinte de l'Exposici¨® de 1929 i domina un llarg magatzem a la banda muntanya, no la salva ni el volum de la pla?a de toros de Les Arenes... Potser la m¨¦s feli? era la de la Universitat, amb l'escultura al Doctor Robert, ja fa temps fora i despla?ada al passeig de Sant Joan.

Molts cops sembla una ciutat irreal. No ¨¦s solament pel punt de vista (des d'un veler, el terrat de la Universitat de Barcelona, la c¨²pula del monument a Colom, en el cas de Roisin; des de l'esgl¨¦sia de Sant Just o l'aq¨¹educte de Vallcarca en Toldr¨¤, qui en general ho resolt m¨¦s b¨¦ t¨¨cnicament i tria millor l'enquadrament) sin¨® pel que s'hi explica. S¨®n les estramb¨°tiques closques de nou que fan d'autos de xoc del Saturno Park; o el casino de La Rabassada, fastu¨®s per fora i per dintre, constru?t el 1911 per inversors francesos i condemnat a degradar-se per la prohibici¨® del joc que va decretar Primo de Rivera. O un port (gaireb¨¦ una obsessi¨® per Roisin: "en fa tantes perqu¨¨ era una manera de desmarcar-se de l'oferta de Toldr¨¤, que ho havia tocat menys", pensa Permanyer) sense una grua, tot a for?a de bra? i amb tartanes fent de camions mentre s'ho mira un nen vestit de marineret.

En el m¨®n gaireb¨¦ on¨ªric, la Sagrada Fam¨ªlia en construcci¨® pot confondre's amb un decorat expressionista alemany, ubicada el 1883 en un des¨¨rtic Sant Mart¨ª de Proven?als encara no agregat a Barcelona (ergo els terrenys eren m¨¦s barats); la panor¨¤mica de Toldr¨¤, per¨°, deixa veure un tan a?llat com ben valent bloc de pisos amb els costats per acabar, esperant d'altres edificis pioners. Aix¨ª seria. Per¨° mirat des d'ara, xoca, contrasta, com les imatges de Roisin dels anys 20 de les lluentes i modernes depend¨¨ncies, al carrer de Sant Antoni Maria Claret, de l'Alian?a, de la que Venteo recorda que ¨¦s una de les m¨²tues m¨¦s antigues d'Espanya i que dels 700 socis inicials pass¨¤ a 100.000 el 1933, quan Francesc Maci¨¤ va morir a les seves instal¡¤lacions. Dif¨ªcil de creure vista la cr¨ªtica situaci¨® que viu avui l'entitat.

Des de dalt de la torre de la Universitat, l'skyline de la Barcelona de 1915 atrapat per Roisin oferia en primer terme el s¨ªmbol dels grans magatzems El ?guila (Pelai xamfr¨¤ amb ronda de Sant Pere, sucarrimat el 1985). Establiments paradigm¨¤tics de la societat de masses que es consolida llavors, un p¨¨l m¨¦s avall (Pelai / Balmes) hi havia els reputats Old England ?que la gent, per desconeixement de l'angl¨¨s, reconeixia com "Oh, que elegant"?. I, molt a prop, per¨° ja a la Rambla dels Estudis, hi van fer forat els magatzems El Siglo (aquest, cendres el Nadal de 1932, el que permet¨¦, fixa Permanyer, l'obertura del carrer del Pintor Fortuny). No era un privilegi de zona rica: a l'Eixample m¨¦s menestral, a la cru?lla de Tamarit amb Villarroel, tenia la seu El Barato, de nom i productes m¨¦s adients a una zona propera al Raval.

Amb inscripcions en diverses lleng¨¹es (en quatre en el cas de Roisin: castell¨¤, franc¨¨s, angl¨¨s i alemany), les postals d'ambd¨®s retratistes donen detalls a cabassos: l'exist¨¨ncia notable de colomars als terrats; els anells al terra que envoltaven els fanals de Pere Falqu¨¦s a la cru?lla Diagonal / passeig de Gr¨¤cia i que van inspirar el brillant nom popular de "cinc d'oros"; la c¨°mica imatge dels homes amb banyadors de tirants i les dones amb gorros i volants a la platja de la Barceloneta i als banys de Sant Sebasti¨¤ (de 1928 i els primers a acceptar els dos sexes junts); la "Gran barber¨ªa del obrero" que s'entreveu a una fotografia del Paral.lel; la inauguraci¨® del Museu de la Guerra a Montju?c el 13 de febrer de 1916 (parcialment basat en les imatges que Roisin mateix, mobilitzat, va fer del front a la Primera Guerra Mundial); el pont que unia Santa Maria del Mar amb l'antic Palau Reial del pla de Palau; la majestuositat del Palau de Belles Arts, a tocar de l'Arc de Triomf, enderrocat en plena Segona Guerra Mundial per vendre's el ferro, llavors or; l'infinita tristor del desvalgut que destil¡¤la la imatge dels nens que es dutxen al dur¨ªssim asil Duran...

"Quanta propietat urbana!", va exclamar l'impagable alcalde Joan Pich i Pon des del cim del Tibidabo veient la ciutat als seus peus; la burgesia barcelonina ja havia fet feina: de la quadr¨ªcula cartesiana de l'Eixample s'havia passat a un creixement ca¨°tic d'aquella banda de la ciutat, promocionada pel doctor Andreu, El Pastilletes pels barcelonins.

Espectacular ¨¦s tamb¨¦ la panor¨¤mica que enganxa Sarri¨¤, Sant Gervasi i el passeig de la Bonanova, plena de bones torres i viver d'estudiants per les escoles dels escolapis, els jesuites... "S¨®n obertures que no corresponen a la de l'ull i a vegades es fa dif¨ªcil identificar segons qu¨¨", constata Permanyer, de qui aquests dies es distribueix un nou llibre gr¨¤fic: Barcelona en Diagonal (Viena). Els fons documentals s¨®n, aqu¨ª, molt diversos per il¡¤lustrar una via que, al seu parer, "s'ha d'endre?ar a banda i banda de Francesc Maci¨¤ i aix¨° inclou els campus universitaris".

En els llibres d'Efad¨®s, topos vermells marquen edificis; els negres indiquen carrers i places. Gaireb¨¦ no hi ha res a marcar en les que Roisin va dedicar a Vallvidrera: s¨®n quatre cases i masies a?llades d'un poble que fins al 1890 encara era independent. I que va tenir un pant¨¤, el 1908 amb trenet i tot: el Mina-Grott. Era una altra ciutat, una Barcelona d'aut¨¨ntica postal.