Arqueologia amable

Explicar coses d'arqueologia al gran p¨²blic resulta una empresa tan dif¨ªcil com, posem per cas, explicar al com¨² el cicle de Krebs o la t¨¨cnica de la fissi¨® nuclear. S¨®n coses que pertanyen a disciplines molt elaborades i complexes, que reclamen sempre un lector acien?at, preparat en la mat¨¨ria. Potser es pot explicar amb gran compet¨¨ncia un retrat de Leonardo o un quadre de Rembrandt; potser ¨¦s possible fer entendre a la gent qu¨¨ significa La terra gastada, de T.S. Eliot, o Moby Dick. Per¨° entrar en el valor de les restes arqueol¨°giques que han deixat cultures sempre, per definici¨®, molt allunyades de nosaltres en el temps i en l'espai, ¨¦s una tasca que nom¨¦s t¨¦ dues solucions o dos camins viables.

'Nom¨¦s un savi de deb¨° pot fer tan atractiva l'arqueologia'

El primer ¨¦s el cam¨ª de l'especialista. Schliemann va arreplegar una pedra que va trobar no lluny de les costes de l'?sia Menor i, com va passar amb el fam¨®s os de Cuvier, en va desprendre tota una civilitzaci¨®, destriant-ne qui sap els estrats, fins al punt que, deixant Homer a banda, ja sabem quin n¨²mero cal?aven Andr¨°maca, Pr¨ªam i H¨¨cabe: no ¨¦s un cam¨ª que desperti passions entre el gran p¨²blic. Per contra, aquells que no s¨®n tan especialistes, per¨° que posseeixen un saber empeltat de coneixements diversos —cultura general, geografia, mitologia, hist¨°ria de l'art, etc¨¨tera— s¨®n capa?os d'oferir-nos una visi¨® i una idea de determinades restes arqueol¨°giques que ens mouran, de continent, a visitar les deixes de la cultura minoica, una altra vegada el Parten¨® o les gl¨°ries escampades a la pr¨°diga Delfos.

Entre els segons cal comptar-hi, sens dubte, un estudi¨®s del que encara no ten¨ªem not¨ªcia a les terres hisp¨¤niques: Cesare Brandi. Ha estat una editorial acabada de n¨¦ixer a Barcelona amb nom de riu europeu, Elba, la responsable —de la m¨¤ d'una gran traductora, Carmen Artal, a la qual nom¨¦s falla de vegades la puntuaci¨®— d'oferir al p¨²blic el Viaje a la Grecia antigua d'aquell, un llibre moltes vegades reeditat a It¨¤lia. ?s un llibre magn¨ªfic per raons que ja s'han insinuat, i encara d'altres. ?s un fet que Brandi coneixia molt b¨¦ la seva mat¨¨ria i que va fundar a la seva pen¨ªnsula l'Istituto Centrale del Restauro, del qual va ser director entre el 1938 i el 1961. Per¨° encara resulta m¨¦s palpable el fet que Brandi degu¨¦ reservar per a les reunions d'especialistes les m¨¦s complexes discussions sobre la mat¨¨ria arqueol¨°gica: en aquest llibre hi va vessar no solament molts de coneixements sin¨® tamb¨¦, i ¨¦s el que s'agraeix, una capacitat narrativa i d'engrescament del lector com els savis nom¨¦s arriben a fer molt rarament. ?s cert que explica amb detall, per exemple, per qu¨¨ considera que els dos "bronzes" trobats a les costes de Riace l'any 1972 —aquelles dues escultures gregues del segle V que Sandro Pertini va visitar expressament i que el van moure a la genu?na expressi¨®: "Come sono belle!"— s¨®n per for?a de mans distintes, potser dues d'elles les de F¨ªdias. Per¨°, al costat d'aquestes precisions sapiencials, Brandi ¨¦s capa? d'enfurismar-se contra la pictomania de sir Arthur Evans, a Cnosos, o contra l'¨²ltima restauraci¨® de la columnata Nord del Parten¨®, com ho ¨¦s d'evocar el paisatge i els costums en un viatge d'Atenes a Delfos: "El camp es torna fer¨¦stec, perd les vinyes i els olivars, i comencen de seguida les muntanyes amb un vell¨® de fosc boscatge, entre el qual hi distingeixo tot de murtra i d'arbo?, tots a la mateixa altura, meticulosament retallats per les cabres que surten a cada passa". ?s cosa que d¨®na gust de llegir, com el d¨®na de vegades, quan va de viatge, Josep Pla, el nostre Pausanias.

M¨¦s encara: Brandi ens prev¨¦ contra tota incursi¨® arbitr¨¤ria del patriotisme en l'arqueologia (vegeu el cas barcelon¨ª del Born, commovedor, que entra de ple en l'¨°rbita de les consideracions de l'autor): "El problema de com entendre i gaudir d'una obra d'art es complica fatalment amb el sentimentalisme i el mal ent¨¨s amor per la p¨¤tria". Un llibre espl¨¨ndid, doncs, com ho s¨®n els altres amb qu¨¨ l'editorial Elba comen?a a caminar.